L’Ajuntament de València aprova cobrar impostos a l'Església

L'equip de Ribó aprova, amb el no de PP i C's, una moció de València en Comú sobre laïcisme institucional i llibertat religiosa


XP / EP / València.

L'Ajuntament de València s'ha pronunciat aquest dijous a favor que "es modifiquen les lleis i acords estatals pertinents per a eliminar les excepcions fiscals dels impostos municipals atorgades a les confessions i entitats religioses". Així, ha defensat que, en el cas de l'Impost de Béns Immobles (IBI), únicament queden exempts de pagar-lo "els immobles destinats exclusivament i única al culte" o aquells que "tinguen finalitat d'assistència social".

Així mateix, el consistori instarà el Ministeri d'Hisenda a "fer públic el llistat de les immatriculacions que s'hagen realitzat" en la ciutat de València "en virtut de la Llei Hipotecària del 1946 relacionats amb propietats eclesiàstiques". Aquestes propostes s'han plantejat i han tirat endavant en el ple ordinari de gener celebrat aquesta jornada en l'Ajuntament, a partir de la moció presentada per València en Comú sobre "el laïcisme institucional i la llibertat religiosa".

Les iniciatives s'han aprovat amb els vots a favor de l'equip de govern que presideix l'alcalde Joan Ribó i que integren Compromís, PSPV i València en Comú, mentre que les dues formacions de l'oposició, PP i Ciutadans (C's), s'han pronunciat en contra.

A partir de la moció de València en Comú s'ha decidit que el consistori inste el Congrés dels Diputats i el Govern d'Espanya a "establir un nou marc de relacions amb la Santa Seu que respecte el principi de no confessionalitat arreplegat en la Constitució espanyola vigent".

Igualment, aquesta administració municipal ha aprovat "elaborar un protocol per a l'organització d'actes 'in memoriam' de caràcter civil promoguts per les autoritats públiques amb motiu de catàstrofes, homenatges, defunció de personalitats o atemptats", així com incorporar-se "a la Xarxa de Municipis per un Estat laic".

L'acord preveu també que "els reglaments municipals d'honors i protocols i dels seus ens públics s'adeqüen a la no confessionalitat de l'Estat" i que "en els espais de titularitat pública que depenguen de l'Ajuntament no existisca simbologia religiosa, excepte en aquells casos que signifiquen un béns patrimonials i històrics contrastats".

A més, arreplega que el consistori "organitzarà actes i commemoracions exclusivament de caràcter civil, a excepció d'aquelles que suposen llegats culturals o festius i béns patrimonials i històrics contrastats" i que facilitaran "que les cerimònies civils de matrimonis i funerals es puguen celebrar sense obstacles".

De la mateixa manera, s'ha acordat que l'Ajuntament "assegurarà que en els cementeris municipals les famílies dels difunts puguen celebrar les cerimònies i els enterraments sobre la base de les seues creences i conviccions dins de la legalitat vigent" i que s'incorporen "progressivament referències i commemoracions de caràcter civil al calendari oficial, als centres públics i a les llistes de carrers municipals".

Neutralitat

Abans del debat de la moció de València en Comú ha intervingut en el ple una representant de València Laica que ha considerat que "ja era moment" de plantejar una iniciativa com aquesta al consistori i ha destacat que "garantir el dret a la llibertat de consciència és fonamental".

Al seu torn, ha dit que "l'única forma d'articular-ho és amb la neutralitat de les institucions". "És una manera democràtica d'organitzar les institucions", ha exposat la portaveu de València Laica, qui ha negat que el laïcisme estiga en contra de la religió i que pretenga "obrir bretxes" i ha afirmat que "el laïcisme és una qüestió transversal".

Per la seua banda, el portaveu de València en Comú i segon tinent d'alcalde, Jordi Peris, que ha defensat la iniciativa d'aquest grup, ha assegurat que aquesta no pretenia "dividir" i que el laïcisme respon a "la independència de l'individu respecte a qualsevol confessió religiosa", una "condició indispensable per a la democràcia".

En aquest sentit, ha manifestat que "el laïcisme de l'Estat i de les institucions és un principi de concòrdia, basat en el que ens uneix i no en el que ens separa". "Sense un Estat laic no pot haver-hi llibertat religiosa", ha agregat, a més de subratllar que en la ciutat de València no es veuran afectats per l'acord d'aquest dijous actes com l'ofrena de les Falles, la Festa del Corpus i la Setmana Santa i rebutja també que laïcisme supose "un atac a la religió".

El portaveu de C's, Fernando Giner, ha considerat que les propostes d'acord de la moció eren "punts dispars i contradictoris" que impedien "un acord total", després del que ha anunciat que el seu grup presentava una esmena que l'executiu local ha rebutjat.

Giner ha recordat que el seu partit és "laic", que "respecta totes les religions i tradicions" i que "defensa la llibertat de la persona per a triar" sense intervenció de l'Estat. Ha agregat que el debat d'aquestes qüestions "no pot ser confús i baladí" i ha censurat que es polititze un assumpte com aquest.

El portaveu del PP, Eusebio Monzó, ha afirmat que en cap moment ha dit que "el laïcisme vaja en contra de la religió", ha lamentat que la moció de Peris dividisca "la societat" i retrocedisca a "la Constitució del 31" i ha acusat el govern municipal d'aplicar la "política de gestos". Ha apuntat que no comparteix el laïcisme que promou i tampoc ocultar els símbols religiosos i que la "neutralitat" és "la Constitució del 78".
Per la seua banda, el portaveu de Compromís, Pere Fuset, s'ha mostrat d'acord, en els passadissos de l'Ajuntament, a cobrar l'IBI d'edificis religiosos destinats "a negoci, com ara un pàrquing o establiments comercials". Ha demanat al PP que deixe de "generar el discurs de la por, perquè no serveix per a res" i ha assegurat la continuïtat d'actes religiosos com l'ofrena fallera, els de la Setmana Santa Marinera --de la qual ha destacat que serà enguany el pregoner-- o el Corpus, així com d'iniciatives com el muntatge del Betlem en Nadal.

La portaveu del PSPV i primera tinent d'alcalde, Sandra Gómez, ha assenyalat, abans del ple, que el seu partit defensa l'aconfessionalitat de l'Estat i de les institucions, així com la llibertat religiosa. Ha dit que la moció no dista molt de l'acceptat en el codi de transparència i bon govern.



 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat