Lleuger augment de les classes impartides en valencià en l’àmbit universitari

Aquesta conclusió s'extrau de l'informe sobre la situació de la llengua que es presentà aquest dimecres en l'Octubre Centre de Cultura Contemporània
1 novembre 2016 01:00h
RedactaVeu / València

El IX Informe sobre la situació de la llengua catalana, promogut per la Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural, elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l'IEC i que avalua la salut del català, va ser presentat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) juntament amb el Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics aquest dimecres a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.

ACPV, en el context del Dia Internacional del Drets Lingüístics, que és el 4 de desembre, va fer aquest dimecres, 29 de novembre, la presentació del IX Informe sobre la Situació de la Llengua Catalana 2015, del qual explica que es tracta “d’una anàlisi extensa i detallada, amb dades preocupants” i, a més, també donà a conèixer el Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics, que és un document pràctic que defineix mesures concretes i avaluables en cada àmbit d’ús de la llengua de manera que se’n puga fer un seguiment del compliment. 
 

Imatge: ACPV.

Situació del català

En l'informe sobre la Situació de la Llengua Catalana, en termes generals es destaca la manca de polítiques a favor de la llengua i el poc reconeixement després d'una situació de forts canvis demogràfics a començament del segle XX que han influït en un descens en els usos del català arreu del domini lingüístic, segons ha explicat Plataforma per la Llengua en un comunicat.
 

Imatge: Informe sobre la Situació de la Llengua Catalana.

A més, pel que fa al País Valencià, cal remarcar l'augment de la mitjana de crèdits impartits en valencià, que ha passat de 13,1% al 13,64% en un any, però si es fixa la vista en el 2011, la mitjana en aquell moment era de 12,33%. Ara bé, cal destacar que aquest repunt és degut en gran part a la Universitat de València, que és la que més ha fet créixer les classes impartides en llengua pròpia, situant-se en un 34,3%, molt per damunt de la mitjana. A més, també cal destacar l'augment que ha experimentat aquest ens des de 2011, quan comptava amb un 29,70% de classes en català. 
 
Àmbit mediàtic

D’entre els diferents sectors que analitza l’estudi trobem l'oferta i el consum mediàtic i de productes culturals, on destaca la gran diferència entra la situació a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, ja que al Principat s'aprecia una davallada del consum de la premsa escrita en català (32,5% el 2014 i 31,7% el 2015), evidentment dins un marc de pèrdua general de la premsa escrita. Pel que fa a les ràdios que emeten íntegrament en català, aquestes mantenen el seu lideratge (RAC1 i Catalunya Ràdio). Però aquesta situació contrasta greument amb la que es viu al País Valencià on es manté, tal com explica Plataforma per la Llengua al seu comunicat “el precari panorama de la ràdio en valencià” arran del tancament de les emissores de RTVV, l'any 2013. En aquest territori l'oferta de ràdio i televisió en català es refugia en algunes emissores i televisions locals i comarcals, igual que a les Illes Balears, segons aquesta plataforma.

Context demogràfic i sociopolític

En el terreny polític, l'eixida del PP dels governs de les Illes i el País Valencià facilita la posada en marxa de noves polítiques favorables a l'ús del català en aquests dos territoris. Així, es desprèn de l'informe que constata un "nou marc d'oportunitats" per al foment del català amb l'entrada de noves formacions a les institucions. L'estudi valora positivament que els canvis de govern autonòmic que, durant l'any 2015, es van produir al Govern de les Illes Balears i de la Generalitat Valenciana donen bona esperança de futur a la llengua en aquests territoris. Les noves administracions s'hauran d'ocupar de revertir l'estat deficitari d'algunes variables com el 56,4% de persones que declaren saber valencià a la zona valencianoparlant o la davallada del percentatge de persones de llengua d'identificació catalana a les Illes Balears (40,5%).


La Veu
 
next