“Hui dia, a casa nostra, els prejudicis són ben presents i juguen contra la recuperació del prestigi i de la utilitat del valencià”, segons explica El Tempir, raó per la qual l’entitat per la llengua ha decidit llançar una campanya de conscienciació contra els prejudicis lingüístics “a fi de fomentar el coneixement i l’actitud crítica en contra d’aquests” i “enfortir l’ús social del valencià”.
Aquesta campanya en forma de decàleg es realitza, en poques paraules, “per a desmuntar prejudicis, estereotips i tòpics lingüístics” al voltant de la nostra llengua i amb l’objectiu de “fomentar entre tots actituds positives i assertives a favor del valencià”.
Així, El Tempir ha fet una crida als usuaris per tal que compartisquen aquest “decàleg d’actituds contra els prejudicis lingüístics”. El primer prejudici que qüestiona és que hi ha llengües més fàcils i llengües més difícils, davant la qual cosa exposa que totes les llengües presenten el mateix grau de dificultat per als seus parlants nadius.
Desmuntar prejudicis i desfer estereotips i tòpics absurds
La campanya dissenyada en format de decàleg pretén fer reflexionar la població en general i, en particular, els valencianoparlants sobre aquells prejudicis més comuns “a fi de contribuir a desmuntar-los, a desfer estereotips absurds i a denunciar tòpics que no afavoreixen l’extensió de l’ús social del valencià ni, per extensió, la preservació de la diversitat lingüística”.
La campanya ‘Actituds contra els prejudicis lingüístics’ d’El Tempir es desenvoluparà en una primera fase mitjançant les xarxes socials a fi de viralitzar -i, per extensió, difondre- deu missatges en deu imatges que després es publicaran en format de cartell perquè siga físicament present als centres educatius i de la salut, conselleries, instàncies municipals i de la diputació.
Prejudicis que s’aprenen “de forma inconscient”
Segons explica El Tempir, els prejudicis lingüístics són instruments eficaços per a provocar la deserció lingüística, ja que, “de fet, s’aprenen en la majoria de casos de manera inconscient perquè estan presents en la vida quotidiana de la mateixa manera que els micromasclismes”. En altres ocasions, continua explicant l’entitat, aquests judicis de valor racistes són creats específicament per a estigmatitzar la llengua que es vol subordinada.
“Siga com siga, creats específicament o inserits en el dia a dia sense adonar-nos-en de la seua existència de tan assumits com estan en converses i actituds, els prejudicis lingüístics busquen dificultar la presència de llengües en els àmbits d’ús públic i recloure-les ens els àmbits d’ús privats fins a fer-les desaparèixer, fins a fer-les poc útils i apropiades per als seus parlants en la transmissió intergeneracional i per a la vida moderna”, assegura l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir.
Més informació en aquest enllaç.
