Diari La Veu del País Valencià
La Generalitat demana set anys de presó per a l’exintendent del Palau de les Arts

Europa press / València.

L’Advocacia de la Generalitat ha elaborat ja el seu escrit de qualificació del denominat cas Palau, en el qual reclama set anys de presó, 24 d’inhabilitació i 6.000 euros de multa per a l’exintendent del Palau dels Arts, Helga Schmidt; la mateixa condemna per a l’exdirector financer del coliseu, Enrique Moreno, i dos anys i vuit mesos de presó a cadascun dels tres empresaris processats en aquesta causa, Joaquín Maldonado, José Antonio Noguera i Pablo Broseta, quasi cinc menys que els que ha sol·licitat per a ells el Ministeri Fiscal.

Així consta en la qualificació provisional dels fets, a la qual ha tingut accés Europa Press i en la qual l’Advocacia de la Generalitat demana al jutjat d’Instrucció número 15 de València, que ha instruït la causa, que òbriga judici oral contra els cinc processaments i la compareixença, com a testificals, de treballadors del Palau i de les empreses implicades i com a pericial que s’expose l’Informe definitiu de control financer sobre expedients de contractació i patrocini de la Fundació Palau de les Arts Reina Sofia dels anys 2008 a 2013.

En aquesta causa s’ha investigat una malversació de fons del coliseu valencià i l’externalització de serveis del Palau amb pagament de sobrecostos que van implicar un perjudici a les arques públiques a través de Patrocini, empresa vinculada a l’auditori i dedicada a captar patrocinadors i de la qual José Antonio Noguera era el president del Consell d’Administració; Joaquín Maldonado, conseller delegat, i Schmidt consellera. La signatura Radcliffe, per la seua banda, era administrada per l’excònsol de França a València, Pablo Broseta.

A Schmidt i Moreno, l’Advocacia de la Generalitat els atribueix l’autoria de prevaricació en concurs medial amb malversació de cabals públics i falsedat documental i als tres empresaris els atribueix els mateixos delictes encara que com a cooperadors necessaris. A més, assenyala que en relació amb la malversació, l’exintendent i l’exdirector financer han de tenir la consideració d’autoritat o funcionari i els aplica un supòsit agreujat ja que entén que en aquest cas eixe delicte revesteix especial gravetat atenint “al valor de les coses sostretes”.

Quant a la responsabilitat civil, considera que Schmidt i Moreno hauran de respondre solidàriament amb la quantitat de 686.089 euros i juntament amb José Antonio Noguera i Joaquín Maldonado hauran de fer front a 383.073 euros i, amb Pablo Broseta, a 303.016.

La qualificació provisional de l’Advocacia de la Generalitat arriba després de la del Ministeri Fiscal, que sol·licita per a l’exintendent set anys i mig de presó, vuit anys per a Ernesto Moreno i set per a cadascun dels tres empresaris.

Segons l’escrit de la Generalitat, la relació entre el Palau de les Arts i Patrocini comença el 19 d’abril de 2008 i es renova el setembre de 2009. A través dels dos contractes, els quals no van seguir “en cap moment els tràmits essencials de la contractació administrativa i van eludir la publicitat, concurrència i transparència, aquesta última signatura va obtenir en concepte de comissions 808.255 euros, encara que solament queda constància en les actuacions del pagament de 42.040 euros.

Sense mitjans personals i materials suficients

L’Advocacia de la Generalitat destaca que Patrocini mancava de mitjans personals i materials suficients per realitzar les funcions assignades i els objectius i, més encara, Schmidt va vulnerar el règim d’incompatibilitats (per ser intendent i contractar amb l’empresa en la qual era consellera), la prohibició per contractar que la vinculava, el règim d’apoderaments establert per la Comissió Executiva del Palau i les clàusules del seu propi contracte d’Alta Direcció.

En aquesta línia, recalca que en l’execució d’eixe contracte no s’aprecia “cap efecte positiu” en la gestió de Patrocini en registrar-se tant una reducció del nombre de patrocinadors com de l’import econòmic de les aportacions totals rebudes pel Palau. No obstant açò, en virtut dels contractes signats, que incloïen un percentatge pels primers contractes de patrocini del 30% i un 10% per nous contractes o pròrrogues, el Palau va haver de pagar 808.225 euros a Patrocini com a contraprestació als seus serveis, una quantitat “freturosa de tota justificació i que genera un evident perjudici als fons públics”.

En relació amb Viva Europa, esdeveniments de projecció d’òperes produïdes per l’auditori en la seua sala principal, zona externa i en ciutats europees, la participació del Palau va sorgir arran d’un contracte d’abril de 2009 entre el Palau de les Arts, representat per Schmidt i Ernesto Moreno, i Viva Europa June 24 Th SLU i Patrocini.

Advocacia de la Generalitat considera que, en aquest cas, les sumes abonades a l’empresa manquen de tota justificació. En l’edició de 2009, xifra el perjudici als fons públics en 248.333 euros; de 21.440 en 2010 i de 70.800 en 2011. L’edició de 2012 no es va arribar a celebrar per inseguretat en la retransmissió.

Finalment, en relació amb Radcliffe, es va subscriure un contracte per a comunicació i publicitat en 2008 encara que, segons l’Advocacia de la Generalitat, el Palau hauria pagat un sobrecost “freturós de tota justificació, com a mínim, per import de 294.419 euros que podria arribar fins als 786.971, sobrecost no justificat que suposa un correlatiu perjudici als fons públics per aquest import, imputable als investigats amb actuació en la relació contractual de serveis” que va existir entre el coliseu, Schmidt i Moreno i l’empresa administrada per Pablo Broseta.

Comparteix

Icona de pantalla completa