Isabel-Clara Simó, guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2017

Nascuda a Alcoi fa 73 anys, Isabel-Clara Simó és una de les autores més reconegudes de la literatura catalana


XP / Barcelona.
 
Isabel-Clara Simó ha sigut guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'enguany. L'escriptora és la cinquena dona que rep el premi que atorga Òmnium Cultural des de fa 49 anys per a reconèixer personalitats literàries o científiques de l'àmbit lingüístic català.

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, instituït per Òmnium Cultural l'any 1969, és un reconeixement a la trajectòria d'una persona que "per la seua obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seua tasca intel·lectual, haja contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans”, segons la institució cívica.

Nascuda a Alcoi fa 73 anys, Isabel-Clara Simó és una de les autores més reconegudes de la literatura catalana amb títols com És quan mire que hi veig clar, Històries perverses, guardonat amb el premi de la Crítica Serra d’Or, La salvatge, amb la qual va guanyar el Premi Sant Jordi, Dons o T’estime Marta.

La guardonada arreplegarà el premi el 20 de febrer en un acte d'homenatge que tindrà lloc en el Palau de la Música Catalana i que tindrà l'objectiu de divulgar la seua obra i trajectòria.

 
Isabel-Clara Simó s’ha declarat “desarmada i alitrencada” davant el guardó que concedeix Òmnium Cultural i que no ha dubtat a identificar com el Nobel català. Per a l’autora, el premi és un nou estímul per continuar escrivint, una dedicació que, de fet, no ha deixat mai i que actualment l’ocupa amb diferents projectes, com un recull de poemes, una novel·la juvenil “embastada” i una novel·la per a adults “no començada”.

“No pense tirar la tovallola i vos promet que aquest premi m’ajudarà a continuar sent ambiciosa, a intentar fer les pàgines una mica millor que les anteriors i a aprendre una mica més cada dia”. Si plegués, ha afegit, “em sentiria, no jubilada, sinó cadàver”.

“En cada llibre tinc la pretensió que alguna cosa hauré après de l’anterior; no em conforme amb la mediocritat”, ha senyalat l’escriptora valenciana. Defensava així el seu estil literari del “tòpic” que, ha lamentat, l’ha situat com una escriptora que escriu “per dones, per tietes, des d’interiors”. És en aquest sentit que l’autora s’ha sentit “rebutjada”, segons ha explicat.

Independentista declarada, Clara-Simó no s’ha estat de fer un al·legat en favor d’aquesta causa i per defensar la sobirania nacional pel conjunt dels Països Catalans. Un clam que sintonitza amb l’entitat que li ha concedit el premi, Òmnium Cultural. El seu president, Jordi Cuixart, havia destacat prèviament la voluntat de l’entitat de “normalitzar l’imaginar col·lectiu de país” a través de la cultura i la llengua.

“Estem parlant de no deixar-nos ningú pel camí, i hem de tenir clar que són els premiats els que prestigien el Premi d’Honor”. Cuixart ha destacat que per segon any consecutiu el premi reconeix una dona –l’any passat va ser la mallorquina Maria Antònia Oliver– i de l’anomenada generació dels 70, amb altres autors com Jaume Cabré, Josep Maria Benet i Jornet.

El jurat de la 49a edició del guardó l’han format Margarida Aritzeta, Fina Birulés, Marta Buchaca, Lluïsa Julià, Joan Mas, Anna Sallés, Carles Solà, Toni Soler i Quim Torra. En nom del jurat, Carles Solà ha destacat la gran producció literària d’Isabel-Clara Simó en els gèneres més diversos (novel·la, assaig, guió, teatre, relat, etc.). “Una obra ingent traduïda a deu idiomes que el jurat troba magnífica i que mereixia ser premiada”, ha dit Solà. En l’ànim del jurat també han pesat “les seues lluites per la llibertat, per la situació de les dones i de la infància”, ha afegit”.


Entrevista a Isabel-Clara Simó en La Veu.
 

La Veu
 

Comentaris

PEP DE L\'HORTA
6.
ENHORABONA. per a tu, Isabel, i per a tots nosaltres: ja era hora que el Premi d'Honor s'obris més regularment a les dones (per segon any consecutiu!!) i als Països Catalans. Cert que li'l van donar a Fuster i l'Estellés, però les aportacions dels valencians a la llengua i la cultura comunes encara són molt poc reconegudes. O injustament poc considerades. De fet, sembla que els "catalanets" només fa uns anys que han començat a descobrir i valorar el gran Estellés. També es cert que els "valencianets" encara pensem sobretot en l'Estellés popular, cívic i eròtic, però Estellés és més, molt més: immensament més. Com tu mateixa, Isabel; més gràcies.
  • 0
  • 0
Rafel Ontinyent
5.

Isabel, la millor. Gràcies per eixa bona tasca la teva. Escriure per a la gent. L'enhorabona.
Gent d'Ontinyent .

  • 0
  • 0
remigio III
4.

En hora bona. De segur que se'l mereix.

  • 3
  • 0
josep vicent Montesinos llíria
3.

Moltes felicitats Isabel. Ho celebrarem amb El gust amarg de la cervesa!

  • 2
  • 0
josep vicent Montesinos llíria
2.

Moltes felicitats Isabel. Ho celebrarem amb El gust amarg de la cervesa!

  • 4
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat