Entre les diferents activitats programades per aquest consistori, van destacar tant el Mercat de casques i altres dolços nadalencs com l’audiovisual de caràcter divulgatiu sobre la casca de Reis, coproduït per Ambra Produccions i dirigit per Sergi Pitarch.
La casca
Potser hi ha gent que desconeix què és la casca. És per aquest motiu que el consistori gandià va elaborar també una pàgina web on s’explica com s’elabora i quins ingredients fan falta.
El dolç s’elabora amb ametla molta, sucre i ous, es pot farcir de rovell confitat, moniato o carabassa i pot anar acompanyat de canyella, merenga o raspadura de taronja o llimona. Si voleu més detalls, podeu consultar el següent vídeo en què Toni Rodríguez, mestre sucrer, explica pas a pas l’elaboració de la casca. La forma pot variar i pot ser d’anella o de serp. Tradicionalment es regala als més menuts, sobretot per part dels padrins als fillols.
La capsa en què s’envasa la casca també és molt important. Aquesta sol ser rígida i de base redona i, segons expliquen en la pàgina web cascadereis.com, fins i tot algunes famílies la conserven durant anys i la porten la nit o el dia de Reis plena de llepolies i xocolates.
Orígens
Segons es pot llegir també en aquesta web promoguda per l’Ajuntament de Gandia, les primeres referències escrites a la casca daten del segle XV. Roís de Corella i Jaume Roig ja fan al·lusió al dolç en les seues obres. Al Llibre de Coch, el primer receptari imprés en valencià, del 1520, hi ha el primer registre escrit de la recepta. Durant segles, la recepta de la casca ha estat inalterada. Probablement, al segle XVIII es produeix la identificació de la casca amb els Reis d’Orient i es consolida la tradició tal com ha arribat a l’actualitat.
Als anys 70 i 80 del segle XX, l’arribada del tortell de Reis va anar arraconant la tradició de la casca fins al punt de fer-la desaparéixer de moltes taules.
