RedactaVeu / València.
Els màxims responsables en matèria de turisme, Francesc Colomer per part del País Valencià, i Joan Aregio per part de Catalunya, han participat a Sant Carles de la Ràpita en una jornada de turisme del territori del Sénia que ha conclòs amb la presentació i l’explicació del conveni marc en matèria de turisme firmat entre les dues comunitats autònomes, que permetrà desenvolupar estratègies conjuntes en aquest territori a cavall entre el País Valencià i Catalunya.
La jornada, organitzada per la Taula del Sénia i el consistori de la localitat, ha abordat temes com l’oleoturisme, l’art rupestre llevantí, els parcs naturals o la gastronomia com a producte turístic. També ha servit per a compartir diferents iniciatives i projectes turístics que s’estan duent a terme a ambdós costats del riu Sénia, d’entre els quals destaquen l’impuls a la Ruta de les oliveres mil·lenàries, a l’art rupestre llevantí i al turisme paleontològic.
El conveni regula el marc de col·laboració entre les dues institucions i permetrà programar i avaluar totes les activitats que es realitzen, enfortint, a més, les relacions i la cooperació turística entre les dues administracions, que comparteixen, en aquesta zona fronterera, tant geografia com història, cultura, costums i paisatge. El territori, conformat per 27 pobles, posseeix una enorme riquesa cultural i paisatgística centrada principalment en l’art rupestre, els dinosaures, la Via Augusta, el rei Jaume I, els càtars i les oliveres mil·lenàries, entre altres.
Rutes
Centrat en les oliveres, el territori Sénia té tres itineraris que recorren uns 65 quilòmetres que uneixen pobles, centres d’interpretació, poblats ibers o els museus de l’Arión d’Ulldecona, a Tarragona, i el del pou del Mas de la Jana, ambdós situats a l’antiga Via Augusta i que posseeixen exemplars espectaculars com ara la Farga de l’Arión, en el primer cas, i l’Olivera de les Parelles, en el museu valencià. Són rutes que, a més, mostren el paisatge des de perspectives diferents, que ofereixen també la possibilitat d’admirar, al mateix temps, oliveres de formes espectaculars, camps de cultiu i la seua flora autòctona.
