L’última oportunitat per salvar del rajol l’única platja verge d’Oriola

L'oposició al projecte d'urbanització de Cala Mosca torna a Brussel·les a instàncies d'Esquerra Unida


RedactaVeu / Oriola.

La Comissió de Peticions de l’Eurocambra inclourà a l’agenda de la sessió del proper dia 28 de febrer el debat sobre el pla de 1.500 habitatges a Cala Mosca, l’últim quilòmetre verge del litoral al sud del País Valencià, segons ha apuntat Marina Albiol d’EUPV, en un comunicat. En paraules d’Albiol, “és molt trist que encara hi haja en marxa projectes de l’era de la rajola que crèiem ja superada. I més lamentable encara és que això passe a una zona tan castigada per la construcció ferotge com és el cas del litoral del Baix Segura. Per això seran fonamentals tots els esforços que puguem fer per aturar el pla”.

El projecte, que va ser paralitzat l’any 2012, s’ha vist reactivat als darrers mesos, la qual cosa ha generat la reacció d’associacions veïnals i col·lectius polítics, entre els quals es troba Canviem Oriola (espai municipalista del qual forma part el col·lectiu local d’EUPV). Així, durant aquestes setmanes s’han mantingut reunions per planificar accions de rebuig a aquest projecte. Entre les iniciatives s’ha sol·licitat a la Comissió de Peticions la reobertura de l’expedient per existir possibles irregularitats. Segons explica la portaveu d’EUPV a Brussel·les, “s’observen greus mancances als estudis d’impacte ambiental”, ja que “sembla que l’estudi d’impacte ambiental que justifica el projecte redueix i acota la zona on teòricament deurien sobreviure les espècies protegides de flora i fauna, la qual cosa no garanteix la seua supervivència”, indica Albiol tot destacant que “a més, el constructor condemna la microrreserva a un espai mínim del pla, confonent aquesta amb sòls dotacionals i espais de joc. Un veritable disbarat”.

Aquesta zona costanera no es troba inclosa al PATIVEL (Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral) de la Generalitat Valenciana, una situació que “no comprenem”, addueixen. “No entenem com la Generalitat no actua de forma clara i contundent amb tots els seus mitjans per frenar una evident agressió urbanística contra l’última àrea verge del litoral sud del País Valencià, reprenent així una tendència urbanística que deuríem superar si no volem recaure en els errors que ens van portar a la ruïna. Estem segurs que la Comissió de Peticions mostrarà receptivitat cap als col·lectius que volen salvar Cala Mosca d’una catàstrofe urbanística”, ha remarcat l’eurodiputada.

D’altra banda, després de presentar al·legacions tant al projecte (que ha estat en exposició pública fins al passat divendres 27) com al PATIVEL perquè s’incloga aquest entorn al seu àmbit de protecció, la regidora de Canviem Oriola, Marta Guillén, ha volgut incidir en la “gravetat” del pla: “No es tracta només de l’enorme valor ecològic de Cala Mosca, sinó del que representa a nivell socioeconòmic”. Així, segons Guillén, “urbanitzar Cala Mosca significaria insistir en un model de desenvolupament fallit, que genera enorme misèria per a la majoria social, destrueix el territori i només genera benefici per a uns pocs durant poc de temps”. Per això, segons sosté la coportaveu de Canviem Oriola, “salvar Cala Mosca significa salvar un espai central per a la identitat dels qui estimem la nostra ciutat, un espai que pot representar un model alternatiu de desenvolupament: respectuós amb la natura i amb els éssers humans”. Per això, les al·legacions que va exposar davant els mitjans de comunicació l’edil oriolana anaven en dos sentits: “Al·leguem per protegir la flora i fauna de Cala Mosca, així com la Canyada Reial que la recorre, però també al·leguem en clau socioeconòmica. Oriola Costa té brutals mancances de serveis i infraestructures, i 1.500 cases més només agreujaran el problema i augmentaran la pressió sobre un territori a punt de col·lapsar”, subratllava la regidora, que el passat dia 26 va defensar una moció per aturar el projecte, moció que fou rebutjada per PP i Ciudadanos.

La Veu
 

Comentaris

pudentet la safor
1.

El que no entenc es com es vol encara continuar destruïnt la costa quan en l'actualitat hi han milers d'apartaments sense poder vendre i milers d'urbanitzacions abandonades. Incomprensible.
El modèl de formigó a la costa es un modèl totalment fracasat.

  • 1
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat