‘La concreció de la competència lingüística ha d’estar en la Llei perquè s’aplique el 2019’

ACPV ha presentat quatre millores a l’esborrany d’avantprojecte de la Llei de la Funció Pública Valenciana


Sixto Ferrero / València.

“El reglament de l’anterior llei sobre l’administració pública valenciana ha eixit en 2017”, és a dir, “set anys després”. Aquest és l’exemple que ha posat Ferran Suay, portaveu d’Acció Cultural del País Valencià, durant la roda de premsa al Centre Octubre, on ha acudit juntament amb el secretari de l’entitat, Toni Gisbert, per presentar les diferents millores de l’esborrany d’avantprojecte de la Llei de la Funció Pública Valenciana, que passen a través de quatre eixos i aposten pel “diàleg i el consens com a mètode de treball”, per “la no discriminació lingüística de cap valencianoparlant com a principi” i per comprendre la “competència lingüística del funcionariat com a garantia”.

Les “quatre millores en l’esborrany de l’avantprojecte de llei” són: 1) “destacar” que aquest esborrany s’ha presentat “només en castellà”, encara que a hores d’ara “ja està traduït”; 2) canviar tot allò que puga dur a “lectures en contra de l’acord d’acreditar de manera general la competència; 3) a través del “consens”, com s’ha insistit, “concretar els nivells de coneixements de la llengua en la Llei i no esperar a la seua reglamentació”, ja que “tot apunta que el procés de tramitació ocuparà aquest any i l’aprovació provablement serà a finals de 2017 o principis de 2018”, En eixe cas, com que es contempla una moratòria d’un any, “l’aplicació de la Llei seria en 2019”, però si aquesta concreció es deixa per a la reglamentació de la Llei, “l’aprovació i entrada en vigor del reglament podria fàcilment allargar-se per un temps indefinit”. A més, en eixe cas, “possibilitaria que s’impedira l’aplicació pràctica de la Llei, si no concreta els coneixements que han d’acreditar-se”. L’últim dels quatre eixos demana “millorar” la disposició addicional dotzena que preveu “la implantació gradual de la llengua de signes espanyola”. Respecte d’això, ACPV proposa que es deixe en “llengua de signes” o “llengua de signes en les dues llengües”.


Ferran Suay i Toni Gisbert d'ACPV.

No obstant això, des de l’entitat han valorat com un “èxit” el fet que a hores d’ara i gràcies al mètode de treball “estiguem parlant de la competència lingüística del funcionariat valencià” i, en aquest sentit, Suay ha destacat que, en bona mesura, aquest consens ha propiciat que “per primera vegada el tema de la plena competència lingüística s’ha posat en el mapa”. Un “èxit”, ha afegit Toni Gisbert, precedit per un acord sindical “absolut sobre la competència lingüística” que es presentà en desembre de 2016 i que recull el parer d’una massa social, com han destacat des d’ACPV.

Ara estem en la segona fase, “la de la concreció”, ha seguit Gisbert, qui ha recordat, pel fet que aquest esborrany estiguera només disponible des del “principi” en castellà, que des d’ACPV “s’aposta per la igualtat lingüística real”. Tanmateix, allò que més “preocupa” és que “la Llei siga pràctica en l’aplicació”. Encara que “no s’aplicarà amb caràcter retroactiu, sí que es farà per a la promoció” dins de l’administració, així com per a l’accés. Per això, “cal concretar els coneixements i els nivells de llengua”.

Pel que fa al calendari, ha seguit Gisbert, “presumiblement presenta una tramitació complicada”, ja que la Llei afecta tota l’administració, autonòmica i local, i això implica “molt de diàleg sindical i polític”. Amb tot, Gisbert ha incidit que encara que “no podem assegurar amb exactitud un calendari”, la Llei s’aprovaria entre finals de 2017 i principis del 2018 i “es preveu que entre en vigor un any després”. Per tant, “si no està clara la concreció dels coneixements i nivells de llengua la Llei no seria pràctica”, una concreció, però, “sobre la qual ja hi ha acord” i, per això, “cal avançar-la en la llei i no en el reglament”.

Per fer aquesta concreció “raonable, hi ha temps”, perquè de moment només hi ha un esborrany d’avantprojecte. És per això que des d’ACPV han afegit que “ja hem tingut converses amb els partits que donen suport a l’acord del Botànic, i sobretot amb els qui formen el Govern, per transmetre aquestes millores”.

En última instància, preguntats sobre quina serà la recepció del Govern valencià de la concreció dels nivells de coneixement en la Llei, Gisbert ha respost que “hi ha motius perquè les esmenes es facen” per la “sensació que se’n desprèn” del diàleg. Igualment, preguntat sobre el possible calendari d’aplicació, Gisbert ha conclòs indicant que aquesta “segona fase de concreció parteix del fet que tothom està a favor, i si hi ha algú en contra, que ho diga”. Així doncs, “si està en la Llei, s’aplicaria en 2019”, una data que, tenint en compte els temps en què es legisla, “considerem del tot acceptable”.


 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat