RedactaVeu / València.
Aquesta setmana el Mundo destapava la situació laboral de Carles Recio com a responsable de publicacions de la Diputació de València, provocant que l’administració obrira
una investigació sobre aquesta situació.
D'acord amb la informació que donava el diari, el funcionari exerceix el càrrec de cap d'una unitat bibliogràfica i està destinat en l'Arxiu provincial, un càrrec que porta aparellat una taula salarial de més de 45.000 euros, als quals s'ha d'afegir els anys d'antiguitat. El funcionari, en declaracions al periòdic, justifica la seua absència del lloc de treball per tasques que realitza fora de l'Arxiu.
No han faltat
reaccions diverses al voltant d’aquest fets, fins i tot en defensa de Recio. Entre les reaccions en repulsa, la que féu dimecres l’Associació d’arxivers i Gestors de Documents valencians que ha publicat el seu parer a la web del col·lectiu.
Carles Recio i els arxivers és el títol de l’escrit on diuen que aquest “que cobrava o cobra el seu sou a compte d’un arxiu públic, no solament no és arxiver, sinó l’antítesi del que és un arxiver habitual i un gestor dels documents públics”.
Igualment, indiquen que una de les principals tasques dels arxivers és “fer viable i practicable la transparència”. Mentre que per altra banda, reclamen que hi ha “un munt d’arxivers” que treballen amb “beques inestables, contractes parcials i un munt de mèrits que tenen molt més a veure amb la vocació professional i de servei públic que no, evidentment, amb la creació de càrrecs ‘virtuals’ i a mida. Aquest darrer fet no solament fereix la decència pública i l’eficiència de l’administració, sinó la nostra mateixa dignitat i deontologia professional”.
En el text que poden llegir complet
si punxen sobre l’enllaç, conclouen afirmant que “és esfereïdor que alguns responsables polítics hagen creat places d’arxiu ‘a dit’ no tant per solucionar els problemes reals que interessen a la bona governança i gestió, sinó per pagar favors inconfessables o de legitimitat discutible”.
