El perfil de la secció espanyola de la Xarxa acadèmica sobre la Carta Social Europea i els Drets Socials, ha citat l’ordenança municipal reguladora de les bases específiques per a la concessió de prestacions socials econòmiques en matèria de Serveis socials “com a exemple a l’hora de regular drets fonamentals” i ha traslladat les seues felicitacions a l’Ajuntament de Bétera”, segons fonts municipals.
També l’alcaldessa de Bétera, Cristina Alemany, ha manifestat la seua “satisfacció” pel treball fet des del consistori en impulsar l’ordenança i la Regidoria de Drets Socials: “Les persones amb més necessitats han de tindre el suport més immediat i pròxim de l’administració pública, i en eixe cas l’ajuntament ha d’estar al seu costat”. Alemany també ha destacat el treball fet per l’exregidora del ram, Daría Terrádez -actual directora general de Relacions amb la Unió Europea i l’Estat i el de l’actual edil, Raquel Puig.
Aquesta ordenança, publicada en el Butlletí Oficial el 24 de novembre, regula les prestacions i ajudes socials que des de la Regidoria de Drets socials poden atorgar-se, unes ajudes que des que va començar la crisi “s’han fet vitals per a nombroses” famílies que han vist com les retallades en la despesa pública i les nombroses reformes, tant laborals com respecte de l’assistència sanitària, han minvat els seus drets socials i la seua pròpia dignitat, segons fonts de l’Ajuntament de Bétera.
Imatge de l’àrea de Drets Socials de la web de l’Ajuntament de Bètera.
Xarxa sobre la Carta Social Europea
La Xarxa Acadèmica sobre la Carta Social Europea i els drets socials és una associació sense ànim de lucre formada per especialistes del món acadèmic que té com a principal missió promoure el coneixement i l’aplicació de la Carta Social Europea, tractat internacional del Consell d’Europa en matèria de drets socials.
La secció de l’Estat espanyol de la xarxa va detectar que el preàmbul de l’ordenança citava tant el mandat constitucional de protecció de la dignitat de la persona, arreplegat en l’art. 10 de la nostra Constitució, com l’obligatorietat de complir amb el que es disposa en els tractats i convenis internacionals en matèria de drets socials, com el Pacte Internacional dels drets econòmics, socials i culturals, de Nacions Unides, i la Carta social Europea del Consell d’Europa.
Tots dos tractats han sigut ratificats per l’Estat espanyol i segons resa el Preàmbul de l’ordenança “està obligat a donar compliment efectiu al que s’hi estableix, d’acord amb l’expressat en la Constitució espanyola en el capítol tercer del Títol III”, on es regula el procediment de celebració i ratificació.
Bétera, exemple a seguir
Aquest esment a l’obligatorietat de complir amb el que es disposa en tractats i convenis internacionals ratificats per l’Estat espanyol és el que la secció espanyola de la RACSE valora com a “positiu”, perquè els drets socials, des de l’inici de la crisi, han patit nombrosos atacs, deixant quasi buit de sentit l’Estat social i democràtic de dret que propugna la nostra Constitució. Així mateix, la secció espanyola destaca que “el model d’ordenança de Bétera hauria de ser un exemple a seguir en relació amb la regulació de drets humans”, com són els drets socials, malgrat que alguns sectors polítics insistisquen que aquests drets són de segona categoria ja que es necessita invertir molts diners per a fer-los efectius i no poden tenir les mateixes garanties que l’accés a la justícia o l’exercici del sufragi universal, tots dos drets fonamentals que, igual que els socials, suposen un important desemborsament econòmic.
Regidoria de Drets Socials
D’altra banda, el Preàmbul tracta també d’insistir en la idea que les prestacions i ajudes socials “no són ni un privilegi ni alguna cosa que haja de guanyar-se, sinó que són drets socials respecte dels quals les autoritats públiques tenen una obligació positiva, l’obligació de garantir-los”. De fet, la regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament de Bétera va passar a denominar-se de Drets Socials, per a així reforçar eixa idea.
La dignitat de les persones, el seu benestar i el seu ple desenvolupament haurien de ser els eixos d’actuació de qualsevol administració, no solament perquè així ho dicta el sentit comú, sinó també perquè així ho imposen la Constitució espanyola i els tractats i convenis internacionals sobre drets humans.
