Sixto Ferrero / Algemesí.
Paco Llopis és un dels tants experimentats llauradors de la Ribera del Xúquer que les ha vistes de tots els colors. L’home, a trenc d’alba, escolta el cel i mira l’horitzó. “Tota la vida he treballat al camp de bon matí”, explica l’home abans de pujar a la furgoneta Citroën C15 amb uns parafangs que clarament delaten les circumstàncies climatològiques. Revela que és d’anar-se’n prompte a dormir, i “abans, quan sintonitzàvem Canal 9, veia L’Oratge i, al migdia, dinant, els preus de les taronges”, afegeix. Ara també té caquis −amb eixe accent ben obert en la a, que quasi sembla una e−, una fruita de la qual ja no té informació televisiva.
“És una pena molt gran, independentment que jo puga tornar o no al que va ser ma casa durant 24 anys”, apunta Jovi Esteve, qui va presentar l’oratge en els informatius de C9, va passar quatre anys a TVE i va tornar durant 16 anys a Radio 9. Jovi Esteve destaca que allò que més percep de l’absència d’una radiotelevisió pública és “una pèrdua d’informació dels valencians i, sobretot, de la llengua”. Es pregunta quina televisió emetrà en valencià i, al seu parer, això ho ha de fer una ràdio i televisió pública valenciana, perquè “les televisions privades el que volen és rendibilitat i si emets en valencià ja saps que l’audiència t’abaixa molt”. De l’antiga RTVV recorda que “es feren moltes barbaritats”, però el Govern valencià “ho ha de potenciar i plantejar-se no buscar audiència, sinó que es faça tot en valencià i no entrar en aquestes qüestions, com comprar drets de la Fórmula 1 i no competir amb televisions privades, sinó tindre una televisió per veure informació política, econòmica o social en el teu idioma”, explica l’extreballador, qui recorda que “els valencians també tenim el dret de tindre una televisió ben gestionada”.
La vesprada del diumenge 27 de novembre, Vicent Abad, veí de Picassent (l’Horta Sud), es va desplaçar fins a un centre comercial de València. Havia plogut durant tot el dia, “no amb massa força, i vaig decidir anar al centre comercial”, un lloc on passar la vesprada tranquil·lament a l’esguard de les inclemències climatològiques. Cap a les 20h, aquest veí de Picassent va agafar el cotxe, “el tenia aparcat en la segona planta del pàrquing i en pujar a la primera, els bassals indicaven que no eren només filtracions d’aigua”. Recorda com, en enfilar l’eixida del carrer, els cotxes més baixets s’hi quedaven estancats “de seguida”, emfatitza, mentre altres “pujaven a les voreres” per protegir-se. Ell va poder seguir, duia un cotxe alt, i girà per l’avinguda Manuel de Falla. “Les línies no es veien, però com anàvem lents, només havíem de seguir els cotxes de davant”. Explica que els cotxes anaven quedant-se “tirats”, i molts “giraven per damunt de les voreres per canviar de direcció, per tornar dins la ciutat”. En arribar al túnel que passa per sota de la ‘redona dels Hams’, “el cotxe patinava, la policia vigilava des de dins del cotxe, aparcat també dalt de la vorera. Pocs cotxes travessaven eixe punt, ple d’aigua i amb una força que empentava els vehicles cap al túnel”. Superat el tràngol, en arribar a la redona, va veure que a la dreta, “Ausiàs March, estava també inundada”.
Va poder eixir a poc a poc de la ciutat, però “la pista de Silla estava molt perillosa, no hi havia suficient drenatge i no sense dificultats i amb una velocitat reduïda vaig travessar eixe tram. Fins a Silla, a partir d’ací, la carretera estava més transitable”. Eixir de València li va costar més d’una hora “i això que estava pràcticament als afores”, conclou.
Jovi Esteve.
La gent gran sovint diu, en referència a les pluges, que “plou poc, però quan ho fa, ho fa amb força”. Allò cert és que en els últims anys “està plovent molt poc”, apunta Jovi Esteve. Per exemple, en dos dies, diumenge 27 i dilluns 28, “ha plogut pràcticament el mateix que havia plogut en un any a tot el territori”, i si ens fixem en les dades, “València portava 170 l/m² aquest any i diumenge, en alguns punts, en caigueren 170. En un dia caigué la mateixa quantitat d’aigua que la que duien acumulada en tot l’any”. Una altra certesa és que feia molt de temps que no plovia durant quasi una setmana seguida i, molt menys, que després d’un episodi de pluges intenses se n’albirava un altre. Les causes es deuen “a la inestabilitat típica que podem tindre en esta època de l’any, o en qualsevol època de l’any; sempre que es donen els ingredients, o certs components a la vegada, apareixen pluges”. Encara més, recorda que “fa quatre anys que patim una sequera preocupant, anys pluviomètrics molt per baix del seu nivell”. Ens assenyala un exemple: “Allò normal és que en la comarca de la Ribera ploga uns 600 l/m² a l’any, i quan diguem normal, és a partir de la mitjana del que hauria d’haver plogut en els últims 30 anys a la Ribera. Aquesta xifra és significativa del que passa a tot el territori. Estem a desembre i fins ara (per exemple) la Ribera no arribava als 200 l/m², és a dir, que portem un dèficit del 60%”.
Tanmateix, les pluges de la darrera setmana tenien caràcter torrencial i “obeeixen a les condicions del nostre clima mediterrani, determinat per dues èpoques plujoses: la primavera, per una sèrie de mecanismes, i la tardor per una sèrie de causes. La resta d’any, ací, pràcticament no plou”. En hivern, per exemple, “la mar està gelada i fa fred, per tant, aire fred i mar freda dóna estabilitat”. En estiu “tenim una mar calenta i temperatures molt altes i, per tant, també tenim estabilitat”. Així, tenim que les èpoques “amb més contrast dinàmic són primavera i tardor, però si ens falla una de les dos, ens fallen les pluges tot l’any”. Durant aquests quatre anys de sequera que esmentava Esteve, “ens han fallat les dos, la primavera i la tardor”.
Manifestació dels extreballadors de RTVV el passat dimarts 29 de novembre sota una intensa pluja.
No obstant això, malgrat els 170l/m² caiguts a València, a partir de Silla “no plovia a penes”, recordava el veí de Picassent. Per què tractant-se d’una pluja que afectà a diverses comarques, precipità tant sobre la capital?, li preguntem al meteoròleg. “Això es deu a la convectivitat de les pluges i a l’orografia del terreny. Que precipite tant en un punt depèn de la direcció del vent en eixe moment, humitat, inestabilitat i d’una sèrie de causes específiques. Per exemple a la comarca de l’Horta i la Ribera, el vent que ens porta més pluges és el Llevant. El vent funciona com una mànega de fer ploure. Per exemple, el gregal (NE) canalitza les pluges especialment a la Safor i la Marina, però diumenge 27 predominà el vent de sud-est i est”, respon.
Una gota freda que podia haver estat explosiva
Cal recordar també que les pluges d’aquest dos dies han vingut precedides per una setmana anterior de ruixats. A més, les pluges de diumenge 27 provocaren inundacions de centres educatius. Així, aquestes pluges “vénen d’una borrasca formada la setmana anterior d’una forma un tant atípica, perquè començà amb una bossa d’aire fred en altura, a 5.500 metres damunt de la península, és a dir, una DANA (Depressió Aïllada en Nicells Alts), o pel seu nom més familiar, una gota freda. Teníem l’atmosfera inestable i començà a entrar vent humit, perquè si entra sec encara que tinguem dalt una gota freda, pot ploure però de forma tempestuosa i localment forta, no de forma persistent durant diferents dies seguits com ho fa quan predominen els vents humits. Eixa borrasca associada a la gota freda es va crear al sud de les illes Balears i deixaren unes poques pluges, però començà a rodar en sentit antihorari cap al Cantàbric, des d’on ens enviava vent sec, baixà cap a Portugal i, aleshores, començàrem a avisar que anàrem amb compte, que en arribar al golf de Cadis es debilitaria, però tindria la suficient estructura com per portar-nos vent de component marítima i aleshores tindríem una gota freda, una borrasca per l’estret de Gibraltar i vents de component marítima. Tres elements per a parlar de pluges fortes i persistents”, apunta Jovi Esteve.
Malgrat les previsions, els ciutadans van seguir amb els seus quefers. “La sort que tinguérem és que eixes tres condicions de diumenge 27 no es donaren en setembre o octubre, amb una mar Mediterrània més calenta, que dona més vapor d’aigua que alimenta, això hauria fet que explosionara i hauríem tingut una situació probablement històrica com les pluges de les inundacions de València a l’any 1957 o la ‘Pantanà’ del 1982”.
Ens visiten al llarg de l’any “entre 10 i 12 gotes fredes” i aquestes “no són un fenomen exclusiu de la tardor”, encara que adverteix que “és perillosa en els mesos de setembre, octubre i fins la primera quinzena de novembre, perquè té els tres elements perquè siga explosiva: una gota freda aïllada de la circulació general, envoltada d’aire més càlid; la mar calenta que l’alimenta, i el misto que la fa explotar, el vent de component marítima”. Però fallant-ne algun dels tres, com passà el cap de setmana de les inundacions, “ja no és explosiva.
Avionetes que polvoritzen el cel
Molta gent a les xarxes socials i Internet llança missatges al voltant de les avionetes que trenquen els núvols perquè no ploga. Davant la hipòtesi, Esteve ho qualifica com una cosa conspiranoica, ja que “hi ha un debat ridícul al voltant d’això perquè una corrent a Internet diu que ens estan enverinant, etc.”, indica Jovi Esteve.
Tanmateix, hi ha països com la Xina que sí polvoritzen els núvols. D’això s’encarrega “l’Agència Estatal de Manipulació del Clima, però la finalitat no és que no ploga, sinó que, amb el iodur de plata, el que tracten de fer és que hi haja més nuclis de condensació”, apunta.
Les avionetes actuen sobre un núvol “que està format per diminutes gotes d’aigua, a partir de la condensació del vapor d’aigua”, però aquestes “no es formen si no s’adhereixen a un micronucli de pols, d’arena o sal”. Per arribar a aquesta conclusió “s’han fet proves, en què s’ha comprovat que sense nuclis de condensació difícilment es formarien les gotes, per això és important que la gota es puga adherir a alguna cosa” i en aquest cas, el que fan és “polvoritzar els núvols per dotar-los de nuclis de condensació”. Per tant, continua, “no trenquen el núvol, sinó que ajuden les xicotetes gotes perquè s’adherisquen, pesen i caiguen. Fins i tot, en moments en què s’ha vist una tronada molt activa, per evitar que pedregue, s’ha polvoritzat perquè en el moment de maduració del núvol, quan s’estan formant les gotes, s’hi llancen més nuclis de condensació amb el iodur de plata, que absorbeix la humitat, perquè les gotes no facen el procés en què augmenten de grandària”, explica. Arran d’aquest procés, Esteve manté el bloc La Brúixola, on aporta més dades al voltant de les “avionetes antigranís”.
Esteles d’avions. ‘Contrails’.
Allò que pretén que entenguem és que “les avionetes ixen, però no amb la finalitat que diuen els de les teories conspiradores”; i en aquest punt apareix el terme contrails, “l’estela de condensació blanca d’un avió, és a dir, el vapor d’aigua congelat que rep la reflexió del sol i per això el veiem blanc. Té un procés físic i natural”. Aquest, però, “depenent de la velocitat de l’aire i de si en eixa altura hi ha més o menys humitat perquè l’estela es mantindrà més o menys uniforme”.
“Aquests senyors diuen que ens estan fumigant amb teories conspiradores i ridícules per a controlar la humanitat, per tirar productes químics per a l’agricultura, per a escampar malalties d’acord amb les farmacèutiques”, indica al voltant de la “teoria de la conspiració”.
No són pocs els llauradors que parlen que en ocasions són les mateixes asseguradores les que financen aquestes pràctiques perquè no pedregue i així no pagar les collites assegurades. “Abans es tiraven canons amb iodur de plata, com deien els llauradors, ‘per desfer la tronada’, perquè afirmaven que l’ona de xoc que produïa el petard en esclatar allà dalt, junt al iodur de plata, ajudava a desfer la tronada”. Amb to irònic ens apunta que “ja em diràs, què li pot fer un coet a un cúmulo-nimbus que pot tindre 20km d’extensió en horitzontal i uns 10km d’altura”. Realment el que es feia era “llançar des de diferents pobles iodur de plata per tractar d’injectar nuclis de condensació i que no es formara la pedra dins dels núvols. Però la gent que opina el contrari (teoria dels “chemtrail”, terme que ve de l’abreviació de la paraula “Chemical-trail” que significa “línia química”), apunta que el llançament d’estos productes químics a l’atmosfera té altres finalitats diferents”.
Enemics del CO²
Amb anterioritat, Jovi Esteve apuntava que estem en un període de quatre anys de sequera. Qualsevol valencià pot tindre més o menys la percepció que plou poc, mentre que les notícies no deixen d’anunciar inundacions arreu del món. Per què plou tan poc ací i tant en altres llocs? És una pregunta que troba resposta en el canvi climàtic que “ningú nega”, puntualitza Esteve, és més, “el debat científic ja no és si hi ha o no hi ha, sinó què passarà en els pròxims anys si continuem contaminant al ritme que ho estem fent?”. La primer resposta és que “l’escenari per al nostre territori és molt preocupant perquè els experts vaticinen que cada vegada plourà menys, però quan ho faça ho farà amb més intensitat”.
L’escenari que tenim els valencians per davant és que “si seguim emetent CO² a l’atmosfera cada vegada la temperatura de la Terra anirà pujant per l’efecte hivernacle. La composició de l’aire que respirem en l’atmosfera està format en un 99% per Hidrogen i Oxigen, però hi ha un percentatge més menut (de l’1%) format per molts gasos d’efecte hivernacle que deixen passar la radiació solar, però quan rebota contra la Terra i torna a eixir cap a l’espai, la retenen provocant un escalfament vital perquè la temperatura en el planeta afavorisca la vida com la coneguem. Si augmentem les emissions d’aquests gasos d’efecte hivernacle (CO2, vapor d’aigua, metà, etc..), retindrem més radiació solar que no podrà eixir a l’espai i les temperatures en el planeta pujaran… Els mars i oceans es calfaran també i emetran més vapor d’aigua a l’atmosfera, fent que el procés siga imparable”, i per això insisteix que “si seguim emetent CO², els estudis indiquen que la temperatura, els pròxims 20-30 anys, podria pujar entre 1 i 2 graus. Hi ha escenaris que simulen què passaria si la temperatura pujara fins a 5ºC respecte a l’actual. El desastre ecològic i humà seria de proporcions descomunals i moltíssimes espècies i hàbitats naturals desapareixerien, entre altres conseqüències”.
Seguidament ens remet al Protocol de París, “on tots els països reconegueren que tenien culpa, inclús els emergents com la Xina i l’Índia junt als EUA, i va hi haure un acord per reduir, posant un topall perquè la temperatura no puge fins a 2 graus, que ja és una barbaritat” exclama.
Emissió de CO2 d’un tub d’escapament. Foto: GettyImages.
El canvi climàtic ha vingut, encara que la vida quotidiana no ens permeta veure’l. Tot i això hi ha més evidències, com apunta el meteoròleg, com és que “la línia del desert del Sàhara està pujant” fins a casa nostra. Per exemple, “si ens fixem, en arribar a Benidorm veiem que les muntanyes estan verdes i de Benidorm cap a baix estan seques. L’índex de mitjana de pluja d’Alacant cap a baix és de 250 l/m² a l’any, la més baixa del territori, mentre que la Safor i la Marina Alta estan en 1.000 l/m²; la Ribera, la Costera, la Vall d’Albaida i la Marina Baixa estan al voltant de 600 l/m²; l’Horta de València fins a Castelló està entre 450 i 500 l/m² i, per tant, el sud està quasi als nivells d’un clima desèrtic”.
Per tant, “la tendència en les precipitacions serà a que ploga cada vegada menys i quan ho faça, ho farà amb més intensitat, com ja estem observant, una pluja convectiva en forma de tamborinades de pluja forta, que ens deixa sense eixa pluja regularitzada”, molt més estimada pels llauradors, com ens apuntava en un primer moment Paco Llopis, aquell llaurador riberenc.
En l’àmbit local, personal i col·lectiu, per pal·liar els efectes del canvi climàtic “hem de seguir les tres erres: Reduir, Reutilitzar i Reciclar”. Ara bé, “des del punt de vista nostre personal, podem estalviar energia, reduir el consum d’aigua, intentar consumir el mínim possible els recursos naturals que tenim i sobretot administrar-los bé, utilitzar més energies renovables”, és a dir, hem d’aplicar-nos i emprar “menys cotxe i fer més vida saludable, perquè com menys energia consumim, menys CO² emetem”.
Tot apunta que la solució està supeditada a no emetre CO², que “és un perill”, i per això, argumenta que “cal mentalitzar la gent i sobretot els xiquets, mentre que els polítics han de fer les seues polítiques”. Ací, però, denuncia el “pacte que fan entre països per a comprar drets d’emissions de CO², de manera que si els han limitat a ‘x’ tones de CO² a l’any diuen, per exemple: Senegal, com eres un país pobre i no arribaràs a contaminar fins a este punt, jo que sóc ric et compre els drets d’emissions. Jo contaminaré per tu” blasma enutjat. Per tot això insisteix en què ens convé “fer vida més ecològica i hem de deixar el planeta com ens l’hem trobat”.
Cartell col·locat per la Plataforma en defensa de l’Ebre davant el possible ús del canal Xerta-Sénia per transvasar aigua a Castelló de la Plana. Foto: ACN.
Al territori valencià, si el mar puja, “el primer que notarem serà que els pous subterranis se salaran i l’horta valenciana no serà utilitzable o l’Albufera de València, que ja ha estat apunt de salar-se perquè havia baixat el nivell tant, que el mar se la menjava” i, de fet, sospira, “les pluges d’aquesta setmana han salvat l’Albufera perquè el nivell ha pujat mig metre. La gent no sap el greu problema que tenim amb l’Albufera i la quantitat de pobles que afecta això” es lamenta.
La guerra de l’aigua
Amb un canvi climàtic galopant, amenaçant, amb una línia desèrtica pujant per les comarques, amb pluges irregulars, torrencials puntualment, el canvi climàtic “agreujarà els conflictes territorials pels recursos hídrics”.
Ens posa com a exemple Àfrica i els refugiats mediambientals. La temperatura, indica, “puja a tot el planeta, en uns llocs més que en altres, però de moment qui més ho està patint és la gent d’Àfrica. Allà ja no es pot cultivar res perquè la temperatura és extrema. El cicle de pluges s’ha trencat i potser ni apareix i l’aigua és la vida, per això, si es queden allí el futur és morir”; per evitar la mort, “se la juguen a cara o creu i es llancen a la mar”, encara que “saben que la travessia és que els troben o es moren, però a l’Àfrica no tenen res”. “I ací, −adverteix− està començant a passar també”. Tal vegada per això Esteve demana un “pacte general per l’aigua”, perquè “les autonomies han de saber que l’aigua no és propietat de ningú”. Per tant, “l’Estat espanyol és l’únic que té capacitat per poder administrar l’aigua i donar-la on calga”.
En aquest sentit exposat, Esteve afirma que “Aragó no és la propietària de l’Ebre, perquè el riu ve de més amunt i creuen que poden decidir si ens donen aigua o no” en cas que es necessite un transvasament. “Si s’ha de fer, ni Aragó ni Catalunya poden dir que no, perquè l’aigua no és d’ells”. Però també apunta a Catalunya qui “també pensa que com l’Ebre va a morir al Delta, l’aigua els fa falta i és seua”. Va més enllà en dir que “s’han inventat que els sediments que arrossega fins al Delta de l’Ebre són els que el mantenen i ací és on poden plantar i tindre una economia local” quan, si més no, “en el transvasament que s’hi plantejava es deia que en cas d’excedents, de riuades, amb episodis de molta pluja que van a para a la mar, es transvasaria cap a València”, però responien “que no” perquè eixos sediments “són els que mantenen el Delta de l’Ebre”. Sobre aquest assumpte, es lamenta dels “pactes polítics: jo et done el meu vot però no em toques l’aigua”. I, a més, “saben que d’alguna manera els estem menjant el terreny, que econòmicament som una potència i que si damunt tenim aigua podem ser-ho més encara” i per això “ni a ells (als catalans), ni als altres els interessa que ens arribe aigua”.
Tanmateix, a banda de la lluita entre territoris veïns, el País Valencià, durant les epopeies del PP, ha mantingut una guerra de l’aigua on semblava que el riu Xúquer encara era aquell devastador de sarraïns. Actualment, tot i que els transvasaments que Xúquer Viu han estat una i altra vegada denunciats, segueixen latents en stand by. “La situació del Xúquer és patètica” i “segurament hi hauran molts llocs on estan punxant-lo i no es pot saber per on estan llevant l’aigua, a banda dels pous indiscriminats que està fent la gent per a les seues casetes”, ja que “xuclen del riu” i, a més, “falten pluges”. Per això, Esteve apel·la a “administrar bé l’aigua en època de pluges”, perquè si no “estarem en la ruïna, com bé sabien els àrabs”.
