Gil-Manuel Hernández és el director del Museu Faller de València, una veu autoritzada per valorar què significa la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO el passat dimecres 30 de novembre.
-Què suposa la declaració de la UNESCO per a les Falles?
Suposa una màxima distinció cultural del món faller en definitiva. Estem parlant de premis a una cultura col·lectiva, de la qual no hi ha cap reconeixement així. Suposa un segell de qualitat, entrar en una nova òrbita perquè es converteix en un bé global, i això també suposa una sèrie de reptes, que obliga els organitzadors a posar més força, gestionar les falles, així com fer-les més plurals i diverses.
-Com afectarà això al funcionament de les falles?
El que la UNESCO valora és la normalitat del funcionament de les comissions perquè seguisquen fent el que fan. Cal tindre en compte que la UNESCO no fossilitza sinó que les comunitats festives són les sobiranes en la seua festa i en convinença amb les institucions poden canviar. La UNESCO això ho considera com una acció ben feta, sempre que no es canvien els elements de les falles, com cremar-les, per exemple. Es poden canviar les dates, els festejos, però els pilars no es poden canviar.
-Quin encaix ha fet la UNESCO de la tauromàquia que envolta les Falles?, sobretot a la ciutat de València.
Amb la tauromàquia hi hagué alguna al·legació, fins i tot alguns tuits en este sentit, però la festa de les Falles no té cap vinculació amb la tauromàquia ni amb la Junta Central Fallera ni amb l’Ajuntament. És una festa que fa servir el reclam de les Falles i, per tant, ni han format ni formen part de les Falles. A la UNESCO ja se’ls va explicar aquesta circumstància.
-Si en un moment donat es prohibira la tauromàquia a la plaça de bous de València, no temeu que puguen al·legar que està protegida per la declaració de la UNESCO?, perquè la ciutadania associa falles de València amb Fira (de corregudes) de Falles
La tauromàquia no té la més mínima oportunitat de ser declarada res per la UNESCO perquè implica maltractament animal i com qualsevol maltractament, això ho desestima.
-Quina valoració s’ha fet de les qüestions mediambientals a l’hora de la combustió de les falles i la contaminació?
En la candidatura ja s’exposava que els materials es desenvoluparien per combatre la contaminació, però igualment s’ha instant a recuperar materials anteriors o fomentar, en esta línia, la investigació. Prompte es veuran resultats amb nous materials perfectament sostenibles i, per tant, eixa disposició l’hem manifestada clarament a la UNESCO.
-Com afectarà la declaració a la xarxa de museus fallers?
Ja hem convocat els membres de la xarxa perquè açò, la declaració, és un repte. Després de cada any faller el que queda més important, tret dels casals, són els ninots indultats, la indumentària, entre altres. Per això hem de fomentar la marca Museu Faller Valencià com el dipositari patrimonial del propi patrimoni faller, de manera que els museus seran els principals referents, perquè són el contenidor monumental .
-Com faran extensible la declaració a ciutats com Alzira, Gandia, Benicarló, etc.?
El reconeixement no és de les falles de València. És de totes les falles que es planten al territori valencià o plantades per valencians. De fet, a Argentina uns valencians també en planten per valencians i, per tant, també són patrimoni. En definitiva, és allà on vaja la falla, com també se’n planten a París, són les falles de tots. Totes les poblacions estan reconegudes.
-Quines diferències hi haurà per a les Falles de 2017?
Hi haurà un cadafal municipal amb certa espectacularitat, i este segell, que servirà per seduir la gent que les Falles és alguna cosa més que quatre tòpics. Els estrangers també els coneixeran guanyant així més repercussió internacional. Seran unes falles especials, molt viscudes, on el col·lectiu faller es bolcarà encara més.
