L’evolució de la societat valenciana a través de la forma de vestir. Això és el que qualsevol visitant a l’exposició ‘Inventant la tradició. Indumentària i identitat’, que ofereix el Museu Valencià d’Etnologia, –oberta fins el pròxim 30 d’abril– pot admirar fent un simple passeig per les quasi mil peces de roba exhibides.
La mostra instal·lada en la seu del museu, situada en el Centre Cultural La Beneficència, sobre la moda i la indumentària tradicional valenciana, fa un recorregut cronològic que comença en el segle XIX i acaba en la dècada del 1980. Aquesta aglutina conjunts i peces de moda internacional, indumentària popular i festiva, acompanyades d’objectes i documents “que ajuden a comprendre la conformació d’una de les icones més significatives de la cultura valenciana”.
No en va, la imatge icònica i representativa de la dona valenciana s’ha configurat, des de la seua creació a la fi del XIX, per la influència i adaptació als cànons de moda i bellesa del moment i pels moviments ideològics i socials de cada època. D’aquesta manera, la visita a la mostra es converteix en un passeig per la Renaixença i els Jocs Florals, el regionalisme, i també per la secció Femenina del Franquisme i els plantejaments revisionistes sorgits amb l’autonomisme.
La revolució dels transports i de la comunicació, l’aparició de la societat de masses, de cotilles, les milicianes, les falleres majors, torers… Es tracta d’un viatge que reflecteix no solament canvis estètics sinó el valor identitari i de pertinença que suposa per a l’individu vestir-se d’una forma o d’una altra. En total, la selecció reuneix 380 peces d’indumentària, amb una especial atenció al vestit camperol de l’Horta de València, que van acompanyades per un centenar d’objectes –documentació, obra gràfica, ceràmica, retallades de premsa i complements.
La clau de la invenció de la imatge de llauradora com a element d’identitat valenciana va ser la que es va donar en els anys trenta del segle XX, amb la vinculació forçada entre la representació de llauradora i la Dama d’Elx. Aquesta relació, purament ideològica, permetia fixar en època ibèrica el primer esperit valencià. Un testimoni n’és la fotografia publicada el 1929 en el diari ABC, on Pepita Samper, arquetip de valenciana del moment, resa davant de la dama ibèrica.
L’exposició finalitza amb unes peces cedides pel dissenyador Francis Montesinos de la seua col·lecció ‘Patrimoni’, una mostra evident de la influència que el vestit tradicional de pagès valencià pot tindre en la configuració dels patrons actuals.
