La localitat de Tous (Ribera Alta) aplica en àrees del seu terme municipal desboscades per processos d’incendis un innovador sistema de reforestació després d’haver sigut triada com un dels dos punts del territori valencià per a posar en pràctica un nou projecte de la Comissió Europea encaminat a restaurar zones desertificades, deprimides i recentment cremades, segons fonts municipals.
Aquesta iniciativa s’emmarca en les actuacions impulsades per la Comissió Europea per a “promoure les noves tecnologies en la lluita contra els impactes del canvi climàtic que afecten particularment els països europeus de la conca mediterrània com una de les zones més sensibles i vulnerables del planeta”.
El projecte, Life i denominat ‘The Green link’, es basa en “un nou i innovador mètode de cultiu com a ajuda de la reforestació”, especialment, “en llocs on el fracàs de la restauració pot arribar al 70 per cent de plantació”. La seua idea és reemplaçar el reg inviable per l’ús de cubetes d’aigua.
Cubetes amb cartró reciclat
Així, els experiments realitzats per a aconseguir aquest objectiu amb les caixes d’aigua van donar lloc a la ‘cubeta Cocoon, feta de cartró reciclat, molt eficient com a reserva d’aigua de baix cost i cent per cent biodegradable”, ha explicat el consistori, que ha apuntat que aquesta tècnica “ha mostrat taxes de supervivència del 90 per cent en assajos de restauració sense reg, fins i tot en zones desèrtiques”.
El projecte preveu la plantació d’una extensa varietat d’espècies en diferents tipus de sòls situats en zones semiàrides i àrides al llarg de la conca mediterrània, en la qual “preval l’escassetat d’aigua i les altes temperatures”.
Objectiu: convertir zones degradades en sòls fèrtils
Amb aquest tipus d’actuacions es pretén “convertir les terres degradades en sòls fèrtils i saludables i demostrar que la tecnologia Cocoon és econòmicament viable i pot utilitzar-se com a eina per a dissenyar estratègies de reforestació a gran escala en àrees on el reg és impossible o inviable”.
La cubeta Coccon es compon d’un dipòsit d’aigua, un buit central per a incorporar la plàntula, unes metxes poroses que transmeten la humitat del dipòsit cap a la planta i uns materials confeccionats amb pasta de paper segellada amb cera natural per a donar-li estanqueïtat”.
D’aquesta manera, s’aconsegueix “un tractament repel·lent per a espantar xicotets animals, una tapa de tancament amb un buit central i un protector de coberta que ajude en els estadis inicials, sempre difícils, a proporcionar recer, asil, i mitjans, en un entorn on la planta puga subsistir en condicions adverses”.
A més, en el moment de la plantació, cada planta és reforçada amb la incorporació de microelements, fongs i bacteris per a microrritzar les arrels, al mateix temps que s’augmenta l’àrea d’absorció superficial, l’accés a la humitat del sòl, la millora de la seua estructura i la consecució en el futur d’arbres dotats d’arrels profundes i nombroses que faciliten i asseguren el millor desenvolupament sostenible, ha detallat l’Ajuntament de Tous.
Foto: Ajuntament de Tous.
Cinc ha. de pins, alzines i garrofers
Aquest projecte es desenvolupa a Itàlia, Grècia i en punts concrets de Catalunya, Andalusia, Canàries i País València. A Tous s’han plantat varietats d’espècies com pins, alzines, garrofers, arboços, savines o oliveres. En total, la tècnica s’ha aplicat en cinc hectàrees de cultiu entre la localitat de la Ribera i Xixona (on l’experiment està intentant combatre la desertització). La plantació es repetirà a la primavera en les mateixes condicions per a corroborar el moment idoni de la plantació.
Al capdavant d’aquesta està José Luis Rubio, expresident de la Societat Europea de Conservació de Sòls i cap del Departament de Degradació i Conservació de Sòls del Centre de Recerques sobre Desertificació (CIDE). El consorci internacional que col·labora en aquest projecte inclou institucions científiques de relleu a Europa al costat d’empreses especialitzades en la temàtica.
Al País València, es compta amb la participació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a través del CIDE. Seran els seus tècnics i professionals en el tema els que portaran avant tots els assajos sobre avaluació i caracterització de les propietats del sòl, higrometria, dinàmica de la biologia del sòl, emissions de diòxid de carboni i el desenvolupament metodològic del monitoratge del creixement de les plantes i la degradació de les cubetes de cultiu en tots els llocs triats de l’Europa mediterrània.
