El Tibunal Superior de Madrid ordena a l'Estat aclarir si català i valencià són llengües diferents

Respon a l'advocat de Barcelona Joan Vall que li va demanar explicacions per la distinció que fan les web de les diferents administracions


RedactaVeu / Madrid.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha ordenat al Consell de les Llengües Oficials de l'Estat que aclarisca si català i el valencià són idiomes diferents, en resposta a l'advocat de Barcelona que li va demanar explicacions per la distinció que fan les webs de l'administració entre ambdós llengües. En la seua sentència, a la qual ha tingut accés Efe i que ha publicat el diario El Mundo, el TSJM estima la demanda contenciosa presentada per l'advocat de Barcelona Joan Vall i declara vulnerat el dret del lletrat al fet que el Consell de les Llengües Oficials de l'Administració General de l'Estat es pronunciara sobre la distinció entre català i valencià.

El lletrat va presentar en 2015 una petició al Consell, organisme que va crear en 2008 l'expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero, perquè donara una "explicació raonada" sobre els motius pels quals "en webs d'òrgans oficials es proposen el català i el valencià com a opcions idiomàtiques diferents". En cas d'entendre's que català i valencià són el mateix idioma, l'advocat emplaça el Consell a adoptar "les mesures adequades perquè la unitat lingüística quedara clara en totes les publicacions".

Transcorreguts els tres mesos en què la llei obliga a contestar al Consell -entitat que segons Vall li va reconèixer telefònicament que no anava a respondre per tractar-se d'un tema "delicat"-, l'advocat va presentar una demanda contenciosa davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va donar suport a la Fiscalia, mentre l'Advocacia de l'Estat s’hi va oposar. En la seua sentència, el Tribunal declara "vulnerat" el dret fonamental de petició del demandant i ordena a l'administració "donar resposta a la petició formulada" per Joan Vall.


La Veu
 

Comentaris

carles països valencians
20.
#19

no vullgues tancar el debat desqualificant a l'altre tractant-lo de boig, aixóés de covards, tu no tens la ortodoxia absoluta sobre al llengua que és un ens viu i dinàmic.
N'hi han doctors en filologia catalana, valenciana i occitana ... jo m'apoie en ells. Parle a la perfecció francés, portugues, italià ... he viscut a les zones occitanoparlants de frança ... en fi... la raò per a tu que mostres tanta cordura.

Posa´t a buscar en internet i voràs.

Adéu i la raó per a tu.
  • 0
  • 0
Via Fora Alzira (Ribera Alta) PV
19.
#14 Saps quina diferència tenim entre tu i jo? doncs... si em demostren la teua teoria gent competent en matèria lingüística i prestigi ho acceptaria cosa que al inrevés tu no ho faries mai. Ens diries que després del dia no ve la nit. i això és una malaltia i una psicosi per tot el que refereix al català. En l´espanyol, també et passa el mateix?.
  • 1
  • 0
carles països valencians
18.
#17

perquè claudicar en benefici del nom català quan des del segle XIV li se diu nostra llengua valenciana?

Alguns valencians són molt descuidats, mallorca ha claudicat conformant-se a dir-li "català" és catastròfic per a ses illes, gran part de la població rebutja el nom català per a "sa llengo baleà" però la política ha anat per damunt de la filología.
pots entrar en internet i vore la pàgina de "academi se sa llengo baleà" tot un desafiament al catalanisme.

La llengua és una SÌ, però no la catalana, és la occitana. Podem escriure tots segons les normes de cada lloc, això no trenca la unitat, podem inclùs fer certaments de poesia i cants, cadascu en sa manera de parlar i escriure, això no trenca la llengua. Als primers jocs florals acodien de mallorca de catalalunya, del paìs valencià, fins i tot de llocs de parla occitana com toulouse i narbonne ... tots s'entenien ... desprès va vindre Pompeu Fabra, el gran secessioniste de la llengua comuna i la política catalanista i ho va cagar tot.

Cal lluitar per la nostra llengua, la que ens definix com a valencians i ens diferencia dels altres parlars i també per la LLENGUA COMUNA, la riquea de la llengua està en la diversitat. Els catalans ténen por de perdre la hegemonia, els valencians amb el mesinfotisme absurd i als pobres mallorquins, per ser menys, els han furtat "sa llengo" molts mallorquins estàn ferits pels decicions dels polítics ans que dels filólegs.

No val l'exemple del castellà en espanya i américa latina, és una situació molt diferent, els castellans varen dur a Amèrica una llengua ya pastada y ben codificada.
Jaume I va dur a Mallorca i a Valencia el ROMANÇ cal tindre en compte que ell parlava i vivia amb la llengua occitana, la llengua catalana es pastaria al mateix temps que la mallorquina i valenciana tenint la mateixa matriu la llengua dels trovadors.
NO ES FEU IL.LUSIONS, ELS CATALANS NO VAREN DUR A VALENCIA LA LLENGUA CATALANA, en eixe moment no es parla de català ans de llengua romanç referint-se a la occitana. estes coses estàn ben estudiades pels filòlegs i historiadors, els politics ho maregen tot i els catalans agranen per a la seua casa tot el que podem. TOT HO VOLEN CATALANITZAR, la paella, les falles, les nostres festes, folklor, gastronomia ... per favor ....
  • 0
  • 8
Jordiet Elda
17.
Deia Aristòtil " L'ésser és un, però es diu de moltes maneres". La llengua que parlem catalans, valencians, illencs i alguna gent d'ALger i Perpinyà, és la mateixa, però es diu de moltes maneres: Català, valencià, mallorquí, eivissenc...
El problema sogix qun pensem que el nom que li donem a la llengua canvia la seua realitat i, d'alguna manera, dóna una certa preeminència a la unitat política de la qual rep el nom.
En este cas, pense que, anivel de llei i oficial, per desgracia per a alguns i joia per a uns altres, cal fer compte que l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Autònoma Valenciana, aprobada i, per tant, llei orgànica de l'estat espanyol, declara que en esta comunitat es parla el valencià, i no fa cap referènbcia al caralà. L'Estatut dàutonomia de Catalunya, per sa banda, parla no més del català y, per referir´se a Catalunya, no pot dir esta llengua es parla o no a la Comunitat Valenciana. L'Estatut de les Balears, per últim, reconeix el català con la llengua de les illes.
Aclarix açò la veritat? Jo crec que no, perqué la veritat no mai ès frut de la llei sinó, en tot cas, al contrari.
En el fons, el problema no és en cap manera llingüísitic, sinó més bé polític: la concepció de Països catalans com diverses terres que parlen la mateixa llengua fa ja molt temposo que ha desaparegut, quan menys en la major part de València i Balears i hi ha molta gent que te por que el reconeixement de la unitat de la llengua siga utilitzat com a eina per a imposar una unitat política que no tots volen.
Jo, realment, estic convençut que els valencians parlem català, però sí es cert que tota la vida he escoltat que era valencià motiu pel qual tant li dic "català" com "valencià", depenent del oïents, com qui té un amic al qual uns li diuen "Josep" i uns altres "Pep": depenent amb qui parle dirà un nmom o un altre.
Hem de recordar que el nom no canvia en absolut la realitat de les coses.
  • 0
  • 0
Muddy waters
16.

Retrac al Govern i a les forces de l'ordre d'Espanya col·laborar amb una estratègia de diversió de la ingerència helvètica.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat