La Institució Alfons el Magnànim obri una finestra al món en valencià

A finals d’aquest any, l’ens publicarà la poesia completa de Teodor Llorente en valencià normatiu
29 novembre 2016 01:00h

Sixto Ferrero / València.

Ha passat un mes des que es van lliurar els premis València i València Nova de la Institució Alfons el Magnànim i “per primera vegada, el dia de la gala, estaven tots els llibres editats”, respon Vicent Flor, director de l’ens, orgullós de donar solució a un dels compromisos que anuncià el dia que assumí la gerència de la Institució. També, per primera vegada, hi havia “4 en valencià i 3 en castellà”, apunta, perquè això “és important per a una llengua minoritzada” com la nostra, comptar amb literatura.

No obstant això, aquesta edició dels premis ja s’havia iniciat amb novetats com la inclusió d’un premi d’assaig en valencià, amb el qual "abans no es comptava", segons recorda Flor, i que no ha sigut possible fins que s’ha produït el canvi polític en la Diputació de València. A més, afegeix que “una institució com el Magnànim, és lògic que tinga un premi d’assaig”, encara que es lamenta que el València Nova, destinant a escriptors menors de 30 anys, “s’haja quedat desert, però esperem que els propers anys tinga més repercussió”. En aquest sentit, al voltant de l’assaig, argumenta que “amb la nova etapa, el Magnànim vull que siga un centre de reflexió i l’assaig és la forma que més s’apropa”. Per incloure’l, “s’ha eliminat el de novel·la negra en castellà”. Finalment, justifica que “el país de Joan Fuster no pot no tindre un premi d’assaig dins d’aquesta institució”.

Fet i fet, la novel·la negra és un gènere en auge arreu dels països de parla comuna, però el que lliurava el Magnànim “era un premi exclusivament en castellà, per la qual cosa entenc que era discriminatori”. A més a més, “no tenia massa sentit que una institució de reflexió el tinguera”, així que altra solució passava per "fer un en valencià”, o suprimir l'existent. Tot plegat, l’eliminació del premi de novel·la negra i la incorporació de l’assaig, per a Flor és una acció “més inclusiva”, ja que “els que fan novel·la negra poden presentar-se al premi de novel·la”.

S’enfila ràpidament a explicar les novetats que embolcallen les noves edicions que ha publicat l’ens, els premis València i València Nova i la recuperació de la Revista Debats “en valencià, amb nova maquetació i una il·lustració de qualitat a càrrec de Luís Demano”. Però aquestes no seran les úniques novetats que marcaran el tarannà de la institució. En el primer número de Debats trobarem un article del “prestigiós” Craig Calhoun, de qui destaca que és el director de The London School of Economics and Political Sciencie, és a dir “que no escriu en qualsevol lloc, i és un orgull que ho faça amb nosaltres”. A més, també inclourà l’homenatge a Benedict Anderson, amb un perfil autobiogràfic, “perquè, encara que la revista és acadèmica, té un caràcter divulgatiu”.


Joaquín Rius, Maria Josep Amigó, Xavier Rius i Vicent Flor. Foto: José Cuellar-Dival.

Abans que acabe l’any hi haurà més novetats: “un tema desconegut” com és "la violència política contra les dones" ens permetrà situar-nos temporalment “durant la repressió durant la Guerra Civil i els primers anys del franquisme”, parla però del llibre d'Antoni Simó i Ricad Camil Torres; també es publicaran les Actes del Congrés dels estudis de la Vall d’Albaida, i a tocar la fi del 2016, ens avança, “editarem la poesia completa de Teodor Llorente en valencià normatiu, que fins ara no estava, amb una edició de Rafael Roca”.

Fa unes mesos, Vicent Flor afirmava en una entrevista en el setmanari El Temps que aquest any 2016, que apura els últims dies, “serà un any de transició”. Així, aquest any s’ha “diferenciat d’altres” pel que fa a la Institució perquè “no volia que passara com abans, deixar llibres en l’estacada”, per això, en 2016, “tenim quasi absolutament tots els llibres de l’anterior etapa editats”. D’aquesta manera, en 2017 hi ha “tres col·leccions que posarem en marxa, una de les quals serà d’història i durà per nom Ara i Adés, on s’inclou la història del PSPV”, entre altres novetats. Els estudis sociològics al voltant de la immigració al País Valencià tindran també una gran rellevància dins de noves col·leccions com Descobrim, “on veuran la llum al voltant de 2017 entre 8 i 12 volums sobre l’estructura social del País Valencià per tractar temes com la immigració, l’estat del benestar, etc. Serà un gir”, diu Flor, qui torna amb una de les claus del canvi: l’augment del valencià en les publicacions. Per aquest motiu, “en 2017 veurem algunes de les polítiques de traducció al valencià, ja que hem adquirit els drets de diverses obres en anglès, francès i alemany, i es traduiran al valencià per tindre una finestra al món”, ens anuncia de novell. Per tant, deixem acabar 2016, pensant en aquella poesia completa de Llorente en "valencià normatiu", a les darreries de 2017 “es podran valorar els canvis que hem introduït”.

Aquests canvis, però, també afectaran l’organigrama. Els instituts esgrimiran les publicacions i els criteris d’edició de les col·leccions com, per exemple, Ara i Adés, que “s’ha proposat des d’Història”. Descobrim s’ha proposat “des de l’Institut de les Ciències Socials i de la Cultura” i el material “d’humanitats s’ha decidit incloure’l a les publicacions i en col·leccions ja existents”. Tanmateix, un dels treballs insígnia de la nova Institució de l’era Flor són les beques d’investigació, que “s’estan treballant des dels instituts amb una política de beques d’investigació, perquè els joves fan la carrera, després fan tesis i es trunca la carrera investigadora”, es lamenta. Ací, en aquest buit, tractaran de fer útils unes beques que no solucionaran el problema, però permetran seguir fent”, diu amb total confiança.

A més a més, el pas d’Aules de l’era Ribes als Instituts de l’era Flor faran de la Institució un “centre d’humanitats” perquè “ara és un espai per a totes les àries de pensament”, on ens anuncia que d’ara endavant tindran cabuda disciplines com “l’astrofísica, la biomecànica”, entre d’altres, perquè “crec que una institució pública es justifica si dones debat a tots”.

“No tenim monografies sobre com està la immigració al País Valencià”, ens adverteix arran d’una de les col·leccions abans esmentades, però conclou amb una altra novetat revelada, ja que “un dels llibres que traurem prompte serà un estudi sobre la Central Nuclear de Cofrents", en ment es té "el precedent del que passà al Japó”, ens recorda, però, a més a més, a casa nostra, “les Riberes o València beuen aigua que passa prop d’aquesta central i cal tractar aquest tema i reflexionar”.


 
next