Xàtiva encén una flama per la pau 78 anys després del bombardeig assassí

La plaça de l’estació esdevé diumenge 12 escenari d’un “merescut” homenatge a les víctimes del bombardeig en les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que causà la mort de més 150 persones, entre soldats i també civils, homes, dones i xiquets

  • Un moment de l'homenatge celebrat l'any passat.
    Un moment de l'homenatge celebrat l'any passat.
L. Part / Xàtiva

Amb una escenografia cuidada, i la presència de destacats dirigents polítics, personalitats i portaveus d'associacions culturals i socials, l’acte s’encetarà a les 11.45 del pròxim diumenge 12 amb l’arribada del tren republicà i posterior encesa del pebeter instal·lat a les portes de l’estació, a la qual seguirà una ofrena floral i clourà amb la música de l’himne de Riego, torres humanes i una solta de coloms.

La cerimònia a les més de 150 víctimes i 200 ferits d’aquell fatídic 12 de febrer de 1939 està organitzada per Associacions Republicanes de Xàtiva amb l’objectiu “d’evocar la pau i rebutjar tot tipus de violència verbal” al temps que “preservar la memòria” de les víctimes del bombardeig “perpetrat per l’aviació feixista”, i així retre “merescut homenatge al seu treball diari en la lluita per un món millor, evitant que hi haja víctimes de la pobresa, injustícia o desigualtat”.

Sota una idea original d’Antoni Martínez, la coordinació de Vicent Gimeno, i la participació com a orador de Baltasar Garzón, la cerimònia d’enguany, conduïda per Josep Lluís Fitó compta amb la participació de la Muixeranga de Xàtiva ‘La Socarrà’, de l’actriu Rosa Barberá al capdavant de les arts escèniques i de la periodista Rosa Brines en l’apartat audiovisual. La ballarina Raquel Ferrero i la música del cantautor Andreu Valor, són altres dels protagonistes d’aquest acte d’homenatge juntament amb els membres del Cor de l’Eliana, agrupacions musicals i de percussió, la cantant lírica Laia Blasco, Eduardo Benetó en l’apartat poètic i Pep Gimeno Botifarra en la cançó, entre altres.
 

Aspecte de la plaça de l'Estació, de Xàtiva, en l'homenatge del 77 aniversari del bombardeig. Foto: La Veu.

Eren les 11.45 d’un diumenge de 1939

La Guerra Civil espanyola estava arribant a la seua fi quan cinc bombarders italians procedents de Mallorca aparegueren per l’horitzó. El seu objectiu: un tren carregat de soldats de la 49a Brigada Mixta que arribava a Xàtiva des del front de la Manxa. I entre l’ensordidor soroll del motors dels avions sobrevolant el cel, el aterrador xiulit d’una vintena de bombes de 250 quilos caient des de la panxa dels Savoia-Marchetti SM.79 que sembrava l’estació ferroviària de Xàtiva i els seus voltants de caos, mort, silenci i destrucció.

Les víctimes van ser enterrades el mateix diumenge a la vesprada, enmig de la consternació per la brutalitat d’un atac que va fer que molts xativins fugiren al camp tement nous atacs a la ciutat. Aquest va ser l’últim dels bombardejos amb gran quantitat de morts, però també un dels més assassins perquè va afectar la rereguarda de l’últim territori d’una II República espanyola que feia els seus últims alés i que es batia en retirada.

Més tard, “en els anys del feixisme, el record de l’assassí bombardeig era quasi anònim, molt trist. Homes amb molta tristesa i dones vestides de negre amb vel al cap deixaven unes flors davall l’arbre majestuós en què recordaven: "Allà dalt en la branca va quedar el cos de..." o també “quedaren despulles de tal... mal parits…”, escriu Joan Reig Tudela.

No fou fins després de l'any 1953 a Xàtiva, quan gent d'ARDE - Accion Republicana de España- es reunia clandestinament i els seus membres, “tímidament, acordaren fer un record a les víctimes del bombardeig” amb la col·locació de la bandera de la 2a República al balcó del Casino Republicà l’11 de febrer junt amb un cartell commemoratiu. “I al dia següent, lluïa un llaç negre amb record del bombardeig. Res més, ja era prou en aquells temps”, apunta Reig.
 

Un moment de l'homenatge del 2016. Foto: La Veu

“Després dels 80, amb permís de l'Ajuntament i del cap regional de RENFE, començàrem l'ofrena a l’estació, davall l’arbre gegant: flors, parlament i l’Himne; un any també campanades, l’altre pa amb vi, sucre i canella, l’altre solta de coloms de pau, però sempre el millor foren els parlaments que em recorden Victor Orenga amb el crit de “muertos, dejad vuestros murmurios y pedid Justicia" i els participants acompanyaven “¡Justicia! ¡Justicia!...”, recorda.

Per la seua banda, Pablo Rodríguez escriu: “Encara recorde aquells temps, no tan llunyans, en els quals un centenar de persones aproximadament ens reuníem cada 12 de febrer en l’esplanada de l’estació de ferrocarril de Xàtiva per a retre homenatge a les víctimes innocents del brutal bombardeig efectuat per l’aviació franquista en l’estació xativina l’any 1939. No cal oblidar que Xàtiva es va mantenir fidel a la legalitat de la República fins a l’últim moment”.
 

Imatge del cartell de la convocatòria del pròxim dia 12.

Una evocació a la pau

Enguany l’acte en record de les víctimes del bombardeig de 1939 -en el qual també s'espera la presència -encara no confirmada- del president del Govern valencià, Ximo Puig- i del president de la Diputació de València, Jorge rodríguez, vol “evocar la pau” i rebutjar tot tipus de violència, per la qual cosa l’associació cultural Republicans de Xàtiva ha convidat totes les associacions culturals, recreatives i republicanes de l’estat espanyol “perquè assumisquen l’acte com a propi per la seua dimensió social” i estiguen presents aquest diumenge en la plaça de l’estació.
 

Homenatge 2016. Foto: La Veu.
 
L’acte compta amb la col·laboració de Compromís, PSPV, Podem País Valencià, EUPV,  dels sindicats CNT PV i CCOO PV i de la Universitat de València, la Mancomunitat de la Costera-la Canal, Escola Valenciana, Diputació de València, Consell de la Joventut de Xàtiva, el Consell Municipal de la Dona i la Generalitat Valenciana. 


 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat