Aquestes dades queden recollides en l’informe: ‘Desenvolupament humà i pobresa’ en l’Estat espanyol, elaborat per l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE) i la Fundació Bancaixa i presentat hui pels catedràtics Carmen Herrero (Universitat d’Alacant) i Antonio Villar (Universitat Pablo de Olavide).
Solament tres comunitats milloren el 2011 respecte el 2008: Navarra, País Basc i La Rioja, i els autors de l’estudi, que arreplega dades fins a 2011, han assenyalat que respecte al 2008 hi ha un increment substancial de la pobresa, però en relació al 2006 l’empitjorament és menor.
La taxa d’atur de llarga durada (més d’un any aturat), que mesura l’exclusió social, s’ha multiplicat per 7 entre 2006 i 2013, i és més rellevant a Canàries i País Valencià, i menor a Navarra, País Basc i Madrid.
La pobresa econòmica (que mesura l’efecte renda i l’efecte desocupació) ha crescut un 17% en el conjunt estatal entre 2006 i 2011, i un 60% des de 2008.
Segons els autors, des de 2006 els nivells de pobresa han empitjorat, encara que l’increment substancial es produeix des de l’any 2008. Han explicat que les prestacions socials estan cobrint una part de la despesa de les famílies, i també cal tenir en compte que l’estructura social “fa que la crisi se suporte millor que en altres països” en rebre suport per part de família i amics.
L’economia submergida té també una part de responsabilitat en aquesta qüestió, ja que existeix estabilitat social mentre s’està registrant una taxa d’atur del 27 %, han opinat.
Si es considera fins al present any, l’índex de pobresa hauria augmentat un dos per cent addicional al 8%, segons l’estimació del catedràtic Antonio Villar. L’informe també analitza l’evolució del desenvolupament humà (que inclou salut, educació i benestar material), que ha descendit un 4,4% des de l’inici de la crisi, més a Andalusia (6,4%) i menys a Catalunya (2,7%). Aquest índex ha eixit perjudicat pel que fa a benestar material però, de moment, educació i salut no s’han vist afectats ja que requereixen d’una recessió més llarga.
En el cas de la salut, es veurà afectada si el sistema públic pateix una deterioració important i la pobresa s’estén, mentre que en educació, la millora d’aquesta és deguda a l’augment de la taxa d’atur (davant la falta d’ocupació, es continuen els estudis).
Segons el parer de Villar, “no solament quant, sinó com es retalla és l’important”, i ha agregat que ja no queda molt d’espai per a fer ajustos. S’ha mostrat partidari d’un reequilibri del sistema de finançament, i que els ciutadans tinguen una major percepció de la despesa pública, que prové de tots.
