Xàtiva obri la mostra ‘L'Hospital Sueco-Norueg d’Alcoi’ per l’aniversari del bombardeig

L’exposició de l’artista alcoià Toni Miró interpreta aquell episodi històric de la Guerra Civil Espanyola i estarà oberta al públic fins al proper dia 18

  • Soldats ferits.. Toni Miró 2012
    Soldats ferits. © Toni Miró 2012
  • Imatge del cartell de la mostra de Toni Miró, que s'inaugura aquest divendres.
    Imatge del cartell de la mostra de Toni Miró, que s'inaugura aquest divendres.

RedactaVeu / Xàtiva.

Amb motiu de la commemoració del bombardeig de l'estació de Xàtiva, a la sala de columnes de la Casa de Cultura de Xàtiva s'inaugurarà aquest divendres 3 l'exposició ‘L'Hospital Sueco-Norueg d'Alcoi’, amb obres de l'artista alcoià Toni Miró.
 
El treball de Miró commemora la fundació d'aquesta institució solidària que en temps de la Guerra Civil Espanyola es va instal·lar a l'antiga Escola Elemental i Superior d'Indústries d'Alcoi per iniciativa dels comitès d'ajuda humanitària creats tant a Suècia com a Noruega.
 
El regidor de Cultura, Jordi Estellés, afirma que es tracta d'una “magnífica” oportunitat per admirar l'art “compromès i solidari d'un dels artistes valencians contemporanis més importants”. L'exposició es podrà visitar fins al proper dia 18 de febrer.
 
L'Hospital Sueco-Norueg d'Alcoi es va inaugurar el 25 d'abril de 1937 com un hospital de campanya dotat amb personal sanitari i auxiliar per atendre els ferits de guerra. En aquells moments, Alcoi estava a la rereguarda dels fronts de guerra. Després de la marxa dels nòrdics, el nou centre es va denominar Hospital Militar Base i va acollir malalts i ferits fins al 16 d'octubre de 1938, quan va ser atacat en el quart bombardeig que va patir la ciutat d'Alcoi. Arran d’aquest atac, es varen traslladar els ferits a Ontinyent i la Vila Joiosa. En aquell moment, l'Hospital Sueco-Norueg comptava amb uns 700 llits i uns 685 pacients.
 

Hospital Sueco-Norueg. T.Miro 2012.

Un artista que no deixa indiferent

La crítica situa l'obra de Toni Miró en el corrent artístic anomenat realisme social. La seua trajectòria s'inicia en l'expressionisme figuratiu com una denúncia del sofriment humà. A finals dels anys seixanta, el seu interès pel tema social el condueix a un neofigurativisme, amb un missatge de crítica i denúncia que, als setanta, s'identifica plenament amb el moviment artístic Crònica de la realitat, inserit dins dels corrents internacionals del pop-art i del realisme, prenent com a punt de partida les imatges propagandístiques de la societat industrial i els codis lingüístics utilitzats pels mitjans de comunicació de masses.
 
L'historiador Àngel Beneyto ha dit sobre aquesta exposició que “és contemplar l'obra d'un artista compromès amb la història i el present, amb el passat i el nostre temps mitjançant la utilització de textures, de formes, de colors i d'intencions certament testimonials i provocadores, que sacsegen la consciència de l'espectador amb la intenció de sensibilitzar-lo i de no deixar-lo indiferent”.



 
Publicitat
Publicitat