Sixto Ferrero / València.
La mare dels peixos és el títol de la rondalla homònima d’Enric Valor, i ara també el text d’una òpera. La proposta lírica representa un punt àlgid d’un projecte que es remunta al 2013 i que té com a punt de germinació el projecte Soundcool. Així doncs, aquest divendres s’estrena al Palau de les Arts (18h) la segona òpera en valencià en la història del coliseu i on conflueixen músics i cantants professionals amb alumnes de l’educació pública valenciana i de la Federació de societats musicals (FSM) interpretant els cors i els dispositius electrònics que intervenen amb l’eina Soundcool.
Jorge Sastre, qui alhora és el director del projecte d’innovació tecnològica-educativa, és ací també el compositor de la música junt al director i enginyer nord-americà Roger Dannenberg. Ambdós compositors han creat una música que combina una orquestra de cambra, cors, un quartet de veus solistes, dispositius electrònics i videoprojeccions amb la corresponent proposta escènica a càrrec de Jorge Raedo. La direcció musical estarà a càrrec del compositor, director i artista digital Pere Vicalet.
La idea de fer una òpera amb un text d’Enric Valor naix “al caliu de l’escola” puntualitza Aurora Clari, qui assumeix l’adaptació del text. És a partir d’una de les activitats d’aula que duia a terme el pedagog Adolf Murillo qui, en 2014, havia presentat una sonorització d’una rondalla de Valor als premis educatius Baldiri i Reixac que al remat va acabar guanyat l’IES Arabista Ribera de Carcaixent. Aleshores “se’m va passar pel cap fer una òpera amb Enric Valor amb els alumnes” recorda el docent. L’escriptora i docent Conxa Rovira, a qui també està dedicada l’òpera, “és qui em diu que La mare dels peixos havia de ser el text per les peculiaritats d’aquest”. Tot seguit, Murillo transmeté la idea a Jorge Sastre, qui després d’un any de feina acabà creant l’òpera que aquest divendres s’estrena a Les Arts.
Assaig de La mare dels peixos al Palau de les Arts. Foto: Giannino Clemente.
Produir l’òpera significa també una implicació del món professional amb els alumnes, on “hem passat d’una situació d’aula a practicar amb músics del món professional”, és a dir, que els alumnes estan compartint una situació real, ho veuen i ho viuen; “els contem els temes de protocol, la disciplina dels assajos, les indicacions d’escena, el vestuari”, de manera que aquesta situació “en l’escola difícilment es pot donar”, és sense dubte, “una experiència real del que és una òpera, on fins i tot estan acompanyats pels compositors”. Tot això, aporta uns beneficis educatius, que d’alguna manera tindrà “un impacte final, com és l’estrena amb un públic, on es tancarà un cercle de l’experiència musical”. L’experiència educativa però, “s’escapa de les maneres que tenim d’avaluar, perquè aquest tipus d’experiència els marcarà de per vida” apunta Murillo, qui destaca en última instància que els alumnes, sobretot, “estan gaudint i tenen molta il·lusió, potser ara són joves i per la falta de maduresa no acaben d’assimilar que estrenaran una òpera a nivell mundial”, però, això, “els quedarà per a tota la vida”, perquè és una òpera professional, però també un “projecte educatiu” on, a banda de la música, el text aporta aquesta intenció.
“Li hem donat la volta als personatges del text” de manera que en aquesta adaptació, “és la princesa qui salva el príncep” i alhora “volem que siga un homenatge a Enric Valor”, i per això hi assistirà la seua família i representants de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant. En aquest sentit, Carles Valor, nét de l’escriptor castellut, manifestava l’alegria de la família perquè “després de vint-i-pico anys de foscor amb la literatura en valencià, aparega l’obra del meu avi per altres registres” manifesta, encara que amb els seus textos “s’havien fet coses en teatre i la ràdio, però estem molt contents que ara també s’hi done el cas en una vessant musical com és l’òpera”, manifestava Valor.
Adolf Murillo assaja amb els alumnes amb el sistema Soundcoll. Foto: Giannino Clemente.
El text de l’òpera parteix “d’una rondalla poada de la tradició oral, on hi ha moltes versions, però la de Valor està molt literaturitzada, amb un llenguatge riquíssim i paraules que s’han perdut” explica Aurora Clari. La Mare dels peixos, “lingüísticament d’entrada és d’altíssim nivell” destaca, però “nosaltres hem pensat en adaptar-ho a l’òpera pensant en el públic, mantenint el regust antic que tenen les rondalles, mantenint alhora la llengua molt viva, però optant per un nivell estàndard, per donar-li així una visió no localista, sinó oberta”, és a dir, que durant el procés d’adaptació, “els localismes no els hem alimentat, perquè consideràvem que volíem donar una gran difusió a l’obra de Valor” justifica la filòloga. L’adaptació ha comptat en tot moment “d’un treball en equip important” entre compositors i lingüista, on “alguns personatges dels que apareixen en la rondalla no apareixen en l’òpera”, com per exemple “l’antiheroi (Blanquer d’Onil) que l’hem suprimit”, per contra “hem donat més consistència a altres personatges femenins, per modernitzar la visió i pensant que hi ha xiquets, ja que no tenen raó de ser en la societat actual el tractament respecte a l’home i la dona, unes diferències suscitades per la societat en què ve la rondalla”. L’equip ha optat per donar “més consistència a la princesa” amb un rol “molt actiu” ja que de fet és “qui aconsegueix salvar el príncep, assumint el paper d’heroïna” de manera que “no es conserva la princesa objecte”. Per altra banda, “la bruixa consideràvem que a nivell escènic se li podia traure més rèdit escènic, i assumeix el paper d’antiheroi totalment”.
“El valencià és una llengua dúctil i bellíssima, útil igual com l’italià, el francès o l’alemany per a musicar-se en una òpera” apunta Clari, qui afegeix que “és una llengua optima i molt rica lèxicament per a musicar-se”. Així doncs, el procés de creació ha rutllat en equip, perquè el valencià és una llengua sense límits i que l’hem de posar en tots els àmbits d’ús”, com ara bé, una òpera de cambra com aquesta, on es “conjumina el món professional, educands de Secundària i les escoles amb les universitats” posa en vàlua Aurora Clari.
Tres actes formen aquesta òpera de cambra, amb una música que volen que “arribe a tot el món, que siga comprensible”, composta a dues mans, i “al servei del drama” a través d’una “combinació orgànica entre harmonies de jazz, amb un pèl de contemporani, on harmònicament és més del segle XX sense arribar a ser tonal totalment, perquè durant els moments més dramàtics hem aprofitat per aplicar dissonàncies”, explica un dels seus compositors Jorge Sastre.
Cors de xiquets de La mare dels peixos. Foto: Giannino Clemente.
Les videoprojeccions, a càrrec de Stefano Scarani i Julia Chiner, “donen suport al narrador” i apareixen en moments en què “en escena no hi ha acció”. D’altra banda, els alumnes es fan càrrec dels sons del Soundcool “que aporten efectes sonors com els del drac o els de la bruixa”. “La intenció és que siga tot absolutament professional, per als xiquets està tot adaptat per a ells perquè el resultat siga professional” explica Sastre, qui afegeix que pel que fa a l’escenografia “és abstracta a partir de les posicions dels xiquets que fan un seguit de figures ideades per Jorge Raedo”.
La música al remat s’ha escrit entre dos mans separades per l’oceà Atlàntic, i arribats en aquest punt “no volíem que fóra un pastitx, sinó una cosa unificada, entrellaçada” apunta Sastre, qui destaca en aquest aspecte que el treball entre Dannenberg i Sastre havia de ser “un exemple” per als alumnes, ja que “havíem de donar exemple de creació col·laborativa, perquè els xiquets han treballat així i així ha sigut. Un treball fluid entre Roger i jo”.
Aquest divendres 16 però, serà sens dubte quan “es culmine tot” conclou Jorge Sastre. La mare dels peixos serà la segona òpera en valencià que s’estrena al Palau de les Arts, la segona d’un compositor valencià viu i la primera que naix de l’escola pública, a partir d’un projecte d’innovació tecnològica i educativa com Soundcool. De moment però, a través de Roger Dannenberg s’està treballant per exportar l’òpera a Pittsburgh, però també a través del compositor Salvador Barreda s’està treballant encaridament per portar l’òpera a Monterrey (Mèxic), “volem fer la representació amb xiquets de cada país, que visquen el procés i poder traduir-la a cada llengua” puntualitza Sastre, qui recorda com en setembre ja es va fer una versió reduïda del primer acte de La mare dels peixos a Romania, amb el text d’Enric Valor traduït al romanès. Uns projectes internacionals que universalitzaran Enric Valor des de l’òpera i la creativitat valenciana.
