RedactaVeu / Borriana.
Tots els anys, des del mes de setembre fins a desembre, la presència del polp a la desembocadura del Millars augmenta considerablement, principalment en dies de mar tranquil·la i transparent. Un fet que coneixen perfectament els aficionats a pescar aquest cefalòpode. La Guarderia del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars ha hagut de decomissar 5 polperes des que s’inicià la temporada de pesca del polp des de la costa.
“Des del mes d’octubre fins a desembre anem prou en compte d’extremar la vigilància perquè és una activitat que es practica moltíssim per tota la zona adjacent de la desembocadura, des de la platja de les Goles fins a la de la Pola”, afirma un dels guardes del Consorci.
Al pescador que és sorprés amb un aparell de pesca prohibit, com ara la polpera, se li prenen les dades i li confisquen l’artefacte. Seguidament, la Guarderia del Consorci avisa immediatament el Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil, SEPRONA, perquè prenga les mesures pertinents.
Polp immadur de menys d’1 kilo. Foto: Consorci de la Desembocadura del Riu Millars.
Pesca legal amb llicència
La pesca en l’últim tram del riu Millars, dins del Paisatge Protegit de la Desembocadura i en la zona marítima adjacent, està permesa sempre i quan els pescadors disposen de les llicències marítimes i continentals oficials i utilitzen aparells de pesca legals. El que no està permés és la utilització d’artefactes prohibits de pesca, com ara les polperes, segons arreplega el Decret de la Generalitat Valenciana de l’any 2013 sobre Pesca Marítima d’Esplai des de terra.
Pescador en la desembocadura del Millars. Foto: Consorci de la Desembocadura del Riu Millars.
La pesca de polps, a més de la llicència marítima, requereix unes condicions, ja que s’ha de fer amb canya de pescar i només es pot capturar un exemplar de més d’1 quilo per persona i dia.
Polperes prohibides
La polpera consisteix en l’ús d’una xicoteta taula de fusta pintada de blanc on s’acobla un plom en una de les seues cares perquè es submergisca ràpidament. A la cara oposada, sol nugar-se un tros de sardina, llisa o sorell com a esquer. La fusta està armada amb dos o tres hams de grans dimensions. En un dels extrems se li nuga una corda.
