La salinitat està matant la biodiversitat protegida de Les Goles del riu Millars

La desembocadura del riu continua oberta a la mar 9 mesos després de l'última riuada


RedactaVeu / Borriana-Almassora.

La gola sud del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, entre Borriana i Almassora, continua comunicada amb la mar 9 mesos després de patir l'última forta riuada. Així ho ha informat el Consorci de la Desembocadura del riu Millars. Es remunten al passat mes de març del 2015, quan una gran avinguda va trencar el cordó litoral de pedres que separava superficialment el mar de les llacunes. Des d'aleshores l'entrada d'aigua salada és constant i ha arribat fins a uns centenars de metres terra endins. Aquest procés natural està transformant les condicions ecològiques d'aquest tram de la zona humida protegida, de manera que carpes i barbs, entre altres espècies adaptades a aigües salobres, estan donant pas a espècies de peixos eminentment marines com són les dorades, els sargs i, fins i tot, s'estan pescant polps a uns centenars de metres de la mar, relaten.

Igualment, la salinitat de la zona està “fent desaparèixer la vegetació autòctona”. Encara que el cabal circulant del Millars és prou variable al llarg de l'any, el tram superior de la desembocadura “sol tindre un fluix constant durant tot l'any gràcies a l'aportament de les aigües tractades en les depuradores de Vila-real i Almassora”. Al tram més baix, l'aigua “únicament circula en situacions de fortes pluges persistents”.


Vegetació autòctona de Les Goles del riu Millars.

Amb aquestes condicions Les Goles del Millars solen estar incomunicades superficialment amb la mar i, per tant, l'aigua de les llacunes sol ser salobre. Apunten, però, que des que l'aigua marina penetra directament terra endins, la comunitat de plantes que creix formant un cordó a la vora de les antigues llacunes “està començant a morir-se a causa de la salinitat”. Així, el conjunt de plantes autòctones pròpies del tram final de la desembocadura del Millars com la boga i el canyissar “s'estan assecant”. Per la seua banda, la canya, espècie d'origen exòtic introduïda fa molts anys, “també es troba en un procés de dessecació”.


 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat