Sergi Tarín / València.
És una màxima del periodisme que les dades i les xifres són fredes. Però no ho són si s’escriuen des dels bons despatxos on els aires condicionats i les calefaccions els mantenen en una eterna primavera. Una temperatura poc propícia per parlar de campanyes com la denominada “Operació Fred”, que a espais on es viu sense guants ni bufandes deu sonar a ofensiva soviètica a les acaballes de la Segona Guerra Mundial i no a les especials dificultats amb què centenars de sensesostres s’enfronten cada any. Un fet previsible, ja que l’hivern sol tindre preferències, de fet constatables al llarg dels segles, per un cert fragment del calendari. Tot i això, la regidora de Serveis Socials, Consol Castillo, va fer balanç aquest dijous de l’Operació Fred, tot posant-li el punt i final. El mercuri però, a la baixa, ha decidit convertir-se en inclement oposició.
El mercuri i també les entitats que treballen amb la població que dorm al ras, unes 400 persones segons un estudi de la Fundació Rais. Aquest divendres, al voltant d’un centenar de concentrats a la plaça de l’Ajuntament donaren suport a la convocatòria de la Mesa d’Entitats de Solidaritat amb els Immigrants que agrupa una vintena d’associacions. Un grup de subsaharians sostenia una pancarta amb el lema “Ni una mort més al carrer”. De fet, aquest col·lectiu és un dels més nombrosos quant a la manca de llar. Segons l’ONG Cepaim, al voltant de 110 persones malviuen en 14 punts a la ciutat que van des de la intempèrie, les cases abandonades o les ocupacions il·legals sense les mínimes garanties d’habitabilitat.
Un grup de subsaharians amb membres de la Mesa d’Entitats de Solidaritat.
“Les tipologies dels sensesostre són diverses i canviants”, reconeix Rosario Polito, portaveu de la Mesa d’Entitats, més encara en una ciutat com València, on la benignitat del clima té un cert efecte crida. “Davant d’això i enmig l’hivern més cru en molt de temps, la mesura urgent del consistori no pot consistir en obrir de nit una parada de metro on entrava aigua i feia més fred que a l’exterior”, es refereix a l’estació de Túria, un espai amb evidents carències, tal com va relatar La Veu ara fa una setmana. De fet, divendres passat, als tres dies d’habilitar-la, Metrovalència s’ho repensà i va impedir pernoctacions en considerar l’espai inundable.
Diferències de criteri
“Fem una valoració raonablement positiva del funcionament dels recursos municipals a la disposició de les persones que viuen al carrer”, admeté la regidora Castillo aquest dijous a través d’una nota de premsa. “Passat l’allau del primer moment, encara han quedat places lliures”, apuntà als 170 llits, amb possibilitats d’arribar als 190, a la Casa de la Caritat, tant a Benicalap com al Carme. I també a les habitacions de l’alberg Sant Joan de Déu, amb qui l’Ajuntament té conveni. “Per tant, pensem que l’oferta ha sigut la correcta”, conclogué.
Un criteri molt diferent s’ha explicat des de Ca la Mare o Amigos de la Calle, que treballen frec a frec, des de fa anys, amb els sensesostre. “El 90% de la gent al carrer no pot accedir a aquests albergs a causa de les normes i les restriccions”, conta Giovanna Rodríguez, de Ca la Mare. Una porta barrada, per exemple, als qui tenen addiccions o van amb mascota. “I també és cert que molts no hi van a causa dels horaris”. A les 7.00 toquen a diana i durant el dia no poden deixar allà les coses. I a les 22.00 apaguen els llums. “Aquest tipus d’albergs estan bé, però no poden ser els únics”, apunta Rodríguez, qui en demana un de municipal de baixa exigència, amb suficients places (el del carrer de Dalt es per a 12 persones), “on la gent puga entrar i eixir i els qui tinguen addiccions accedisquen a programes de tractament”.
Una iniciativa que s’aproxima a l’oferida per Castillo, qui en la mateixa nota de premsa esmenta “la possibilitat de crear un centre de dia per a persones que viuen en el carrer”. Un espai estimat per a entre 15 i 20 usuaris “i que podria començar a funcionar al llarg del 2018”. “I el 2017?”, es qüestiona Rodríguez. “Un centre de dia, i què passa amb la nit? A dormir al carrer?”, es repregunta quasi de manera comuna amb Lola Pérez, d’Amigos de la Calle i amb tota una vida acompanyant els sensellar. “La imatge de l’estació de metro fou decimotercermundista. I sóc suau. Seguisc molt tocada…”, reconeix.
Subsaharians concentrats a la plaça de l’Ajuntament de València.
A més, tant Rodríguez com Pérez lamenten que durant els dies durs de l’hivern no veieren pel carrer cap treballador social de l’Ajuntament per preguntar-los si anava tot bé o necessitaven res com ara aliments per a la nit, que van eixir de la solidaritat dels voluntaris. I fou precisament Ca la Mare qui va gestionar que l’Arquebisbat obrira un antic alberg a la parròquia de La Pau, a l’avinguda del Port. De dijous a dimarts passat aplegà una quarantena d’afectats. D’aquells, 16 anaren a la Ciutat de l’Esperança, a Aldaia, i sis a un pis llogat a Catarroja pels mateixos col·laboradors de Ca la Mare. La resta tornà al carrer.
“És una qüestió de voluntat política, de sensibilitat”, demana Rodríguez als polítics del Govern de la Nau, que es vanten que l’atenció als sensesostre “és una prioritat”. “No ho sembla”, manifesta Pérez mentre es calça les botes d’aigua i es prepara per a una altra nit de fred i pluja “sense massa suport institucional”. Això sí, ja fora de l’Operació Fred, ja finiquitada. Tot gràcies al termòstat que es regula des de l’Ajuntament.
