Javier Cid / València.
El València comença amb bon peu la Copa del Rei, una competició que li podria salvar la temporada i que, de moment, li ha donat una alegria a l’afició, ja que anit va obtindre una victòria davant el Leganés a casa, la primera des del 16 d’octubre, quan va debutar Prandelli a la banqueta valenciana, a Gijón, front l’Sporting.
Prandelli va emprar el mateix sistema que va fer servir al seu enfrontament contra el Sevilla, amb els tres defenses i el dos defenses laterals que tan bons resultats li ha donat com a seleccionador italià, però amb molts canvis a l’onze inicial i amb sols cinc jugadors titulars respecte del diumenge al Pizjuán. El Leganés va arribar al partit en estat de xoc després de perdre en tan sols una setmana el seu porter, Serantes, i Rober Ibañez, cedit, precisament, pel València per a tota la temporada.
El València necessitava recuperar el somriure, ja que va arribar al partit amb molts dubtes i prompte, als tres minuts, Munir, que demana la titularitat a crits, va fer el primer gol de la nit després que Montoya li fera una passada en llarg, la qual va ser controlada i enviada al fons de la xarxa per l’hispanomarroquí. L’equip madrileny es va veure obligat a reaccionar a un partit que es posava costera amunt i el veneçolà Machis va avisar en dos ocasions, una en què va rematar fora i altra en què li va cedir la pilota a Omar Ramos, que va xutar desviat.
Seguidament, Nani va avisar de nou el Leganés amb una espectacular xilena que va colpejar el pal i que va precedir el segon gol, que va tindre de nou Montoya com a assistent i aquesta vegada va ser Medrán qui amb una precisa cabotada va col·locar el 0-2. El Leganés va reaccionar de nou amb una ocasió clara de Pablo Insua, que va ser parada per Domènech i així es va arribar al descans.
Els jugadors del València celebra el gol inicial de Munir. Fotografia: València CF
La represa va començar amb un València que, com en la primera part, era millor que el Leganés, però que no va fer un partit espectacular. A més, González González va anul·lar un gol a Garay efectuat a partir d’un servei de córner per entendre que Nani havia comés falta sobre el porter Brignoli i això ho va aprofitar el conjunt madrileny per retallar distàncies mitjançant el seu millor home en el partit, Machis. El veneçolà va afusellar Jaume després d’una pèrdua de Montoya i va posar un poc nerviós el València.
L’equip valencià es va perdre, però tampoc el Leganés feia massa per aconseguir l’empat. Així, Prandelli va donar entrada al recuperat Fede i a Bakkali, que amb la seua electricitat per les bandes van animar el partit. Així, el belga va aprofitar l’oportunitat i d’un fort tir des de la part esquerra va batre Brignoli i va deixar encarrilada la passada a octaus de final tot i que encara falta que es jugue el partit de tornada a Mestalla. El València va traure de Butarque una victòria important en un partit avorrit, però que dóna alegria a l’equip en una competició que podria ben bé il·lusionar a una afició exigent i amb ganes de tornar a veure un València que lluite per un títol.
Fitxa tècnica:
1 – Leganés: Brignoli, Víctor Díaz, Insua, Medjani, Sergi Segura (Álvaro Molina, minut 79), Rubén Pérez, Sastre (Alberto Martín, minut 65), Omar (Luciano, minut 76), Machis, Gabriel i Guerrero.
3 – València: Domenech, Montoya, Mangala (Santos, minut 59), Garay, Abdennour, Gayà, Mario Suárez, Parejo, Medrán, Nani (Bakkali, minut 84) i Munir (Fede Cartabia, minut 73).
Gols: 0-1, minut 3: Munir. 0-2, minut 25: Medrán. 1-2, minut 58: Machis. 1-3, minut 91: Bakkali.
Àrbitre: José Luis González González (col·legi castellanolleonès). Va amonestar Gabriel al minut 23 i Mangala al 30, mentre que també va sancionar Sastre al minut 49 i Alberto Martín al 74.
