Raimon i un llibre escrit en compàs de 4/4

15 desembre 2016 01:00h

Sixto Ferrero / València.

Dimecres, aquella editorial d’Alzira que Fuster recomanava a Raimon que prestara interès, celebrava l’últim acte al voltant del seu 30 aniversari. Bromera presentava la darrera novetat editorial, al Teatre Rialto i  a tocar de la taverna Casa Pedro, “que ja no està” però que forma part de la històrica trajectòria del cantautor xativí.

Amb àuria cerimonial per allò de l’aniversari es presentava Raimon. Paraula i Cant, escrit per Antoni Batista. A la crida s’aplegà un bon gruix d’amics, de fans, de lectors, d’alguna personalitat amb competències en la cultura del país, com Abel Guarinos, o d’altres amb competències en allò d’escriure la llengua d’Ausiàs March amb correcció, com Josep Palomero qui, alhora, formava part de l’acte per aportar dades i savieses al voltant d’una de les vessants del cantant: la paraula.
 

Josep Palomero, Antoni Batista, Raimon i Gonçal López-Pampló

Primerament, inaugurà la fita Gonçal López-Pampló, director literari de Bromera, qui recordà que la publicació del llibre és “una aposta de l’editorial per una persona que ha fet música des de València per al món”. Una iniciativa engegada quan encara no se sabia que Raimon faria una gira pel país, que justament aquest dissabte conclourà amb un concert simfònic-coral al Palau de la Música de València, ni que el músic anunciaria que en maig de 2017 farà 12 recitals de comiat al Palau de la Música Catalana que posaran punt i final a una carrera que s’aproxima a les sis dècades. De fet, i en aquest sentit, Raimon  no volgué recordar els anys de tasca, en dir que estava cantant “55, o 56, o 57... molts anys”. Aquest tipus de volum s’ha fet ara “a consciència”, apuntà López-Pampló, perquè amb aquest acte “es posa fi als 30 anys” d’una editorial que “confirma així una manera d’entendre la cultura”.

El candidat a presidir l’AVL, Josep Palomero, introduí Raimon aprofundint-se en els seus textos que el de Borriana ha regirat fins a quantificar i analitzar. “La musicació que ha fet Raimon dels nostres poetes no té equivalent al món” digué Palomero, qui entre fonemes i morfemes, pronoms i complements raimonians afirmà que el de Xàtiva “no és un cantant polític”, si atenem això sí, a la idiosincràsia de les lletres emprades, unes conjuminacions de mots que posats en música, com aquelles primerenques tragèdies gregues d’on naixeria l’òpera que tant agrada al cantant d’Al vent, serveixen Raimon per a des de “l’àmbit de la cançó, assolir el nivell literari de Fuster i la poètica d’Estellés”, acabà dient Palomero.
 

Raimon signa exemplars de Raimon. Paraula i cant escrit per Antoni Batista.

Abans de parlar el mateix Raimon ho féu Antoni Batista, periodista, comunicador, músic i escriptor “probablement si no el que més, potser sí entre els tres periodistes que més ha escrit sobre Raimon des de tots els àmbits”, introduí Batista qui explicà seguidament com féu aquest “encàrrec de Bromera”. Fent ús del llenguatge semàntic, indicà que “aquest llibre l’he fet en compàs de 4/4”, és a dir, escrit des de la visió “de fan, de periodista, d’acadèmic i d’amic” de Raimon.

Finalment, el mateix Raimon refermava allò que López-Pampló introduïa arran de la publicació d’aquest llibre i les coincidències al voltant de la seua carrera: “Res estava previst”. Allò que sí que ha previst Raimon és “dedicar tota la vida a aquest ofici i a fer cançons”, una vida escrita a quatre temps i vista amb il·lustracions de gran format com les grandioses melodies d’aquell temps, d’aquell país, de les emocions o de la vida.


 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next