‘L'Albufera està a punt d'arribar a una situació irreversible’

SEO/BirdLife llança una campanya per reclamar a la CHX i la GVA que es posen “mans a l’obra” per salvar la llacuna que, juntament amb Doñana i el Delta de l’Ebre, són els aiguamolls de l'Estat espanyol “en major perill d'entrar en un punt de no tornada”

L. Part / EP / València / Madrid

L’Albufera de València està a punt d’arribar a un punt sense retorn pel que fa la seua supervivència. Necessita mesures “urgents” per part de les administracions públiques que eviten, frenen i contraresten els seu deteriorament. Això mateix és el que ha exigit SEO/Bird Life dins d’una campanya encetada per salvar els aiguamolls en major perill d'entrar en un punt de no tornada: l’Albufera, el delta de l’Ebre i Doñana.

En el cas de la llacuna del País Valencià, l’organització conservacionista posa de manifest  l’arribada a les seues aigües “d’importants” quantitats de nitrats i fosfats procedents de fertilitzants i detergents que “provoquen desequilibri i impedeixen el normal desenvolupament d'una comunitat diversa de fitoplàncton, zooplàncton i altres plantes aquàtiques”. A més a més, en l'actualitat, la llacuna està poblada per “una sopa verda de microalgues” acumulades en la superfície que impedeix que cresquen plantes en el subsòl i que redueix la diversitat piscícola i ornitològica.
 

Exemple d'eutrofització de l'aigua. Foto: SEO/Birdlife.

Les causes que “han alterat per complet l'ecosistema”, segons l'ONG, són la històrica presència humana en aquest aiguamoll per la riquesa de recursos que aportaven els rius Túria i Xúquer, que va augmentar fa uns 40 anys, i l'increment d'abocaments industrials i urbans que va acompanyar aquella intensificació.

SEO/BirdLife recorda que, fins als anys 70, les aigües transparents deixaven passar la llum a través de l’aigua de la llacuna, la qual cosa fomentava l'aparició d'un tapís de plantes subaquàtiques, el vertader motor de la vida de l'aiguamoll i la característica que va convertir l'Albufera en un ecosistema únic a Europa.

Per al responsable del programa 'Ales sobre Aigua' de l'ONG, Roberto González, els responsables de la política d'aigües disposen de la informació científica “suficient per a comprendre la necessitat urgent de prendre mesures” per a conservar els tres aiguamolls més importants del territori peninsular. “Les escasses mesures que s'han pres fins a hui han demostrat ser insuficients i, si seguim així, portarem aquests ecosistemes al punt de no tornada al qual ja hem portat altres aiguamolls rellevants”, estima.

“Si no existeix un balanç adequat dels tres components, l'estat ecològic d'una massa d'aigua es ressent i, amb ell, totes les espècies que fins llavors vivien en l'espai natural”, afirma l'ONG, que apunta que si bé s'han executat mesures pal·liatives -el nivell de nitrats i fosfats s'ha reduït des de la dècada dels huitanta-, l’Albufera “està encara lluny d'aconseguir un estat que s'assemble a les seues condicions naturals”.
 

Vista aèria de l´Albufera de València, un dels grans aiguamolls amenaçats.
 
Abocaments, contaminació i entrada d’aigua

L’entitat conservacionista considera que solament serà possible la seua supervivència si es corregeix l'excessiva entrada de nutrients, si s'eliminen per complet els abocaments directes i la contaminació difusa i s'assegura l'entrada d'almenys 250 hectòmetres cúbics anuals d'aigua amb baixes concentracions de nutrients que renoven el llac.

“En cas contrari, la deterioració serà irreversible”, adverteix. Per això, demana a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana que es posen “mans a l’obra”.

Reducció del 64% dels aiguamolls del planeta des de 1900

Diferents estudis científics assenyalen que el 64 per cent dels aiguamolls del planeta ha desaparegut des de 1900 i, si es calcula des de 1700, un 87 per cent.

L'organització conservacionista SEO/BirdLife reclama en aquesta campanya a les administracions públiques que prenguen mesures per a salvar l'Albufera de València –juntament amb Doñana i el Delta de l'Ebre– “perquè són els tres aiguamolls en major perill d'entrar en un punt de no tornada”. També adverteix que el 80 per cent dels aiguamolls de l’Estat espanyol es troba en un estat de conservació “desfavorable” a pesar que aquest és el tercer estat amb major nombre d'aiguamolls d'importància internacional i alerta que les amenaces de Doñana, del Delta de l'Ebre i l'Albufera de València estan a punt d’estar en una situació irreversible si no s'actua amb rapidesa “aquest mateix any”.

Petició en change.org

A causa de la situació, l'ONG exigeix a les administracions competents accions de conservació per a la gestió hídrica d'aquests tres enclavaments i per a açò ha llançat una campanya ciutadana a través de la plataforma Change.org amb la petició 'tenim enguany per a salvar Doñana, Delta de l'Ebre i L'Albufera'.

La directora executiva de SEO/BirdLife, Asunción Ruiz, afirma que “no és possible ajornar les mesures un any” més perquè “si no s'actua, la següent generació no podrà veure els aiguamolls com els van conèixer els seus avis, però tampoc com els coneixen els seus pares en l'actualitat”.
 

L'ONG exposa que, a més de les molèsties humanes darrere de la “silenciosa desaparició” dels aiguamolls al territori espanyol està la “mala gestió de l'aigua” per l'extracció d'aigües, els abocaments i la sobreexplotació de les aigües subterrànies, juntament amb el canvi climàtic.

Totes aquestes causes juntes produeixen impactes en la fauna, en la flora i en la disponibilitat de recursos per a l'ésser humà (aigua fresca, prevenció enfront de desastres naturals, etc). Per exemple, i d'acord amb les dades de SEO/BirdLife, aquestes amenaces posen en risc la conservació de les poblacions d'aus en el 83% de les Àrees Importants per a la Conservació de les Aus −Important Bird Area en anglès− que depenen de l'aigua a l’Estat espanyol.
 

Delta de l'Ebre. Foto: © Albert Cama.
 
En concret, Doñana, el Delta de l'Ebre i l'Albufera de València sumen més del 25 per cent de les aus aquàtiques hivernants censades a l’estat −una mitjana de 600.000 exemplars− i, en conjunt, superen durant la primavera les 60.000 parelles reproductores. A més, els tres aiguamolls se situen en la part baixa de les grans conques i acumulen les amenaces dels seus territoris. D'igual manera, els tres compleixen almenys sis dels nou criteris pels quals el Conveni Ramsar declara un aiguamoll d'interès internacional.

No obstant açò, l'ONG adverteix que Andalusia, el País Valencià i Catalunya no disposen d'un pla de gestió adequat per als seus espais protegits de la Xarxa Natura 2000 i denuncia que els respectius plans hidrològics no integren adequadament les obligacions europees de conservació de la naturalesa.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat