RedactaVeu / València.
La Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià (PDL-PV), formada per vora una trentena d’entitats, sindicats i partits polítics, ha acudit aquest divendres a les Corts Valencianes per commemorar el Dia dels Drets Lingüístics i palesar la discriminació quotidiana que sovint pateix la ciutadania quan parla valencià, malgrat estar emparada per la llei vigent.
Durant l’acte, la plataforma ha fet públic el seu ideari a través del Manifest Pels Nostres Drets Lingüístics i ha demanat a l’Administració autonòmica mesures estructurals i legislatives que posen fi a la marginació per raó de llengua. Si voleu podeu consultar ací el manifest i l’informe de vulneracions dels drets lingüístics que s’ha lliurat al president de les Corts, Enric Morera, i al director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano.
Foto: PDL-PV.
Aquest és el quart any que la PDL-PV commemora el 4 de desembre, Dia dels Drets Lingüístics, amb l’objectiu de fer front a la vulneració de drets lingüístics de la ciutadania valenciana. D’entre les propostes i demandes transmeses als representants del Govern, destaca la constatació de la pluralitat lingüística i cultural, entesa com a riquesa i, per la qual cosa, es planteja implantar lleis de protecció d’aquest bé i aplicar sancions que eviten l’abandó de la llengua a l’escola, als mitjans de comunicació autonòmics i en tots els altres àmbits d’ús, segons expliquen al comunicat difós.
En aquest sentit, la Plataforma pels Drets Lingüístics ha insistit en la reobertura de la ràdio i la televisió pública en valencià, així com el visionat de canals i emissores d’altres territoris amb els quals el País Valencià comparteix la llengua.
Plena competència lingüística
Un altre dels punts importants per a aquest conjunt d’entitats és la plena competència lingüística, la qual forma part de la qualitat del servei públic, és a dir, que els treballadors públics han de poder realitzar el seu treball en qualsevol de les dues llengües oficials. Per a PDL-PV aquesta plena competència és una condició imprescindible per a treballar en les diferents administracions públiques valencianes, per això demanen que siga requisit d’accés a la funció pública.
Imatge: PDL-PV.
Aquesta petició va lligada a la de que totes les administracions radicades al País Valencià han d’atendre també en valencià sense cap excepció, perquè sense aquesta plena competència (tal com estem ara) el ciutadà no pot triar en igualtat de condicions que l’atenguen en valencià o en castellà davant tots els poders públics. A més, recorden que aquest dret està emparat pel Tribunal Constitucional, que estableix la cooficialitat de les dues llengües en l’article 3 de la Constitució espanyola. Per això, també es proposa incloure la capacitat lingüística en la llei de funció pública valenciana.
Equivalència de la denominació català i valencià
Des de la PDL-PV també demanen el reconeixement de l’equivalència de la denominació català i valencià, perquè aquesta deixe de ser un obstacle i es convertisca en un actiu que afavorisca i incremente les possibilitats de formació i promoció del valencià.
Ensenyament en valencià
L’ideari que la Plataforma ha fet públic davant les Corts dedica un punt important a la necessitat d’aplicar una vertadera pedagogia per introduir el valencià en zones de predomini lingüístic castellà i acabar amb la discriminació que comporten les exempcions. A les comarques castellanoparlants s’ha de garantir la informació i formació necessària per a assolir la plena competència lingüística.
És per això que al sector educatiu cal fer possible l’objectiu que l’alumnat aconseguisca un domini equilibrat de les dues llengües oficials en acabar l’etapa obligatòria d’ensenyament i la supressió de les exempcions de l’ensenyament del valencià a les comarques castellanoparlants, tal i com informa la plataforma en un comunicat.
Finalment, la PDL-PV ha animat la ciutadania a denunciar públicament cada cas de discriminació lingüística que es produïsca, perquè així es podrà obrir un camí cap a la sensibilització de l’opinió pública.
La Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià
Aquest col·lectiu està format per les entitats ACICOM, Ca Revolta, Castelló per la Llengua, Comissió 9 d’Octubre de Torrent, Confederació Gonzalo Anaya, Escola Valenciana, FAMPA-València, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Llengua, Societat Coral El Micalet, Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes; els sindicats A Contracorrent, BEA, CCOO PV, Coordinadora Obrera Sindical i Intersindical Valenciana, i els partits polítics Els Verds País Valencià, ERPV, EUPV, Guanyant Torrent i Podem.
