La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), proposa incloure l’educació musical i els ensenyaments artístics, en un eventual canvi de la Constitució espanyola, pels seus múltiples beneficis educatius i pedagògics. Per a açò, realitzarà diverses accions de sensibilització i de suport a la proposta que tindran com a destinataris els partits polítics, sindicats, associacions de professors de música i pares d’alumnes i societat en general.
L’objectiu d’aquesta iniciativa és que la Carta Magna garantisca una educació musical de qualitat en el sistema educatiu que siga tinguda en compte per les diferents lleis que pogueren desenvolupar-se en un futur. D’aquesta manera, aquesta educació de gran efectivitat pedagògica, segons la Unesco, no estaria sotmesa a vaivens legislatius i el Govern i les comunitats autònomes, dins de les seues respectives competències, vetlarien per promoure en l’escola la formació musical i defensarien l’accés a la pràctica musical especialment en xiquets i joves.
La FSMCV creu que, les nombroses i prestigioses recerques que conclouen que els alumnes que segueixen estudis d’educació musical obtenen millors resultats acadèmics, la música és una eina eficaç contra el fracàs escolar i genera millors expedients en anglès, llengua, matemàtiques, història i ciència i són un argument de pes que podria generar un fàcil consens polític i social en aquesta proposta.
Alguns d’aquests estudis de l’Estat espanyol, Europa i EUA exposen que els alumnes d’escoles que tenen programa de música tenen millors notes (90,2% enfront del 72,9%), expedients qualificats amb excel·lent o molt bé (90,9%) i major assistència (93,3% enfront del 84,9%) que els que no en tenen. A més, constaten que els ensenyaments musicals i artístics aporten als estudiants seguretat, responsabilitat, confiança, autodisciplina i compromís en la seua tasca i guanyen en atenció, percepció i autoestima.
Suïssa va aprovar, en un referèndum amb el 72,7% dels vots el 2012, una modificació constitucional que reforça la formació musical a partir de la iniciativa popular “joventut+ música” que va obtenir el seu major suport (82,5%) en el cantó de Ginebra, ciutat que alberga les seus internacionals de les prestigioses propostes metodològiques en educació musical iniciades pels músics i pedagogs Jacques Dalcroze (1865-1950) i Edgar Willems (1890-1978).
El Govern suís argumentava que la música permet als joves estimular les habilitats socials, intel·lectuals, creatives i desenvolupar i enriquir les seues vides. Aquesta millora constitucional és un referent, segons la FSMCV, perquè el nou article asseurà les bases per a l’enfortiment i promoció de l’educació musical de xiquets i joves, un objectiu que els cantons també van recolzar.
L’eliminació o reducció de la música i els ensenyaments artístics del sistema educatiu té precedents en països com Regne Unit i EUA a la fi del segle XX però nombroses recerques i estudis van ajudar a definir els beneficis de la música com a part de la formació i van proporcionar arguments de base per a incorporar l’educació musical de nou en el pla d’estudis de l’ensenyament general.
LOMQE i educació musical
La FSMCV i la Confederació d’Associacions d’Educació Musical (COAEM) van fer nombroses aportacions a l’esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, i van sol·licitar audiència en el tràmit de la llei, juntament amb la Societat per a l’Educació Musical de l’Estat Espanyol (SEM-EE), al Consell d’Estat que va exposar en el seu dictamen que la música i els ensenyaments artístics encara que “es convertisquen en optatives” la seua oferta “seguisca sent almenys obligatòria” i que s’hi puga accedir en “condicions d’igualtat en tot el territori nacional”.
Aquest plantejament de mínims del màxim òrgan consultiu del Govern ha provocat que estudiosos de la matèria es pregunten com es garanteix el dret al fet que tots els alumnes aprofiten els beneficis de l’educació musical si segueix plantejant-se com a optativa. A més, subratllen que l’actual plantejament de la LOMQE respecte a la música “és un error pedagògic de primera magnitud” i alberguen l’esperança que “si els que elaboren i decideixen sobre el text rectifiquen, demostraran la seua capacitat per a considerar el que en recerca anomenem el judici d’experts”.
COAEM va promoure un manifest en defensa de l’educació musical en l’ensenyament general davant la LOMQE que subscriuen, fins al moment, més de 60 associacions, sindicats d’ensenyament, entitats, professionals i la FSMCV que també va reclamar a José Ignacio Wert, ministre d’Educació, Cultura i Esport, una major presència i defensa de la música en el sistema educatiu.
