Alcaldes de la Safor tornen a reivindicar a l’Estat que s’allibere l’AP7

La N332 ‘divideix els pobles, és un perill i els contamina acústicament’ manifesten els alcaldes
24 novembre 2016 01:00h
Sixto Ferrero / La Safor

Entre l’any 1982 i 1983 es va fer l’últim tram d’autopista de la Mediterrània (l’AP7) entre Xeresa i el Verger i va ser aleshores quan Aumar, l’operadora que gestionava l’AP7 integrada dins d’Abertis, “ens feia la ronda comarcal”, una carretera que enllaçaria Gandia amb Oliva i portaria el trànsit fora de les poblacions. “Però, algunes poblacions no volien, perquè si l’autopista llevava terrenys agrícoles, la ronda, en llevava més. Per això, finalment, no es va fer”, recorda Salvador Femenia, alcalde l’Alqueria Comtessa, un dels pobles junt a Bellreguard i Palmera que han encarregat un estudi a la UPV-Gandia per obtindre “dades tècniques” que, “d’una vegada per totes”, solucionen el problema de trànsit de la comarca.

Aquest estudi elaborat per la UPV-Gandia, que se suma a altres elaborats amb anterioritat sobre sinistralitat, aporta dades al voltant de la infraestructura, la N332 i la contaminació acústica que provoca. Aquest afirma que “genera una energia acústica d'entre 16 a 32 vegades superior a la permesa per les poblacions de l’Alqueria de la Comtessa, Bellreguard i Palmera”.

 “Sempre ha estat una reivindicació” afegeix Femenia. “Ja en l’any 1991 anava la ronda per la part est i tampoc no volgueren. Volien que fora a l’oest.” Així, altra oportunitat passada, fins l’any 2013 quan es va signar un protocol “per intentar tirar-la a l’oest, encara que allò significarà començar de zero”, es resigna l’alcalde de la xicoteta població, però “arriba un moment que ja no val la reivindicació dels pobles, sinó que cal estrènyer els organisme superiors”.

Ara, els tres pobles compten amb un informe tècnic que, junt al que ha fet l’Ajuntament d’Oliva, torna la reivindicació. Fins ara, semblava que eren queixes sense fonaments, sense dades. No obstant això, es plantegen aquesta nova reivindicació ara que “ja no és perquè hi ha massa cotxes, massa perills i accidents o contaminació”, diu Femenia, sinó perquè hi ha “un estudi tècnic que avale el que diem”.

La carretera N332 al seu pas des de Gandia fins a Oliva suporta “un índex aproximat de passatgers de 25.000 cotxes al dia”, explica Femenia, des de l’Alqueria de la Comtessa. Però, a l’altre extrem, a l’eixida de Gandia, es troba Bellreguard, qui va encarregar conjuntament l’estudi “perquè a la N-332 és un greu problema el pas, pel que suposa a la salut i qualitat de vida, tal com demostren els resultats. Som nosaltres els qui sofrim el sorolls”, afegeix Joan Marco, alcalde de Bellreguard. La N-332 afecta la població en tant que “suposa un entrebanc en la vida rutinària, en el dia a dia”, perquè “cal tindre en compte que és un gruix de gent considerable la que viu al voltant de la nacional i, a més, la carretera divideix el poble en dos i al llarg del dia hi ha qui la creua diverses vegades. Això suposa un perill per a la salut i la seguretat dels nostres veïns”, explica Marco.

A l’extrem sud, a l’Alqueria de la Comtessa, els entrebancs de la N332 “afecten el 7% de la població, però molt més a Bellreguard i a Palmera. El problema és que els mateixos cotxes que passen per allà passen per ací i al final no deixen de ser uns veïns que els traspassa la carreta”, afegeix Salvador Femenia.

Amb un estudi que “avala allò que sempre havien estat queixes”, els tres ajuntaments, juntament amb Oliva, “apostem unànimement per l’alliberament de l’AP7 en tota la comarca, igual que es va fer a Sagunt”, és a dir, que allò de la ronda comarcal queda relegat a un segon pla, perquè, segons argumenta Femenia “si el 2019 l’AP7 acaba la concessió i passa a ser part de l’Estat, cal posar partides pressupostàries per fer els projectes bàsics per connectar els pobles als accessos”.

No obstant això, afegeix que amb una AP7 alliberada i la construcció dels accessos estratègicament, “no s’han de fer eixides a tots els pobles” apunta Femenia. “Això no llevarà el trànsit per la N332, perquè entre Gandia i Oliva es condensa un gruix considerable de població, però els que van al sud aniran per l’autopista” explica l’alcalde de l’Alqueria de la Comtessa, qui afegeix que, en qualsevol cas, “el trànsit que quede, serà per l’activitat econòmica de la comarca i això queda controlat pels projectes de mobilitat duts a termes entre la Diputació de València i els municipis”.

“Cada cert temps, aquest tema ix a la palestra i depèn dels governants de cada municipi dir si és qüestió nostra gastar-nos els diners o no, però ara s’ha donat la circumstància i hem de donar evidència a un problema a què no podem donar solució nosaltres”, explica Joan Marco a l’hora de plantejar solucions a l’administració. “Els tres alcaldes, junt al d’Oliva, anirem, en trobar disponibilitat a l’agenda, a la Generalitat i després al Ministeri de Foment, si cal”, perquè, amb les “dades palesades, primer és la nacional i després la construcció de la variant que unisca l’interior amb la costa, perquè aquest tram es veja disminuït en la circulació”.

Per la seua banda, Salvador Femenia afegeix que “el disseny de la ronda comarcal està fet i exposat, amb sis eixides, però tarden molt”. No obstant això, apunta que, “el 2019, amb l’alliberament de l’autopista, ens podem estalviar mes de 20 milions d’euros aproximadament i tindre l’AP7 lliure. Ara bé, això es qüestió del ministeri”. Un Ministeri espanyol que féu gratis l’A38 que acaba a Gandia, però que “mai han volgut alliberar aquest tram, perquè es on més caixa fa Aumar. Si se t’ocorre anar pel tram Gandia–Alacant per la nacional estàs mort. En canvi, per l’autopista fan caixa. O si no, te’n vas per Alcoi”, conclou Salvador Femenia.


 
next