RedactaVeu / EP / Roma / València.
“En aquests moments, la disponibilitat de la ciutat de València per a ajudar els refugiats és molt superior a les possibilitats que els està donant el Govern espanyol”. Són paraules de l’alcalde de València, Joan Ribó, que ha criticat aquest divendres al Vaticà les “traves” dels governs estatals i de la Unió Europea perquè les ciutats puguen desenvolupar la seua acció solidària davant la crisi dels refugiats.
Ribó s’ha expressat així després de la seua intervenció en la trobada d’alcaldes: ‘Europa: les persones refugiades són germanes nostres’, que se celebra a Roma acollida pel papa Francisco, i des d’on ha demanat que es done una “oportunitat” a l’Europa de les ciutats i els valors.
Ciutats “solidàries” davant governs “que no ajuden”
“El que destacàvem a Espanya quan vèiem que les ciutats estaven per davant de l’actitud del Govern espanyol quant a la defensa i l’ajuda als refugiats, no és un fenomen exclusivament espanyol, sinó que podem constatar que ho és també a totes les ciutats d’Europa. En aquests moments, les ciutats d’Europa pensen d’una manera solidària, mentre que els seus governs i la Unió Europea estan tenint uns plantejaments que no ajuden en absolut, i estan convertint el mar Mediterrani en un mar mort pel nombre de persones que han perdut la vida com a conseqüència de totes les restriccions”, ha manifestat.
En la trobada participen, a més de Ribó en representació de la ciutat de València, Madrid, Barcelona, Londres, Berlín, Saragossa i Màlaga, entre altres ciutats europees.
El ‘mal exemple’ del vaixell a Lesbos
“Les ciutats volem treballar la solidaritat, que ja ho estem fent”, ha dit Ribó, qui ha recordat el plantejament de portar un vaixell directament a Lesbos per a portar refugiats a València. “Ho teníem tot preparat, però, malauradament, el Govern espanyol, que és qui controla les fronteres, no ens va ajudar”, ha lamentat. En aquesta línia, ha insistit que les ciutats estan “en l’avantguarda en la defensa dels refugiats i en molts temes, com la lluita contra el canvi climàtic i altres als quals, desgraciadament, està prestant molt poca atenció l’Estat espanyol”.
Joan Ribó ha dit que li sembla “estupend” que el papa Francisco tinga uns plantejaments de defensa dels refugiats i de les persones que més manques pateixen tan similars als seus i els que comparteixen els alcaldes d’altres ciutats representades en la trobada de Roma.
“Estic content de poder coincidir amb ell, com també estaré encantat de poder coincidir amb altres persones de qualsevol altra religió, o sense religió, amb les quals puguem treballar conjuntament en defensa dels drets humans. Benvinguda siga l’ajuda. Estic encantat que el papa Francisco siga una punta de llança en eixa lluita”, ha sostingut.
Ribó ha agraït l’impuls del papa Francisco i ha assenyalat que la presència de les administracions locals al Vaticà “no hauria de reduir-se al lament, sinó a aportar alternatives. I algunes d’elles ja estan traçades”. Per exemple, s’ha referit a l’Acord de París, “un pacte global per a evitar el canvi climàtic, en el qual, moltes ciutats, entre elles València, ja treballem per a fer-ho realitat. Però n’hi ha més. Aquesta cimera desitgem que siga un clam per a posar fi a la guerra de Síria i a aquells conflictes bèl·lics oblidats en el magma mediàtic”.
“Sentim vergonya pel silenci de les institucions”
“Aquells que ens considerem europeistes fa mesos que sentim vergonya. Primer, pel silenci i desistiment de les institucions; després, per l’acord amb l’actual govern de Turquia, un atropellament a tots els principis rectors de l’Europa en què creiem”, ha recalcat.
Joan Ribó ha reivindicat una nova Europa “de valors que es reconega en el respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat en la diversitat, estat de dret, respecte als drets humans (sobretot els de les minories), pluralisme, no discriminació, justícia, solidaritat i igualtat entre dones i homes”.
“Treballem per recuperar i mantenir la nostra memòria col·lectiva, la que ens indica que el camí de l’egoisme més miop ens porta al no-res; la que ens obliga a obrir els ulls davant la mort dels nostres germans i germanes; la que no es resigna a veure convertit el nostre Mare Nostrum en el ‘Mare Mortum’…, en definitiva, la que posa rostre a les xifres del sofriment que protagonitzen les persones refugiades”, ha resumit.
