Un professor de la UV aconsegueix que el Constitucional revise el ‘cas Tibet’

Diversos dirigents de la República Popular Xina, entre ells l'expresident Jiang Zemin i l'ex primer ministre Li Peng, van ser imputats dins de l’anomenat ‘cas Tibet, per genocidi

RedactaVeu / València

El professor de Dret Internacional i secretari de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València (IDH), José Elías Esteve, ha aconseguit que el Tribunal Constitucional admeta a tràmit el recurs d’empara per a revisar la validesa del tancament de l'anomenat “cas Tibet” en el qual diversos dirigents de la República Popular Xina, entre ells l'expresident Jiang Zemin i l'exprimer ministre Li Peng, van ser imputats per genocidi, segons fonts de la Universitat de València.

La decisió recorreguda pel professor José Elías Esteve, que ha actuat com a advocat del Comitè de Suport al Tibet, és conseqüència de la restrictiva reforma legal que va significar una severa retallada de la jurisdicció universal, aprovada pel Govern Rajoy al març de 2014, després de pressions del Govern xinés i que com a seqüela va portar a l'arxiu de les causes de nombrosos imputats per altres delictes com tràfic d’estupefaents, blanqueig de capitals i proxenetisme.

L’arxiu del cas Tibet també va provocar el tancament d'altres causes en l’Estat espanyol d'àmbit internacional com ara Guantánamo, Couso, Flotilla de la Llibertat contra autoritats d’Israel o Falun Gong.

El Tribunal Suprem en sentència de 6 de maig de 2015 va ratificar la decisió d’arxiu. Contra aquest veredicte es va presentar recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, en considerar que la reforma legal de la justícia universal vulnerava diferents preceptes de la Constitució Espanyola.
 

José Elías Esteve. Foto: UV. 

Una “porta a l’esperança” per a les víctimes tibetanes

José Elías Esteve ha assegurat que “l'actual admissió a tràmit per part del Tribunal Constitucional obri de nou la porta a l'esperança, no únicament a les víctimes tibetanes, sinó a la d’altres greus conflictes que havien quedat abandonats”. I ha afegit sobre aquest tema que “el que els jutges debaten amb profunditat la controvertida modificació de la llei de jurisdicció universal, obri de nou el debat pel qual el dret internacional no pot quedar relegat a un segon pla; i més, quan la reforma legal interna va ser públicament afavorida per un govern autocràtic i justificada per un supòsit i inqüestionable interès de la defensa del deute públic”.

Per la seua banda, Alan Cantos, director del Comitè de Suport al Tibet, ha assenyalat que “no solament s'obri l’esperança de no deixar tirades a la cuneta les víctimes del Tibet i d’altres casos, sinó d’alleujar la vergonya nacional i internacional, reestablint la Justícia Universal a Espanya on la seua aplicació era exemplar i admirada. Caldrà aprendre a dir no a Xina abans que ens arrosseguen en la  seua més que predictible caiguda. La nostra relació amb el gegant no pot ser una “amistat Facebook”, un eufemisme per a vendre'ns i vendre el que siga inclosos els nostres principis bàsics”.

En els pròxims mesos els jutges del Tribunal Constitucional decidiran si la reforma de la justícia universal és inconstitucional, cosa que obligaria a reobrir el cas, o per contra concloure amb l'arxiu definitiu; quedant en aquest últim cas com a últim recurs acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg.


 

Comentaris

Micalet
1.

Una nova manera de perdre el temps. Com si nosaltres no tinguéssim els nostres problemes.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat