Anna M. Mollà / València.
La Unió de Llauradors i Ramaders, en resposta a la telefonada de La Veu ha analitzat, amb les dades de què disposen actualment, les conseqüències d’aquest temporal de llevant patit pel País Valencià, que no en tots els casos han sigut negatives.
Un bon exemple són les zones de secà per a les quals aquest temporal “ha sigut molt ben rebut, en paraules de més d’un llaurador ha sigut una benedicció” per tant des d’eixe punt de vista, per a la zona interior del País Valencià ha sigut “molt positiu aquest període de pluges” segons Ferran Gregori, responsable tècnic de sectors agrícoles de la Unió. “Ha plogut d’una manera intensa, continuada, però bé, no ha tingut el caràcter torrencial que s’ha vist vora la costa”, ha matisat.
Per altra banda, en la zona de regadiu, més costanera, “hem fet unes primeres estimacions i d’una manera directa es veuran afectades més de 140.000 hectàrees, la major part d’elles de cítrics”.
La Unió considera de “molt poca rigorositat tècnica” que hagen aparegut en premsa ja “estimacions directes de danys” per part d’altres organitzacions agràries, que segons remarca Gregori “no sé com s’ha pogut fer una estimació de danys”, perquè recorda que “no es pot valorar sinó es va a veure el que hi ha malament i a dia de hui hi ha un percentatge elevadíssim de parcel·les on no es pot arribar”. A més, considera que la xifra és “totalment errònia” perquè segons la seua experiència “es quedarà molt curta aquesta estimació”. Les estimacions de danys a què fa referència el responsable tècnic de la Unió són les que aquest mateix dilluns va oferir AVA-ASAJA, on xifrava les pèrdues en 170 milions.
Des de la Unió, de moment, ja que encara no disposen de dades suficients, parlen d’unes estimacions de danys de centenars de milions d’euros, “sense especificar quants són perquè realment el gros de la part important de danys està en les infraestructures, que costen més de valorar” segons Gregori. A tot estirar, aquesta organització indica que cap a final de la setmana podrien arribar a fer una aproximació en danys directes, però els que afecten les infraestructures tardaran més.
Camps inundants en la Ribera. Foto: Ulisses Ortiz.
“Volem fugir un poc de l’alarma catastrofista”, segons el responsable tècnic de la Unió, perquè reconeix que aquestes pluges també han tingut una part molt positiva en determinades zones i cultius; com és el cas de l’ametler, la vinya, el cereal i en moltes zones d’oliveres. Encara que reconeix que ha afectat en gran mesura els cítrics, concretament Gregori explica que els danys seran quantiosíssims en la taronja i mandarina, així com també en “els caquis, raïm de taula i hortalisses de tardor i hivern”. També ha parlat que en menor mesura aquest temporal ha afectat algunes zones d’oliveres, com és el cas de les del Comtat que “el dany en oliva ha sigut important” perquè “ha caigut a terra un 60% de l’oliva que quedava per replegar”, i que en canvi ha sigut beneficiós per a les olives de l’Alcoià.
“Els danys importants seran en infraestructures”
Les xifres se situen en 105.000 hectàrees de cítrics amb afecció, prop de 23.000 d’oliveres, més de 8.000 d’hortalisses i unes 1.500 has de raïm de taula i d’altres 1.500 de caqui, segons La Unió. Però Gregori destaca que “els danys importants seran en infraestructures”.
Tal i com explica la Unió en un comunicat, en el cas del raïm de taula del Vinalopó les últimes pluges són l’estocada a una campanya nefasta que es va iniciar ja amb una minva de la collita del 25% per la sequera. Els episodis de pluja han provocat la presència de fongs i humitat que han perjudicat bona part de la producció pendent de recol·lectar, cosa que ha provocat un encariment del 20% en els costos per als llauradors a fi de salvar el màxim nombre de raïm possible.
Inundacions a Oriola. Foto: Bombers Oriola.
Pel que fa al cultiu del caqui, té una mica més del 80% de la producció recol·lectada, segons aquesta organització agrícola, encara que matisen que caldrà veure l’evolució per a quantificar les pèrdues de la collita pendent. El que és segur és que una part d’aquest percentatge caurà a terra i quedarà inservible comercialment.
A més, també destaquen des de la Unió, que la pluja ha arribat en el pitjor moment per als productors d’hortalisses de fulla (enciams, escaroles o espinacs), encara que també es veuran afectades per l’excés d’humitat el bròquil, la col, la creïlla o la carxofa.
Desastrosa campanya citrícola
Des de la Unió expliquen que la taronja de mitja campanya que encara no s’havia collit es veurà afectada, així com les taronges més tardanes, però també matisen que “la campanya de cítrics anava molt malament abans que començara a ploure”, segons Gregori, i afig que aquestes pluges, en alguns casos, seran la justificació per a no collir la fruita que es tenia aparaulada en contractes.
“No anaven a collir-la de ninguna de les maneres, perquè no s’estava collint des de novembre. Abans que començaren les pluges es va deixar de collir, es va deixar de fer tractes”, explica el responsable tècnic de la Unió. “La campanya estava ja destrossada a pesar de la pluja” remata Gregori. El motiu pel qual anava malament, segons apunta la Unió, és per circumstàncies purament comercials.
Foto: Ulisses Ortiz.
Aquest organisme considera que s’aprofitaran aquestes pluges com “la justificació perfecta per a dir que la campanya de cítrics ha anat malament” però Gregori afig que “la campanya ja anava molt malament”. És més, destaca que aquesta aturada de la recollida ha fet que més taronges s’hagen perdut perquè “si s’haguera collit en novembre, al ritme habitual, haguera quedat menys taronja en l’arbre i, per tant, se n’haguera estropellat molta menys”.
Peritatges
Una vegada passat el temporal, cal revisar tots els possibles desperfectes. És per això que La Unió ha sol·licitat agilitat en els peritatges i a les Administracions, així com també demana un paquet d’ajudes a les Administracions Públiques (Govern estatal i Generalitat) per a reparar els danys en infraestructures agràries. Finalment, també reclamen construir les infraestructures necessàries (com per exemple embassaments) per a arreplegar l’aigua caiguda que ara va al mar.
