Una iniciativa ofereix taronges per a qui vulga collir-les, perquè no les poden vendre

Diumenge van fer la primera collida a Borriana, amb un caràcter reivindicatiu i alhora lúdic, en què les famílies que van assistir gaudiren d'un dia en el camp i alhora es van endur el que colliren
17 gener 2017 01:00h
Recollida de diumenge passat.

Anna M. Mollà / Borriana.

A Borriana, com a la resta del País Valencià, la campanya de la taronja no ha sigut bona, tant pels preus a què s'estava pagant com per les pluges, el que ha esdevingut en preus molt baixos per als productors i en alguns casos, com el d'Héctor Bonet, ni tan sols trobaven compradors. La solució que li recomanaven era tirar-la a terra, perquè si es quedava en l'arbre danyaria la collita posterior, però aquest borrianenc va decidir compartir aquestes taronges amb qui anara a collir-les. Per això, aquest diumenge passat les famílies que van acudir van gaudir d'un dia en el camp collint taronges amb un caràcter lúdic i alhora reivindicatiu.

La Veu s'ha posat en contacte amb Héctor Bonet, perquè ens explicara com va nàixer aquesta iniciativa: “Enguany no teníem manera de vendre la collita” i tal com explica el protagonista d'aquesta proposta, segons matisa a Borriana la cooperativa fa d'intermediari entre els comerciants i el productors, i aquesta campanya “entre que va haver pluges en desembre, que els preus ja eren roïns de per si..., al final ens van dir que no hi havia manera, perquè no trobaven compradors”. I aleshores la solució que els proposaven era tirar-la, perquè “a més la mandarina té la mala sort que quan es podreix es queda en l'arbre i no cau, i aleshores danya la collita de l'any següent”, remarca Bonet.

En aquest cas, aquesta família disposa de 6 fanecades que l'any passat van produir 8.000 quilos de taronja, concretament clemenules, una campanya en què “els preus eren mínimament decents”, però enguany el pare de Bonet va faltar “i era ell el que s'encarregava de la gestió del camp”, per això ara han sigut els fills els que han hagut de prendre decisions, encara que cadascun té el seu ofici i no es dediquen a la terra. 

Aleshores, tal com Héctor Bonet recorda “era molt fort” haver de tirar tota la producció a terra i va pensar inicialment en donar-les als coneguts i companys de treball, ajuntant-se tots i passant una bona estona en família recollint taronges. Aquella primera iniciativa “no va tindre massa èxit entre els companys de treball i vam pensar que hauríem de buscar algú més”, tal com explica Bonet per a La Veu. 

Aleshores, aquest borrianenc explica que va fer un cartell al qual li va donar un caràcter lúdic i alhora reivindicatiu, on convidava la gent a anar a un camp a collir taronges, “totalment gratuït per passar una jornada amb família, amics i mascotes”, sols calia agafar bosses i roba còmoda. Aquest anunci va córrer per les xarxes i va inundar el telèfon que van donar de contacte. Finalment, van decidir que limitarien la recollida, que va tindre lloc aquest diumenge passat, a cinquanta persones, perquè “el Whatsapp ha rodat més del que esperàvem”.

La jornada va transcórrer amablement en família, i cadascú “s'enduia les bosses que volia”, tot i que “no volíem que ens acudira gent que buscara rendibilitat d'això, de fet vam donar instruccions que tot el que s'endugueren era per a consum propi”, tal com explica Bonet.

El resultat va ser molt bo. Per això, Héctor Bonet ha assegurat que repetiran l'experiència, però encara no han decidit quan.

La reivindicació

Però el que també ha volgut recordar aquest borrianenc és que “açò que està passant ara no és el primer any que passa i segurament tampoc serà l'últim, jo he vist moltes vegades tirar la taronja a terra. El que passa és que no sé perquè la gent no l'ofereix abans de tirar-la”. Perquè tal com matisa, aquesta iniciativa té “una part solidària, en el sentit que comparteixes allò que no trauràs profit, perquè no pots”. 

A més, també ha remarcat que en aquesta campanya “s'ha danyat un poc la taronja, però per a nivell comercial, perquè per a menjar la taronja està estupenda, està dolceta i bona, però les empreses que exporten requereixen un aspecte determinat” i per a això no és bona.

La Veu
 
next