RedactaVeu / Alzira.
Podem considera que el model privatitzador de la sanitat pública dut a terme a Alzira no ha demostrat estalvi a les arques públiques i, a més, argumenta que l’opacitat que ha acompanyat aquest projecte, així com la falta de control, hauria permès pràctiques irregulars que estan sent investigades en el jutjat número 4 de València, segons explica la formació morada en un comunicat.
El diputat de Podem i portaveu en la comissió de Sanitat a les Corts Valencianes, Daniel Geffner, ha assenyalat que els “informes del SIMAP donats a conèixer aquesta setmana han tornat a qüestionar el suposat estalvi que representa el model Alzira per a les arques públiques”. Ribera Salut, al seu torn, ha respost en el comunicat que podeu llegir en aquest enllaç i que, per a Geffner, “al·lega una pretesa evidència científica de major eficiència per al seu model, però no es basa en dades, sinó que és bàsicament propaganda de l’empresa”.
El diputat d’aquesta formació ha volgut recuperar l’informe d’experts europeus sobre “l’avaluació de la col·laboració pública i privada en la gestió sanitària a nivell europeu”, que inclou el model Alzira, publicat el febrer de 2014 i que concloïa que no podia confirmar-se la major eficiència del model privatitzador i destacava la pobresa de dades contrastables, tant econòmiques com de qualitat assistencial.
A més, a tots aquests arguments s’afegeix l’últim informe del Síndic de Comptes, recentment publicat, on segons Geffner “segueixen sense aprovar-se 26 liquidacions anuals de les 5 concessionàries, algunes des de 2009”.
Podem continua argumentant en el seu comunicat la falta de transparència i control mitjançant l’exigència de la Consellera de Sanitat, Carmen Montón, que va reclamar “260 milions que deuen les concessions sanitàries a la Generalitat en la seua compareixença de novembre d’aquest any en la comissió de Sanitat de les Corts Valencianes”, segons Geffner.
El diputat d’aquesta formació insisteix que el departament de Sanitat “ha de complir amb el compromís de publicar les auditories que ha realitzat en els cinc departaments de Salut de gestió privatitzada: Alzira, Dénia, Manises, Vinalopó i Torrevella, que no solament inclouen la part econòmicofinancera, sinó el grau de compliment d’inversions i compromisos adquirits, així com la qualitat i equitat de les prestacions sanitàries”. La direcció d’Alta Inspecció i de la Direcció Econòmica haurà de ratificar si els informes de SIMAP tenen raó sobre els sobrecosts del model Alzira, ja que en cas que es confirmaren, es trobaria un argument sòlid a favor de la reversió del model tal com recull el Pacte del Botànic.
Geffner ha tornat a indicar que “el model privatitzador de la sanitat pública, com revela l’experiència internacional −Regne Unit, especialment− i d’altres territoris d’Espanya, com Galícia, Balears i Madrid, genera sobrecosts, opacitat, afebleix la integració de la xarxa sanitària pública i fomenta la desigualtat en les prestacions”.
“S’imposa com a objectiu primari el guany”
El parlamentari ha insistit que “obrir la sanitat pública a les lleis de mercat, i més com ho va fer el PP, sense debat, té les seues implicacions, perquè s’imposa com a objectiu primari el guany i no la qualitat i equitat de la prestació sanitària” i ha recordat que en el cas de la Ribera, “ja una vegada va ser rescatat amb diners públics per retornar-li-ho de nou a la mateixa empresa, Ribera Salut, l’any 2003, fet que va ser qüestionat clarament per la Sindicatura de Comptes”.
Geffner ha insistit que el problema “és el model privatitzador que, en incorporar la cerca de rendibilitat empresarial en un tema tan sensible com és la salut, genera disfuncions del sistema, comptabilitat ‘creativa’ i opacitat, fins al punt de crear empreses tapadores de beneficis, com seria el cas de la plataforma B2B, que en l’actualitat està sent investigada en el jutjat número 4 de València per possible frau a la conselleria de Sanitat pel cobrament de comissions en la compra de productes sanitaris”.
El diputat adverteix que seguirà molt de prop el procés de finalització de la concessió administrativa del departament de la Ribera i que treballarà perquè l’any 2017 es recupere el departament de Salut de Dénia per a la sanitat pública valenciana de gestió directa, marcant el camí a seguir per la resta de concessions.
