El 7 de gener de 2016, el col·laborador d’aquest diari, Sergi Tarín, començava la seua crònica recordant que “fou la primera i única vegada”, quan “el 7 de gener de 1937, una gran cavalcada recorregué el centre de València, llavors capital de la República Espanyola”. Així començava la crònica on Tarín informava que “València recuperava la cavalcada republicana de la infància”. Tot el que vingué després, ben bé podria ser com “un conte per a xiquets que es convertí en una novel·la negra”, expressa Tarín, el cronista que ara, junt a la historiadora Cristina Escrivà i la producció de la Societat Coral el Micalet, ha dirigit el documental Les magues de gener. Una història més que infantil.
“El documental naix tenint en compte la reacció posterior de la dreta mediàtica contra la cavalcada republicana de l’any passat”, respon Tarín, qui qualifica aquelles editorials i notícies del mitjans més conservadors com “un atac contra les dones”, i com amb una història real i recuperada per l’estudi fet per Escrivà, “decidim contar la història”.
Tarín va gravar aquella cavalcada que arribà fins al balcó de l’Ajuntament, on les magues foren rebudes per l’alcalde Joan Ribó, fins que “Cristina Escrivà, la historiadora que s’ha dedicat a recuperar el tractament de la infantesa per part de la República i els fets al voltant dels anys 30, m’ho suggerí”. Tots plegats “vam pensar fer el documental per reivindicar i explicar eixa festa i, sobretot, fer denuncia de la reacció que provocà”.
El proper diumenge, el Micalet acollirà l’estrena (a les 12h) d’aquest documental, el guió del qual compta amb un fonament històric que parteix d’aquella cavalcada “única”, ja que l’any següent el Govern de la república es traslladà a Barcelona, però, a més, destaca el director, “és l’únic cas en què un govern ha mostrat aquesta decisió de protegir la infantesa de la guerra i de les bombes, per mantenir-los en la rereguarda”. El film s’inicia en la cavalcada del 1937, de manera que “hem ajuntat diversos temes: el perquè de la festa, la història d’aquesta, la recuperació en 2016 i les reaccions posteriors”, afegeix Cristina Escrivà, qui destaca com un punt important en la fase historiogràfica el fet de “trobar documents originals de 1937”, com ara bé “unes fotografies d’Atienza que estaven a l’AGA”. A més a més, “a la filmoteca trobàrem uns segons de la pel·lícula documental que es va fer i que posteriorment es perdé”, recorda Escrivà, qui destaca que, malauradament, “només queden uns segons” d’aquell film històric.
“És parlar de la guerra, però la República tingué coses molt positives”, explica la historiadora, com “totes les qüestions de la solidaritat de la gent amb les colònies escolars o amb aquesta festa al voltant de la infància, ideada per a aquells xiquets i xiquetes refugiats que fugien de la guerra”. Per això, “des del Micalet, van decidir donar-li suport i anar fins on poguérem”, afegeix Escrivà, qui també forma part de la junta directiva de l’entitat centenària.
Les tres magues de gener de 2016.
L’any passat demanaren fer una cavalcada, que tingué lloc el 7 de gener de 2016, encara que fer-la “semblant a la del 37 era impossible, perquè ara no hi ha una guerra, per això llevàrem totes les al·lusions a la política”. La gent “s’anava sumant al projecte, sense pressupost i col·laborant de forma altruista”, i en això coincideixen les dues cavalcades, perquè “les dos tenien la mateixa intenció, fer feliços els xiquets sense cap vehiculació religiosa”. No obstant això, Escrivà es va permetre una llicència: “Vaig incloure les tres dones perquè fora una lectura de la simbologia republicana” i seguint els textos consultats “les vaig transformar en els valors republicans: llibertat, igualtat i fraternitat” i la reacció de “l’endemà als mitjans, sobretot a Madrid i arran de les declaracions de l’alcaldessa Carmena sobre els reis mags que haurien de ser dones”, aquella fúria mediàtica “es va traslladar al nostre preciós projecte, que mai pensàrem que anava ha tindre eixe ressò”.
“Això també ho conté el documental, tot l’escarni de la figura de les tres dones actuals. En compte de parlar del sentit de la festa, es van visualitzar els vestits, les magues, la figura de les dones i això és el que Sergi ha deixat palès en la segona part del documental, on sembla que no som un país europeu”, explica sobre el documental, que té una durada aproximada de 50 minuts.
“Em furtaren mesos de vida amb el tracte posterior −recorda ara, a pocs dies d’estrenar el documental− d’un projecte que era d’obertura, on demostràrem que per fer una festa no calia el paraigües de la religió” i on només preteníem “fer un diàleg amb els fets de 1937 i traslladar-lo al nostre futur. Ens va semblar adient perquè hi ha una part de la societat que no comulga amb la celebració religiosa”.
Fet i fet, la “cavalcada gran la farem enguany que es commemora el 80 aniversari” d’aquell primera i única festa que tractava de minimitzar la pressió bèl·lica en la quotidianitat d’uns xiquets refugiats per la guerra. “Accedirem a l’Ajuntament i ens rebrà l’alcalde Joan Ribó”, ens avança Escrivà. Potser sofrirà lleugers canvis, com el vestuari o el recorregut, però l’esperit segueix sostenint-se en la llibertat, la igualtat i la fraternitat.
