Escola Valenciana reclama la plena competència lingüística a la funció pública

La igualtat lingüística “posarà fi a la discriminació i farà del valencià llengua d’ús habitual”


Redactaveu / València.

Ahir, la consellera de Justícia i Administracions Públiques, Gabriela Bravo, aturà la presentació del text legal de la nova llei de la funció pública i Escola Valenciana ja s’hi ha mostrat inquieta: “Escola Valenciana, les universitats, els sindicats –Intersindical Valenciana, CCOO-PV i UGT– i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua –AVL–, estan d’acord amb la introducció de la plena competència lingüística com a requisit per a treballar en la funció pública i, a més, sabem que vora el 70% dels funcionaris tenen algun títol de la Junta Qualificadora; aleshores, cal materialitzar tot aquest consens i tot aquest treball conjunt en la nova llei de la funció pública i, així, compensar les desigualtats que es deriven d’un servei públic excloent”, ha expressat el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno.

La Federació d’Associacions per la Llengua, formada per 29 d’entitats de tot el País Valencià, fa més de 30 anys que ha manifestat la necessitat d’introduir la plena capacitació en valencià com a condició indispensable per desenvolupar qualsevol lloc de treball dins de les administracions públiques. L’últim any, aquesta demanda social ha pres cos en forma de la campanya #DretsLingüístics, concentracions davant de les Corts i del Palau de la Generalitat, així com la recollida de signatures a través de la Plataforma Change.org i la proclamació del “2017: Any per la Igualtat Lingüística”.

El passat 27 de desembre, Escola Valenciana avalà l’acord “històric” entre els tres principals sindicats sobre la competència lingüística que ha d’acreditar el personal al servei de les administracions públiques valencianes. Un consens que reflecteix “el respecte dels nostres drets com a ciutadans per a evitar discriminacions i trencar amb la configuració de l’actual model administratiu que distingeix entre llengües i persones: les que són ateses en la llegua que parlen i les que, malauradament, són forçades a canviar de llengua. Aquest fenomen sovint provoca que el valencianoparlant amague la llengua per por a ser rebutjat”, ha exposat el portaveu d’Escola Valenciana.

Per la seua banda, l’AVL, que es la màxima institució oficial que vetlla pel valencià, també ha defensat en nombroses ocasions el dret de la ciutadania de fer servir el valencià davant les administracions públiques i la conseqüent capacitació dels treballadors de la funció pública per garantir els drets lingüístics. L’entitat cívica també ha donat suport a aquesta declaració institucional.

Escola Valenciana ha reiterat que “la igualtat lingüística és l’únic camí cap a la vertadera cohesió del poble valencià” perquè, d’una banda, “posarà fi a la discriminació per raó de llengua” i, d’altra banda, farà que el valencià siga llengua d’ús habitual i ningú l’amagarà quan s’adrece a les administracions”. Amb tot, l’entitat cívica ofereix la seua col·laboració per caminar cap a l’objectiu d’assolir la normalització lingüística en tots els àmbits.
 

La Veu
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat