Un grup d’experts ha localitzat al monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir (la Safor) la cripta familiar del poeta Ausiàs March. Les tasques de millora i rehabilitació de l’església major del monestir, iniciades a finals del 2015, han donat com a resultat la troballa de la cripta, en la qual estarien enterrats el seu pare, Pere March, i dos dones del poeta, Joana Escorna i Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell (autor del ‘Tirant lo Blanc’).
Els treballs han estat detallats aquest divendres en una roda de premsa en la qual ha participat l’equip investigador i representants de la família Trenor, propietària del monestir. En total s’han trobat 12 cossos, entre ells un fetus, que correspondria a la primera dona del poeta, Isabel Martorell, morta als set mesos de casar-se amb Ausiàs March. Les restes es troben a l’espera d’un estudi d’ADN que confirme tots els indicis que apunten al fet que es tracta de la cripta familiar d’Ausiàs March.
Segons ha informat la portaveu del monestir, Leonor de Arizón Trenor, aquest descobriment suposa un avanç en les investigacions sobre el poeta i la seua família i, també sobre la literatura del segle d’Or, després que s’haja trobat el cos de la germana de Joanot Martorell.
La voluntat de la família Trenor és que, si es confirma que les restes genèticament corresponen a la família d’Ausiàs March, en un futur es puguen conservar al mateix monestir de Sant Jeroni, si la Generalitat Valenciana considera que es compleixen els requisits. Al respecte, Leonor de Arizón ha explicat que han mantingut una primera reunió amb la Conselleria de Cultura i que, ara per ara, les restes estaran a la Universitat de València fins que finalitze l’estudi genètic.
Foto: Monestir de Sant Jeroni.
Aquest estudi hauria de confirmar les sospites que ha exposat en roda de premsa el director de l’equip d’investigació, Jose Manuel Barreda, que basa les seues hipòtesis en fonts bibliogràfiques que assenyalen l’existència d’una capella amb una cripta familiar d’Ausiàs Marc des del 1394. Aquestes fonts són el manuscrit 368 de l’obra del pare Francisco Castillo ‘Història general del nostre Reial Monestir de Sant Jeroni de Gandia’ del 1757; així com les referències testamentàries de Pere March, Elionor Ripoll i el rei Ferran autoritzant el seu trasllat i el mateix Ausiàs March en les seues últimes voluntats.
La Conselleria de Cultura va excavar entre els anys 1999 i 2004 el subsòl de la nau i les capelles adjacents sense que es trobara cap resta, però no els espais per baix del cor, on s’han localitzat aquestes restes. La identificació d’aquesta capella de la Mare de Déu del Rosari amb la de la dinastia March se sosté sobre la lògica simbòlica derivada de la posició dels espais de reclinatoris trobats i la seua referència diagonal amb la capella ducal.
El director de la investigació ha afegit que la reconstrucció del mapa de capelles il·luminades pel pintor renaixentista fra Nicolás Borràs i, la lògica simbòlica de les imatges que representa, així com la troballa dels dos capitells del segle XV a aquest espai, posteriors als enterraments, que representen motius relacionats metafòricament amb la dinastia March, ajuden a cimentar aquesta teoria, atès que l’ al·legoria representada només seria possible, passat un temps des de la defunció d’Ausiàs March, quan ja haguera adquirit notorietat literària, cultural i social.
Des del punt de vista dels cossos, el metge forense, Marcos Miquel Freuch, ha exposat a la roda de premsa que coincideix el nombre de cossos trobats amb els possibles, segons la reconstrucció de l’arbre genealògic realitzat, així com el sexe i el seu nombre amb la relació de possibles troballes. Des del punt de vista clínic, Miquel ha explicat que els dos cossos de les dos esposes de March coincideixen amb les dades bibliogràfiques recollides. D’una banda, a Isabel Martorell, germana de l’escriptor Joanot Martorell i les seues circumstàncies de defunció, només 7 mesos després de casar-se, un fet que fa sospitar que el fetus de 7 mesos trobat correspondria al fet que es trobava embarassada en morir.
Així mateix, segons el metge forense dels cossos, es pot deduir que estaria enterrada a la cripta Peirona, germana d’ Ausiàs March, que es pot definir com a deficient psíquica i física.
L’aixovar trobat a la cripta corrobora la hipòtesi, segons els investigadors, ja que la botonada podria estar en relació amb la vestimenta d’Isabel Martorell. Els fils d’or estarien relacionats amb les transcripcions de les últimes voluntats d’Ausiàs March, respecte de col·locar sobre la seua difunta esposa, Joana Escorna, un mantell amb els seus blasons brodats en or. Corrobora aquesta hipòtesi l’agulla del crani de Joana, atès que se li va posar aquest mantell cinc anys després de la seua mort.
Un moment de la roda de premsa enn què s’informà de la troballa.
Gràcies a aquestes excavacions també s’ha pogut aclarir la ubicació de l’anomenada ‘Capella Ducal’ reservada en el seu dia a la dinastia del Duc de Gandia. Encara que no ha estat indagada en aquests treballs, únicament centrats en la capella dels March, en el seu origen s’hi trobaven els enterraments de l’esposa d’Alfons ‘el Vell’, primer duc de Gandia i fundador del monestir, Na Violant Díaz d’Arenós, així com del seu fill, Alfons ‘El Jove’, segon duc de Gandia i d’altres membres de la casa reial d’Aragó. Aquesta capella podria ser objecte de futurs treballs arqueològics a l’església del Monestir i donar lloc a noves troballes.
>
