L. Part / València.
“A Espanya -va escriure el poeta Federico García Lorca-, els morts estan més vius que els morts de qualsevol altre país del món”. Així comença l’article ‘Els fantasmes que Espanya intenta ignorar’ publicat pel periodista britànic Dan Hancox aquest dijous 8 de desembre en ‘The New York Times‘, en el qual explica que “en els últims anys, el clam de reconèixer i commemorar els molts fantasmes d’Espanya ha augmentat”.
En aquest sentit, el també periodista de ‘The Guardian’, entre altres prestigiosos rotatius, posa com a exemple dels intents de reconeixement i reparació de la memòria de les més de 114.000 víctimes dels “esquadrons feixistes” encara desaparegudes o no identificades en territori espanyol, l’excavació, el mes passat, de 50 cossos a Porreres (Mallorca), la majoria dels quals “mostrava senyals d’haver rebut un tret en el cap a curta distancia” i que és fruit de la campanya duta a terme per un grup de familiars, l’Associació de la Memòria de Mallorca, i del Govern de les Illes Balears, que també va finançar l’excavació.
Tot seguit, el periodista autor del llibre The Village Against the World, apunta: “Seguint l’exemple de les Illes Balears, el govern regional valencià està preparant el camí per a aprovar la seua pròpia llei de memòria històrica i repartir fons per a excavacions”.
En aquest sentit, cal significar que l’avantprojecte de Llei valenciana de Memòria Democràtica i per a la Convivència, que prepara la Generalitat Valenciana i que està previst que entre en vigor en 2017, preveu 4,48 milions d’euros en la seua memòria econòmica destinats a l’exhumació de les fosses comunes de la Guerra Civil i el franquisme.
En l’actualitat, s’estima que hi ha unes 300 fosses comunes al País Valencià (71 a la demarcació de Castelló, 184 a la de València i 44 a la d’Alacant) i que el preu aproximat d’exhumar cada fossa comuna seria d’uns 15.000 euros.
La futura norma del Govern del País Valencià a què fa referència el New York Times, es basa en la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i s’amplien els drets dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura del general Franco, i s’articula sobre els principis de veritat, justícia, memòria i reparació. La norma consagra el dret de les víctimes al fet que es faça justícia i, per elles, les obligacions de les institucions a adoptar les mesures necessàries perquè les possibles violacions dels Drets Humans no queden impunes.
