Diari La Veu del País Valencià
Faies, aixames, atxes, xameles, torxes i fatxos

Falles, faies, aixames, atxes, xameles, torxes i fatxos. El foc ocupa els carrers d’Onil a la Nit dels Fatxos. Els veïns de la localitat van rodar fatxos per donar el tret de sortida al Nadal. Els Fatxos no són exclusius d’Onil. En diversos pobles del nostre entorn cultural amb el seu peculiar nom, alguns pobles els roden i altres els fan servir de torxes, ací teniu un recull de les poblacions on s’han mantingut: Falles de la Nit de Nadal: La Fia-Faia de les poblacions de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola (el Berguedà); Les Aixames d’espart de les poblacions de Xixona, Tibi, la Torre de les Maçanes i Relleu (Alacant); Els Fatxos d’Onil (Alacant); Fatxos del Carxe (Comarca valencianoparlant, meitat de Múrcia i meitat d’Alacant) Torxes de farigola a Gaianes (Alacant); Xameles de farigola a Benimassot (Alacant). Cap d’Any – Ninou: Les Aixames de Xixona Nit de Reis: Falles d’espígol a la Riera de Gaià (Tarragonès); Atxes d’espígol a Vandellòs (Baix Camp); Atxes de Barballó a les poblacions de Taradell i Folgueroles (Osona); Atxes a Elx (Alacant); Fatxos a les poblacions de Petrer i Elda (Alacant), Palmera ( la Safor), Xàtiva (la Costera), Tuéjar (els Serrans).

A vegades, en competència amb els fanalets. Un dels casos més curiosos és el del municipi de Balenyà: al poble dels Hostalets se n’ha perdut el costum, però, en canvi, al veral de l’Ajuda (el Balenyà històric), per la nit de Reis es fa una processó amb atxes. Cal dir que les atxes estan emparentades amb tot un seguit de tradicions del solstici d’hivern -ben vives en diversos llocs del Principat de Catalunya i del País Valencià- en les quals algun tipus de torxa feta amb tiges de plantes seques és l’element central: les faies de Bagà i Sant Joan de Cerdanyola; les aixames de Relleu, Xixona o Tibi; els fatxos d’Onil, Falles de la Nit de Nadal: La Fia-Faia de les poblacions de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola (el Berguedà); Les Aixames d’espart de les poblacions de Xixona, la Torre de les Maçanes i Relleu (Alacant); Els Fatxos d’Onil (Alacant); Fatxos del Carxe (Comarca valencianoparlant, meitat de Múrcia i meitat d’Alacant) Torxes de farigola a Gaianes (Alacant); Xameles de farigola a Benimassot (Alacant). Cap d’Any – Ninou: Les Aixames de Xixona Nit de Reis: Falles d’espígol a la Riera de Gaià (Tarragonès); Atxes d’espígol a Vandellòs (Baix Camp); Atxes de Barballó a les poblacions de Taradell i Folgueroles (Osona); Atxes a Elx (Alacant); Fatxos a les poblacions de Petrer i Elda (Alacant), Palmera ( la Safor), Xàtiva (la Costera), Tuéjar (els Serrans). La Nit de Nadal, els carrers d’Onil van quedar en mans del foc per celebrar la Nit dels Fatxos i els veïns de la vila van rodar torxes fetes d’espart per commemorar el solstici d’hivern.

Aquesta tradició pagana és hereva dels rituals de la fertilitat i d’expulsió del mal. Després es va convertir en una festa religiosa cristiana que tenia el foc com a element purificador. A dia d’avui, la Nit dels Fatxos dóna el tret de sortida al Nadal a Onil. Pels carrers del poble, els veïns roden fatxos i a la plaça Major es fa un concurs de fatxos amb diversos premis.

Els fatxos són unes torxes artesanes fetes pels veïns amb espart verd i sec. A aquest tipus d’espart se l’anomena totxa i és el component més important per al fatxo. Serveix per lligar la torxa amb un trenat. El fatxo s’encén per la punta de l’espart sec i es fa rodar fins que es consumeixi. Fa anys, els pastors utilitzaven els fatxos per il·luminar-se i escalfar les seves llars durant l’hivern. El desembre del 2015 les festes de la Fia-faia van ser declarades Patrimoni Immaterial de la UNESCO juntament amb totes les altres celebracions que es fan d’aquest estil al país. Estrictament, el Berguedà no forma part de la serralada pirinenca, però per l’antiguitat i per la similitud del ritual, les festes de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola ven ser incloses en la candidatura de les Festes del Foc del Solstici d’Estiu del Pirineu.

Josep Belenguer

Comparteix

Icona de pantalla completa