L’advocat Francisco Manuel Escortell va presentar, a començaments d’any, una demanda escrita en valencià, però va obtenir una resposta on li deien hauria de fer la traducció al castellà si no volia que el procés s’allargara uns cinc anys, cas sobre el qual La Veu ja va publicar un article. Però, aquest advocat, a més, va presentar un escrit al jutjat de primera instància número 2 de Benidorm en què demanava expressament que les notificacions se li feren en valencià acollint-se a l’article 11 de la Llei d’Ús i Ensenyament, cosa que no va aconseguir. I, després d’acudir a diverses instàncies sense èxit, va decidir fer una denúncia a la fiscalia perquè, per a Escortell, això representava una vulneració dels seus drets. Ara, en aquesta última instància, s’ha contestat al lletrat que la fiscalia no té l’obligació de fer-li les notificacions en valencià.
En resposta a preguntes de La Veu, Escortell ha declarat que, després de fer “moltes patades”, aquest era l’últim pas que tenia previst, denunciar davant la fiscalia, tot i que s’esperava aquesta resposta.
Abans d’acudir a aquesta instància va passar pel Consell General del Poder Judicial, pel Síndic de Greuges, pel Col·legi d’Advocats i pel Consell Valencià d’Advocacia. Escortell reconeix que aquest darrer li “va donar molt suport”.
L’advocat recorda que va requerir dues o tres vegades que li notificaren les resolucions en valencià, però li responien que no tenien obligació. Tot seguit ell exposava que “hi ha una llei orgànica, la llei d’ús, que diu molt clar que si jo ho demane expressament per escrit que em facen les notificacions en valencià, me les han de fer. Com no me les van fer, per a mi, això és un delicte, ja que se’m nega un dret fonamental”.
Per aquesta raó, Escortell, qualifica l’última resposta de la fiscalia com una “veritat a mitges”, perquè en la contestació s’argumenta que un jutge es pot adreçar en qualsevol de les dues llengües oficials, a la qual cosa l’afectat afegeix que el que no s’especifica en aquest text és que, “si jo demane expressament que se’m facen les notificacions en valencià, han de fer-ho”.
Aquest advocat ha reconegut per a La Veu que “no vull que açò siga un punt final, sinó un inici”. Per això, expressa que li agradaria que “el govern valencià em donara suport i que presentàrem la denúncia junts” perquè “açò pot acabar en el Tribunal d’Estrasburg o de Drets Humans”, admet.
“Que em diguen que no m’entenen és inadmissible”
Escortell llança un missatge a la ciutadania en què diu que “si no ens espavilem els que estimem aquesta llengua, a més d’aquest país, ens agranaran com si fórem brossa, perquè les administracions estan copades per gent que no sols és castellanoparlant, sinó que no els importa res la nostra llengua ni tampoc els nostres costums”.
A més, reconeix que podria donar-se el cas que la gent que treballa a les administracions no estiga ben informada sobre els drets de la ciutadania, ja que recorda que “en totes les administracions radicades al País Valencià, siguen estatals, autonòmiques o locals, tenim el dret de parlar valencià i ens han d’entendre. Que em diguen que no m’entenen és inadmissible”. Per això, proposa que informen els treballadors, per evitar casos com el seu.
Aquest lletrat, a més, ha patit més situacions semblants, com ara el 2013 quan va acudir a la Policia Nacional per tal de presentar una denúncia i va rebre la següent resposta: “Hábleme en español, esto es España”. Si voleu ampliar informació sobre aquest cas, podeu fer-ho en el següent enllaç.
