El senador territorial del Compromís, Carles Mulet, va presentar recentment una pregunta al Govern espanyol demanant mesures a l’executiu per a la devolució al territori valencià de la documentació espoliada durant el franquisme a desenes d’ajuntaments valencians.
La història de l’espoli franquista dels documentes, segons recull Mulet en la pregunta, es remunta al “26 d’abril del 1938” moment en què “els colpistes creaven a la Delegació de l’Estat per a la Recuperació de Documents, encarregada de requisar tota la documentació d’organismes republicans, partits, sindicats, ‘desafectes al Moviment nacional i que siguen susceptibles de subministrar a l’Estat informació referent a l’actuació dels seus enemics’. Mulet apunta que “entre 1938 i 1943 hi ha constància que, almenys, huit vagons de ferrocarril amb més de 80 tones de documents, llibres i revistes van ser enviats des de Vinaròs, Castelló, València i Alacant cap a l’Arxiu de Salamanca”. D’aquesta manera, “desenes d’ajuntaments valencians patien l’espoli dels seus papers” i enumera els següents: Alacant, Alaquàs, Albocàsser, Alcalà de Xivert, l’Alqueria de la Comtessa, Bellreguard, Beniarjó, Benicarló, Benicàssim, Benigànim, Benimodo, Benissa, Benirredrà, Bicorb, Bocairent, Borriol, Bugarra, Cabanes, Castelló de la Plana, Cases Baixes, Cinctorres, Gavarda, Godella, Guardamar, Montesa, Oliva, Ontinyent, la Pobla Tornesa, Polinyà de Xúquer, Rossell, Salem, Sant Joan de Moro, Sollana, Terrateig, Torreblanca, Traiguera, València, Vilafamés, Vilafranca, Vila- real, Vinaròs, Xàtiva, Xàbia i Xiva, a particulars, entitats polítiques i sindicals. “Tota aquesta documentació va servir en molts casos per a condemnar a mort milers de persones o reprimir-les brutalment, i a dia d’avui, la documentació referent a ajuntaments, pobles, entitats i institucions valencianes continuen segrestats, al contrari del que ha passat amb altres que han pogut aconseguir-ho, continuen a Salamanca, lluny dels seus legítims propietaris”.
En la mateixa pregunta s’argumenta que “la restitució parcial que ha obtingut Catalunya, malgrat ser òbviament legítima i un precedent al qual acollir-se, no pot provocar ara un greuge comparatiu i el Govern central no pot estar a l’espera de peticions parcials per a retornar-ho als seus legítims propietaris la documentació robada, ja que l’actual situació acaba legitimant aquesta realitat i convertint l’actual administració com a hereva de la dictadura. El 17 de maig del 2004 les Corts Valencianes, per unanimitat, en una comissió, amb els vots del Grup Parlamentari del Partit Popular, va aprovar sol·licitar la devolució dels papers valencians requisats a Salamanca, petició que es feia emparant-se en el que diu la Llei de Patrimoni Cultural Valencià. Malauradament, aquest treball no va donar cap fruit. Segons els historiadors i especialistes, fins a 80 tones de papers valencians s’amunteguen a Salamanca, diversos documents que afecten ajuntaments, entitats, particulars… Actualment, si qualsevol persona o historiador vol accedir a eixa informació, per a estudiar-la o llegir-la, ha de desplaçar-se a Salamanca”, indicava Mulet.
Document espoliat a Cabanes.
Tanmateix, amb la pregunta del senador de Compromís es demanava al Govern espanyol “mesures per a retornar els papers valencians segrestats a Salamanca”.
La resposta que dóna el govern espanyol a la pregunta, segons afirma Mulet “no dóna lloc a dubtes”, quan li respon que “en relació amb la informació sol·licitada, s’indica que la Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil custodiats en l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creació del Centre Documental de la Memòria Històrica, que ha possibilitat la restitució de documents i altres béns a persones físiques i jurídiques de naturalesa privada amb residència o domicili, seccions o delegacions a Catalunya, va incloure en la seua disposició addicional primera la possibilitat de restitució dels documents i altres béns confiscats a persones naturals o jurídiques de caràcter privat d’altres comunitats autònomes. Concretament, va establir que “La restitució dels documents, fons documentals i efectes a les persones naturals o jurídiques de caràcter privat podrà dur-se a terme per les comunitats autònomes que ho sol·liciten, d’acord amb el procediment que el Govern establisca i de conformitat amb els requisits previstos en l’article 5. Per a desenvolupar la citada disposició addicional primera, el Govern va aprovar el Reial decret 2134/2008, de 26 de desembre, pel qual es regula el procediment a seguir per a la restitució a particulars dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil, publicat en el BOE de 10 de gener de 2009. Mitjançant aquest Reial decret, els particulars de la Comunitat Valenciana i de la resta de comunitats de l’Estat espanyol que hagueren sigut víctimes de confiscacions de documents i altres béns com a conseqüència de la Guerra Civil hagueren pogut recuperar aquests béns. No obstant açò, transcorregut el termini establit en l’articulat d’aquest, l’única comunitat autònoma que es va personar en el procediment dins del termini i en la forma escaient va ser la Comunitat Autònoma del País Basc, no havent-se, per tant, rebut cap comunicació per part de la Comunitat Valenciana. Per tant, una vegada conclòs el termini establit en la norma, la restitució que es planteja no resultaria actualment procedent, ni tindria cobertura normativa, atès que al gener de 2010 va concloure el termini de sol·licitud que va regular el citat Reial decret 2134/2008, de 26 de desembre”.
Per a Mulet “aquesta resposta és una nova ofensa”, i afegeix que l’afirmació“no és certa, perquè durant aquest interval de temps centenars d’ajuntaments van intentar sense èxit aquesta tornada, sense anar més lluny, les mateixes Corts Valencianes van aprovar en 2009 i per inusual unanimitat, una proposició no de Llei presentada per Compromís en la qual s’exigia eixa tornada. El Govern va muntar un sistema restrictiu per a demanar eixa documentació, que va fer pràcticament impossible a ningú arribar a aconseguir la tornada dels seus documents robats. Ara, passat el temps, el PP s’excusa que no hi ha regulació actual que empare aquesta restitució de documentació robada, quan perfectament podria armar el marc legal per a facilitar una actuació tan bàsica com és retornar el robat als seus propietaris”.
No obstant això, conclou apuntant que Compromís portarà endavant més accions polítiques sobre aquest tema.
