Un acord històric per demanar la competència lingüística en tota l’administració valenciana

L’acord inclou ‘exempcions no definitives’ en l’àmbit de la sanitat i ‘un any de transitorietat’ per acreditar la competència

RedactaVeu / València
 
El Centre Cultural de La Nau ha acollit la signatura de l’acord sindical per establir la competència lingüística que ha d’acreditar el personal de les administracions valencianes. Així doncs, aquest matí ha estat presentat per Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, qui ha acompanyat els tres secretaris generals, Ismanel Sáez, d’UGT-PV; Vicent Maurí, d’Intersindical Valencia; i Paco Molina, de CCOO PV, els quals han agraït la presència de partits polítics i entitats presents a l’acte i, igualment, han aprofitat per convidar la resta de sindicats que se sumen. Així mateix, han instat el Consell a la inclusió de la competència lingüística en la nova llei de la funció pública valenciana.
 
Els sindicats han considerat que “és un fet que les persones que utilitzen el valencià tenen encara notables dificultats per a rebre de l’Administració una atenció en els mateixos termes que tenen plenament assegurats les persones que empren el castellà”. Per fer efectiu el dret recollit en l’Estatut d’Autonomia que qualsevol persona puga dirigir-se i ser atesa en les dues llengües oficials, han subscrit un pacte amb diverses accions a desenvolupar. Unes mesures que afectaran a prop de 190.000 persones. En aquest sentit, han adjuntat nou bases que sostenen aquest acord, i que poden veure en el document adjunt d’aquesta notícia.
 
Vicent Maurí emfatitzava a aquest diari que “és la primera vegada que s’arriba a un acord com aquest” i més quan “en gener es presentarà a les Corts la llei de la funció pública valenciana, que hauria d’arreplegar la competència lingüística”, i per això aquest “és el motiu d’arribar a aquest acord, per instar el govern al fet que tinga en compte la competència lingüística en la funció pública”, afirma Maurí.


Els sindicats amb Antoni Ariño mostren l'acord. Foto: ACPV.

Aquesta futura Llei de la Funció Publica valenciana serà la tercera que es redacte. Les anteriors, sota govern del PP, “mai no havien tingut en compte la competència lingüística perquè el valencià era un mèrit, mai un requisit” en les oposicions. Per això, per al portaveu d’Intersindical, “després d’aquest acord no veig un altre escenari que la necessària incorporació de la competència, perquè hi ha un acord sindical majoritari”, de manera que “un altre escenari és descartable” i més tenint en compte “la posada en escena, amb una majoria social, de hui, és impensable”, perquè també “és la primera vegada que hi ha una unanimitat” al voltant d’aquest fet.
 
Les línies de l’acord

 
Aquest acord sindical se sosté sobre nou punts bàsics, però, que tenen la finalitat d’assegurar la competència lingüística de totes les persones que treballen en l’Administració pública. Per això, apunten que el Govern de la Generalitat “ha de garantir l’ensenyament del valencià i fomentar mesures de reciclatge. Als processos de selecció s’ha d’acreditar el coneixement del valencià en el grau que es determine reglamentàriament. Per a la provisió dels llocs de treball, els sindicats representatius del personal de cada administració negociaran la seua aplicació i els nivells de valencià mínims a exigir a cadascú. Excepcionalment, en l’àmbit sanitari i de la salut, si hi ha necessitat de personal i aquest no disposa de la competència lingüística acreditada, podran proveir els llocs de treball amb caràcter no definitiu, mitjançant un informe”.
 
L’acord preveu que els nivells de coneixement lingüístic establits entraran en vigor a l’any de la publicació oficial de la Llei de la funció pública valenciana. Així mateix, Intersindical Valenciana, CCOO PV i UGT-PV “ofereixen la seua col·laboració a la Generalitat per fer efectives les bases del pacte i contribuir a la millora de l’Administració pública”.
 
L’exempció en l’àmbit sanitari.

 
“Els llocs de treball han de tindre inclosos el coneixement del valencià” explica Maurí, però, “per l’especificació de la sanitat, aquesta exempció és un tema puntual, és una cosa molt concreta per a llocs de treball específics i ocupats temporalment, on si no hi ha gent amb competència lingüística i sempre amb un informe que acredite la manca de personal i la necessitat de cobrir el lloc, es puga admetre algú sense la competència lingüística, sempre que no hi haja algú que sí que la tinga” puntualitza. En aquest sentit, aquest acord sindical troba exempcions similars recollides en la Llei de la funció púbica basca i la balear.
 
ACPV: “el primer pas cap a la inclusió de la competència”
 
Acció Cultural ha estat dels primers en valorar aquest acord sindical sobre la competència lingüística que ha d’acreditar el personal al servei de les administracions valencianes”, en dir que aquest fet “significa el primer pas necessari per a la inclusió de la competència lingüística en la nova llei de la funció pública valenciana que iniciarà el seu tràmit parlamentari en els primers mesos de 2017”.


Sindicats i associacions mostren l'acord sindical sobre la competència lingüística. Foto: ACPV.
 
En aquest sentit, ACPV, ha recordat que la inclusió de la certificació de la competència lingüística per atendre els ciutadans valencians en qualsevol de les dues llengües oficials com a condició per a l’accés a la funció pública en l’administració autonòmica i municipal, és una “històrica reivindicació” d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), i ha afegit que “no és possible garantir el futur d’una llengua si aquesta no assoleix la normalitat en tots els àmbits d’ús social, perquè sense això pot esdevenir una assignatura o una llengua formal en l’aula que, alhora, perd parlants en els àmbits d’ús social”.
 
Davant aquest “històric acord”, cal trobar els precedents quan ACPV va presentar el març de 2015, conjuntament amb les universitats públiques valencianes, el document Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística. Principis bàsics i àmbits d’actuació pràctica, “un text de consens i amb aval acadèmic” on en el punt 3, a l’apartat Àmbits d’actuació pràctica fixava com a objectiu: “Tot el personal de les administracions, competent en les dues llengües”.
 
Diversos fets han propiciat aquest acte, com apunta ACPV, des del canvi de govern al País Valencià, com un seguit de converses, reunions i trobades discretes, que han fet aquest “procés llarg i complex, i ha patit la pressió d’interessos particulars per fer-lo fracassar”, indiquen. Tanmateix, ACPV “destaca el mètode de treball” i “reconeix i agraeix la bona disposició i els esforços de tots els interlocutors intervinents en aquest acord i es compromet a posar l’experiència acumulada en aquests mesos de diàleg i negociació al servei de l’objectiu de continuar avançant i assolint guanys concrets per a la nostra llengua i cultura”.

EUPV: "un pas necessari".

El coordinador d’EUPV, David Rodríguez, ha valorat l’acord sindical com “un pas necessari i molt important”, alhora que ha mostrat el “suport” de la formació política a aquest acord “que vol assegurar la competència lingüística en les administracions públiques valencianes. Un text elaborat amb entitats com Escola Valenciana i Acció Cultural del País Valencià que, com a EUPV, aposten i defensen l'ús del valencià en tots els àmbits de la nostra societat”, ha afirmat Rodríguez, qui ha afegit que aquest text “garantirà els drets lingüístics del poble valencià, fet que serà una realitat si realment el Consell ho arreplega en la nova Llei de la Funció Pública”.

Amb el “compromís” del 1932

Entre les reaccions esperades, Escola Valenciana ha comparat aquest pacte sindical amb el “cabdal compromís que es va assolir l’any 1932 a Castelló per fixar el sistema ortogràfic comú a tot el País Valencià”.

En aquest sentit, a través d’un comunicat, Escola Valenciana ha manifestat que “Som un país, som un poble amb una cultura i dues llengües”, per tant, els valencianoparlants “tenim el dret de ser atesos en valencià, igual que els castellanoparlants tenen el dret de ser atesos en castellà”, ha manifestat el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, després de la presentació del document de CCOOPV, Intersindical Valenciana i la UGT a la Nau – UV. Aquest acord “històric” reflecteix “el respecte dels nostres drets com a ciutadans per a evitar discriminacions i trencar amb la configuració de l’actual model administratiu que distingeix entre llengües i persones: les que són ateses en la llegua que parlen i les que, malauradament, són forçades a canviar de llengua. Aquest fenomen sovint provoca que el valencianoparlant amague la llengua per por a ser rebutjat”.

La introducció de la plena competència lingüística com a condició indispensable per a desenvolupar qualsevol lloc de treball dins de les administracions públiques suposa un "pas gegant perquè el valencià gaudisca de les mateixes condicions —a efectes pràctics— que el castellà. Vora el 70% del funcionariat té algun títol de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual cosa, no es parteix de zero", segons ha comentat el portaveu d’Escola Valenciana. "Ara li toca al Govern de la Generalitat moure fitxa: cal que pose els mitjans adients perquè els treballadors públics es formen i arriben a estar capacitats en les dues llengües del país", afirma Moreno. 
 

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat