La nova renda valenciana d’inclusió augmenta les quanties de les ajudes fins als 531 euros, tindrà caràcter indefinit mentre no varie la situació del sol·licitant, flexibilitza els requisits d’accés, elimina burocràcia als ajuntaments i centralitza la resta d’ajudes de forma automàtica, com les del menjador escolar o habitatge. Així ho ha anunciat aquest dilluns la vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, en la presentació de l’esborrany d’aquest avantprojecte de llei, que durant els pròxims 15 dies se sotmet a informació pública i es confia que puga arribar a les Corts en un mes i mig.
Oltra, que ha estat acompanyada pel delegat del Consell per al Model Social Valencià, Xavier Uceda, ha destacat que aquesta ajuda, que substitueix la renda garantida de ciutadania, és “molt valenta” perquè estableix un termini màxim de tres mesos perquè els beneficiaris comencen a percebre les ajudes i, a més, inclou el silenci administratiu favorable.
Una norma “pionera” a l’Estat espanyol
Sobre aquest tema, ha destacat que es tracta d’una norma “pionera” a l’Estat espanyol, encara que haja “begut de moltes fonts” i que es tracte d’un “projecte de legislatura”, perquè persegueix “rescatar” de debò persones davant “l’alarma social” existent per una “població empobrida” després d’una caiguda del 18,5% del poder adquisitiu, una taxa d’atur del 20,2% i una llista d’espera per a la tramitació de la renda que va arribar a les 20.000 persones i dos anys de retard.
Per açò, per pal·liar aquesta situació, l’esborrany simplifica els requisits d’accés. Així, podrà sol·licitar-se a partir dels 18 anys i no dels 25, com fins ara, i sense límit d’edat. A més, només serà necessari un any d’empadronament al País Valencià i no dos, i s’exigeix només la residència efectiva a les comarques valencianes.
Dues modalitats
La futura llei estableix dues modalitats. D’una banda, la primera, una renda complementària del treball o de les prestacions, inclou les pensions no contributives que siguen inferiors al 80% del salari mínim interprofessional. Es fixaran mòduls per a establir la quantia de l’ajuda de manera que en cap cas se supere el topall que marca l’Estat espanyol perquè no perden la prestació.
La segona modalitat, d’una altra banda, és d’inclusió social. En aquest cas, s’augmenta la quantia de l’ajuda a 531 euros, enfront dels 385 euros actuals, en cas que la persona sol·licitant siga titular d’alguna propietat i sempre que aquesta seguisca un itinerari d’inserció o d’acompanyament. Per a aquells que renuncien a seguir l’itinerari que marquen els serveis socials municipals, l’ajuda es redueix a 266 euros. Oltra ha aclarit que aquesta possibilitat es destina per a col·lectius de “molt difícil reinserció”, com un alcohòlic de 58 anys, i que malgrat que es tracta d’un grup “molt minoritari” s’ha d’atendre.
La renda tindrà caràcter indefinit mentre no varie la situació del beneficiari. Fins ara hi havia un límit de tres anys i s’exigia una renovació cada sis mesos. D’aquesta manera, Oltra ha destacat que, a més d’eliminar burocràcia, es facilita a les persones el fet de “refer el seu projecte de vida”.
Menys burocràcia
Per la seua banda, Uceda ha explicat que amb aquesta llei hi haurà “una única porta d’entrada”: els serveis socials municipals, als quals se’ls allibera de les tasques burocràtiques, que passen a la conselleria perquè se centren en la seua labor de proximitat. Així, seran els ajuntaments els qui valoren la situació i proposen la modalitat que necessiten. Si és de renda mínima, els beneficiaris hauran de presentar simplement la documentació requerida i els serveis centrals de conselleria procediran al pagament de la nòmina.
En el cas que es requerisca un itinerari d’inclusió, els serveis municipals plantegen una proposta que haurà de resoldre la direcció territorial i seran els serveis centrals qui pagaran la nòmina.
Per a açò, enguany s’ha previst un pressupost de 52,1 milions, un 62% més que en 2016, que anirà directament als ajuntaments perquè puguen contractar nou personal. D’aquesta manera, es vol recuperar els serveis socials com “una vertadera atenció de proximitat” en alliberar-los de les tasques burocràtiques.
Unes altres de les millores és que es permet a dues unitats de convivència poder compartir residència sense perdre aquesta ajuda, ja que amb la crisi moltes famílies no poden afrontar la despesa d’un habitatge i se’n van a casa de familiars. Així mateix, la persona que siga titular d’aquesta renda accedirà de forma automàtica sense realitzar més tràmits a altres ajudes com les beques de menjador o transport escolar, d’energia o habitatge.
