Com és tradició des del 1941, la Sala Daurada (o Gran) del Musikverein (Viena) oferirà, el proper 1 de gener, el Concert de Cap d’Any, que es pot seguir per RTVE a partir de les 11.15h. Enguany, tal com s’anuncià en finalitzar el concert de 2016, el director invitat que es posarà al capdavant de la Filharmònica de Viena serà el veneçolà Gustavo Dudamel, qui, amb 35 anys, es converteix en el director més jove en dirigir aquest esdeveniment musical que arriba a la 76a edició. Durant el concert, també participarà el Cor de la Musikverein i el vídeo que s’emetrà en l’intermedi comptarà amb la col·laboració del coreògraf Renato Zanella, el cos de ball del Ballet Estatal de Viena i alumnes de l’Acadèmia de Ballet de l’Òpera de Viena.
Encara que tradicionalment el concert de més audiència, i el més sol·licitat, és el celebrat l’1 de gener, el dia 30, a les 11.30h, es torna a celebrar, així com també el dia 31 a les 19.30h, amb idèntic programa i els mateixos músics. Això sí, no amb el glamur ni les cares aristocràtiques ni les butxaques de poder que s’ubiquen en les zones de preferència del pati de butaques i les llotges adjacents el dia 1 de l’any.
No obstant això, des del dia 2 de gener i fins el 28 de febrer de 2017, s’obrirà el període d’inscripció per al sorteig que donarà el dret als agraciats de poder comprar fins a dues entrades per persona per al concert de Cap d’Any que se celebrarà en 2018. En aquesta 76a edició de 2017, el preu de les entrades per al concert de Cap d’Any han oscil·lat entre els 35€, per estar dempeus al vestíbul (standing room) i els 1.090€ que costa el fet d’asseure’s entre les fileres 16 i 32; mentre que el preu del concert de la Nit de Cap d’Any ha oscil·lat entre els 25€ i els 800€. El concert del dia 30 de desembre és un poc més econòmic, ja que les entrades oscil·laven entre els 20€ i els 450€. Cal recordar, arribats a aquest punt dels preus dels concerts, que tant l’organització, l‘auditori, com els músics, pertanyen a una mateixa empresa privada.
Una empenta al Sistema (i a Veneçuela)
La tria, per part dels organitzadors, del director veneçolà, Gustavo Dudamel, per dirigir el Concert de Cap d’Any de la Filharmònica de Viena, no és només la selecció d’un director que en 2005 debutava en els Proms de Londres, en 2006 ho feia en la Scala de Milan o que en 2007 dirigia per primera vegada aquesta Filharmònica de Viena. Dudamel, a més a més, substituí Essa-Pekka Salonen al capdavant de la Filharmònica de Los Ángeles, ha dirigit orquestres com la Ràdio de Stuttgart, la Simfònica de Chicago, la Simfònica de Göteborg o la d’Israel, entre altres orquestres nord-americanes i angleses, però, sobretot, el director veneçolà té rere seu un contracte amb la Deutsche Grammophon i un altre contracte des de 1999 amb l’Orquestra Simfònica Simon Bolívar, és a dir, amb el govern veneçolà.
Gustavo Dudamel dirigeix l’Orquestra Simfònica Simon Bolívar. Foto: Viquipèdia.
Amb 35 anys es convertirà en el director més jove en dirigir aquest concert d’abast internacional, a través de la televisió i Internet. Serà el segon director llatinoamericà, ja que Daniel Barenboim l’ha dirigit en dues ocasions (2009-2014). Tanmateix, Dudamel serà el primer director la formació musical del qual s’ha iniciat lluny dels àmbits centreeuropeus. Format i producte del Sistema Nacional de les Orquestres Juvenils i Infantils de Veneçuela (el Sistema), creat en 1975 per José Antonio Abreu, Dudamel començà a estudiar violí amb el seu pare i rebé classes al conservatori del seu poble natal (Barquisimeto) i a l’Acadèmia Llatinoamericana de Violí creada també pel propi Abreu. Fou concertí de l’Orquestra simfònica infantil de Veneçuela, fins que en 1999, amb 18 anys, el designaren director de l’Orquestra Simfònica Simon Bolívar.
La guerra de les discogràfiques
La Simon Bolívar i el seu director, Gustavo Dudamel, són artistes exclusius de la companyia discogràfica Deutsche Grammophon, amb seu a Hannover (Alemanya), a hores d’ara integrada dins de la discogràfica internacional més gran del mon, la Universal Music Group, amb seu a Nova York i Santa Mónica (EUA). Alhora, la Universal, juntament amb una altra gran, com EMI, formen part, com a filials, del grup comunicatiu francès Vivendi, propietari de bona part del mercat internacional discogràfic, audiovisual i d’oci (videojocs) i de Canal+.
Paradoxalment, la discogràfica que enregistra i comercialitza el CD, DVD, Blu-ray o vinil posterior a cada edició del Concert de Cap d’Any és la nord-americana Sony Classical, que pertany a la nipona Sony Enternainment, amb seu a Tokio, la segona més potent a nivell mundial per darrere de la Universal Music Group i per davant de la Warner Music Group.
L’1 de desembre de 2015, un mes abans del concert de Cap d’Any que dirigia Mariss Jansons, Sony Classical i la Filharmònica de Viena ampliaven el seu contracte de col·laboració. Aquell mateix any el segell discogràfic llançava un pac de 23 CD amb el títol: The New Year’s concert: The complet Works. Entre aquests hi havia 25 gravacions inèdites del famós concert, que fins aleshores havien format part dels arxius de l’Emissora Publica nacional austríaca (l’ORF) No obstant això, rere aquell llançament del 75 aniversari del concert de Cap d’Any, incloent arxius d’una ràdio pública, hi havia més, com eren els “llegendaris” concerts de Cap d’Any dirigits per Herbert von Karajan (1989) i Carlos Kleiber (1989 i 1992), tots dos directors en el seu moment amb contractes exclusius amb l’alemanya Deutsche Grammophon, filial de la poderosíssima Universal Music Group.
El programa: una tria de dobles lectures
El programa d’aquest concert gira al voltant del món musical de la família Strauss. Cada edició pot variar lleugerament, es pot introduir alguna obra que no pertany a aquest àmbit musical, però queda justificada per algun homenatge o per la recerca d’originalitat que mamprenen els directors invitats. El concert compta amb dues parts i durant l’intermedi s’emet una mena de vídeo promocional de Viena. Enguany, aprofitant que en 2017 es commemora el 180 aniversari de naixement de l’emperadriu Elisabeth, el Ballet Estatal de Viena actuarà a l’Hermesvilla, el “palau dels somnis” que Sissi manà construir per al seu espòs, l’emperador Francesc Josep, en 1886.
Així doncs, després del Rondó de preludi al Te Deum de Charpentier, allò que tothom reconeix com a Himne d’Eurovisió, Dudamel començarà amb la Marxa Nechledil, de l’opereta Dones vieneses, del compositor reconegut per Hitler, Franz Lehár, però qüestionat pel Reich per treballar amb escriptors jueus. Li seguirà el cinematogràfic vals de Els patinadors, del compositor d’origen jueu Émile Waldteufel. Després d’aquestes incursions, arribarà la família Strauss, amb la polca Només hi ha una ciutat imperial, només hi ha una Viena de Johann Strauss fill, la polca Alegria de l’hivern de Josef Strauss, el vals Els crits de Mefisto des de l’infern i la polca No estem angoixats, les dues de Johann Strauss fill.
Concer de Cap d’Any a la Sala daurada del Musikverein. Foto: viena-concert.com
L’audiovisual El ritme de Viena dirigit per Robert Neumüller s’emetrà durant l’intermedi, fins que novament l’Himne d’Eurovisió centrarà l’atenció per seguir amb la segona part d’aquest concert de Cap d’Any que començarà amb l’obertura de Franz von Suppé, La dama de piques. Carl M. Ziehrer, un dels compositors que tracta de derrocar l’hegemonia de la nissaga Strauss, formarà part del programa amb el vals Anem!, de l’opereta El taxador. El compositor Otto Nicolai, un dels fundadors de la Filharmònica de Viena, també formarà part d’aquest programa triat pel veneçolà, amb el cor L’eixida de la lluna, que forma part de l’òpera còmica Les alegres comares de Windsor i per al qual Dudamel requerirà la col·laboració de l’Orfeó d’Amics de la Música de Viena.
A partir d’ací i fins el final del programa, Dudamel aposta per l’hegemonia dels Strauss, de manera que s’interpretaran tres peces de Johann Strauss fill, començant amb la polca de tarannà espanyol Pepita, dedicada a la ballarina madrilenya (Pepita de Oliva o Josefa de la Oliva) que durant l’època daurada dels valsos germànics aconseguí prestigi i reconeixement, li seguirà la quadrilla Rotonda, dedicada director general Wilhelm Freiherr von Schwarz-Senborn i estrenada a la Rotonda del Prater de Viena durant l’exposició universal de 1873; el vals L’extravagant d’Strauss fill deixarà lloc al seu pare, Johann Strauss, amb la polca el Galop indi, la tria de la qual representa tot un cúmul de doble lectures al voltant d’aquells indis rojos exòtics que s’esperaven arribar a Viena el 1839 per mostrar els seus balls i que finalment no ho van fer.
Josef Strauss, l’altre fill de la nissaga, aporta la polca masurca La xica de Nasswald, dedicada als ciutadans pobres de les muntanyes de Rax, regió que antigament s’anomenava Nasswald, i la fundació benèfica que s’hi fundà per ajudar els veïns. Tornarà al programa Johann Strauss II, amb la polca En dansa!, seguirà el vals Les mil i una nit de l’opereta Indigo i la polca Tic-tac.
Arribats a aquest punt del programa, els aplaudiments del ritual obligaran a oferir el primer dels bisos, la polca Amb molt de gust del fill de la nissaga, Eduard Strauss, per seguir amb el segon bis, el vals del Danubi blau, la finalització del qual deixarà pas a la felicitació del Mestre pel nou any iniciat, de part seua i dels músics, que arrancaran uns nous aplaudiments, i tal vegada el llançament de confeti i serpentines. Dudamel entrarà a la sala d’espera, la gentada aplaudirà i segons com manarà que la caixa inicie el ritme de marxa. Sonarà la Marxa Radetzky, que serà el tercer bis d’un concert que a través de la senyal de la Televisió Austríaca (l’ORF) es retransmet a 90 països del món, que acumula una audiència mitjana de 50 milions d’espectadors, davant un potencial de 1.000 milions de televidents, en directe o diferit.
Abans que no sone la falca de l’Himne d’Eurovisió s’anunciarà qui serà el director invitat del concert de Cap d’Any de 2018, al qual si volen anar, recorden que s’han d’inscriure en el sorteig a partir del 2 de gener de 2017.
