RedactaVeu / València.
El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València acollirà el dijous, dia 15 de desembre, a les 19 hores, l’estrena del documental que aborda la figura de Joan Peset Aleixandre. Peset, un home bo. Metge, rector i republicà és el primer documental que es realitza quan es compleix el 75 aniversari del seu afusellament pel règim franquista i el 130 aniversari del seu naixement.
La pel·lícula documental aborda la figura de Joan Peset Aleixandre, un projecte en el qual participa i col·labora de forma directa la família Peset que assistirà a l’estrena. El documental és una iniciativa de l’empresa audiovisual Documentart en què ha col·laborat la Universitat de València així com el Col·legi Major Rector Peset de la institució. Matilde Alcaraz i Santiago Hernández dirigeixen el documental i han realitzat el guió. La realització i la postproducció són autoria de Josevi Marc; la direcció de fotografia és de Miguel Ángel Jiménez i la sonorització, de Vicente Chust.
El documental aporta abundant material inèdit entre el qual destaca l’última entrevista que va concedir el fill del rector Peset. L’entrevista a Juan Peset Llorca la va gravar en vídeo la seua néta Natalia Castellanos i l’ha cedida per primera vegada per a aquest documental. En aquesta entrevista el fill de Peset apunta que “més enllà de la denúncia que va interposar un grup de falangistes valencians, com ara Marco Merenciano, contra el Doctor Peset van ser també motius econòmics relacionats amb el laboratori de la família Peset els que foren decisius per a condemnar a mort i afusellar el Rector”. En concret, es menciona “l’interès econòmic per apropiar-se del negoci del laboratori”. Tant el fill com l’investigador de la vida de Peset, Felip Martínez, apunten a “enveges” de caràcter professional perquè el laboratori era un negoci molt lucratiu.
El testimoni del fill de Peset aconseguit per la néta reconstrueix la imatge de Peset home i pare de tres fills, i descobreix el que va significar per a la família la decisió de dedicar-se a la política. El fill descriu com va acompanyar el pare a Alacant per a embarcar en un vaixell que mai va arribar i els patiments que van viure als camps de concentració dels Ametlers a Alacant, al d’Albatera i més tard al de Portacoeli. La família narra el drama que suposà el seu processament, com recorrien València sol·licitant l’indult, i finalment el moment del seu afusellament en l’anomenat ‘paredó’ de Paterna el 24 de maig de 1941.
>
Tràiler del documental: Peset, un home bo. Metge, rector i Republicà. Vídeo: Documentart.
La seua faceta com a professor universitari es reconstrueix amb un altre testimoni excepcional, el de la mestra republicana Alejandra Soler, amiga personal de Peset i que als seus 103 anys recorda perfectament allò que representava el doctor Peset per a aquells joves universitaris. Els poemes que Estellés va dedicar a la seua memòria conformen un corpus narratiu dins del documental. Els versos de L’ofici permanent a la memòria de Joan Peset són recitats per la néta de Vicent Andrés Estellés, Isabel Anyó Andrés, davant del mur del cementeri de Paterna on van afusellar Peset.
El documental també reconstrueix tot el procés contra Peset a través dels documents que es conserven en l’Arxiu Militar del Ministeri de Defensa a Madrid. En aquests documents, que es mostren en el documental, es poden comprovar les “poques proves que es tenien contra el doctor Peset per a condemnar-lo a mort”, perquè la pràctica totalitat de testimonis van declarar a favor seu.
El metge i científic Joan Baptista Peset i Aleixandre va nàixer a Godella el 2 de juliol de 1886 i moria afusellat el 24 de maig de 1941 a Paterna després d’un procés sumaríssim d’urgència. Tot i que no va destacar políticament fins al final de la Segona República, el fet d’encapçalar les llistes de València pel Front Popular i ser el diputat més votat de la seua circumscripció el febrer de 1936, seria prou evidència perquè el Jutjat Militar el condemnara a mort.
La personalitat de qui va ser rector de la Universitat de València respon com ningú al model de l’intel·lectual durant la República, amb cinc títols universitaris, tres doctorats, la seua dedicació a la higiene pública o la seua tasca investigadora.
