Enric Valor reviu amb l'òpera 'La mare dels peixos'


Sixto Ferrero / València.

Divendres, a boqueta nit, a la sala Martín i Soler del Palau de les Arts, tenia lloc l’estrena mundial de l’òpera La mare dels peixos, amb l’adaptació d’Aurora Clari del text de la rondalla homònima de l’escriptor i gramàtic de Castalla, Enric Valor, i música del compositor de Sogorb, Jorge Sastre i del nord-americà Roger Dannenberg.

L’estrena va comptar amb la presència del director de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, del secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, del director general de Política Educativa, Jaume Fullana i diputats de les Corts com Pep Almeria (Podem). També amb artistes com Vicent Torrent d’Al Tall, i familiars d’Enric Valor i de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant, els quals es barrejaren dins d’una sala plena de gom a gom per gaudir d’aquesta estrena que va significar molt més que la culminació d’un projecte, tot i que com afirmaven a La Veu aquesta setmana els seus precursors, l’estrena significava arribar a un punt determinat del projecte.

La mare dels peixos valgué per posar en l’imaginari la territorialitat: Castalla, Dénia, València i fins i tot els EUA. Evidencià la convivència harmoniosa de dos mons distints i alhora interconnectats vitalment, com és el món educatiu, amb els alumnes dels centres participants (l’IES Arabista Ribera, el CEIP 9 d’Octubre d’Alcàsser i les escoles de música del CIM de Benimaclet i de la societat musical de Canet d’En Berenguer) amb el món musical professional, tots plegats damunt d’un escenari per on passen anualment alguns dels millors cantants i intèrprets del món.


La mare dels peixos al Palau de les Arts. Foto: laveupv.

Igualment, significà recuperar amb contemporaneïtat una rondalla nostrada, antiga i desconeguda entre la major part dels valencians, aportant també un factor educatiu i divulgatiu. Un text embolcallat per una composició, el llenguatge del qual, ens situa en l’avantguarda europea més delerada i que revaliden Enric Valor, el recuperen i el transporten al present, el mostren útil i actual. Sastre i Dannenberg elaboren al llarg de l’hora de durada una música que s’emmotlla al drama, com el mateix Sastre afirmava a aquest diari, on recorren a l’acompanyament de les veus o la descripció sonora bé amb l'Ensemble Col·lengo o bé amb els efectes electrònics interpretats amb el Soundcool, dirigits per Pere Vicalet, però, els dos compositors afegeixen, a més, interludis rics rítmicament i harmònicament que transporten l’acció.

Inevitablement la situació recordava altres obres similars, salvant distàncies polítiques i socials, com Brundibár de Hans Krása i text d’Adolf Hoffmeister. La mare dels peixos, talment com l’Abellot (Brundibár) poden ser òperes escolars però, igualment, per la qualitat dels textos i de les seues músiques totes dues signifiquen una revolució i són, com acabà passant amb Brundibár, obres de producció operística professional. En contextos diferents, però, ambdós concebudes amb la mateixa finalitat: gaudir i fer gaudir amb i de la música.

Sempre queda el dubte de si cal destacar o no que tot això estava cantat i contat en valencià. Però, acabada l’estrena, la gent no en parlava de la llengua de l’espectacle, sinó de la confluència d’esforços per produir aquesta òpera, on conviuen les arrels valencianes amb la rondalla, contada amb videoprojeccions (de Stefano Scarani i Julia Chiner), adobada amb una música d’avantguarda excitant... Un espectacle amb ingredients per mostrar-lo a cada poble.


La mare dels peixos al Palau de les Arts. Foto: laveupv.

La Veu
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat