RedactaVeu / València.
Un estudi del Grup de Recerca en Processos Electorals i Opinió Pública (GIPEyOP) de la Universitat de València (UV) atribueix l’error en les enquestes a peu d’urna al 40 per cent de les persones que no volen participar en els sondejos.
Segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat, un segment ideològic que oculta el vot i que representa aproximadament quatre de cada deu persones consultades causa els errors en les enquestes a peu d’urna, d’acord amb aquest treball basat en set mostres electorals autonòmiques on van participar 165.655 votants, entre els anys 2003 i 2012.
Desviació per la quantitat de votants d’un mateix perfil ideològic que declina votar
L’estudi explica que el silenci augmenta en climes polaritzats i proposa “mecanismes correctors”, com ara augmentar el multiplicador que determina la grandària del perfil polític que no participa. La recerca identifica que la desviació de les enquestes es deu a la quantitat de votants amb un “mateix perfil ideològic” que declina participar, concepte definit com a participació diferencial per l’equip de recerca.
Aquest fet provoca que, per a obtenir una mostra “suficientment rellevant”, la persona enquestadora haja de cercar noves persones que sí que vulguen participar en l’enquesta. “Conèixer les característiques de les persones que declinen participar en les enquestes a peu d’urna és essencial a l’hora de posar en pràctica estratègies que reduïsquen el marge d’error”, ha destacat José Manuel Pavía, catedràtic de Mètodes Quantitatius en la Facultat d’Economia de la UV.
Per a corregir aquesta desviació, GIPEyOP recomana millorar la implementació dels multiplicadors coneguts com a factors de correcció. Aquests nombres tenen la funció d’aplicar els correctius sociològics necessaris a les dades brutes per a fer una estimació més precisa.
Aquestes conclusions s’inclouen en l’article ‘Enquestes a peu d’urna a Espanya. Error mostral o biaix de no resposta?’, publicat en la Revista internacional de Sociologia i signat per Jose M. Pavía, Elena Badal i Belén García-Presons.
El desencert de les Generals del 2016
Segons la UV, del “desencert” en els factors de correcció provenen “importants errors” com els que s’han produït en altres enquestes a peu d’urna. El cas “més significatiu”, explica Pavía, és el de les últimes eleccions generals del 2016: “Va haver-hi gran malestar en el conjunt del sector i la imatge projectada a la societat va amenaçar amb ennuvolar els èxits precedents”.
“La desviació final en la previsió de les enquestes no es veu afectada de forma significativa per les persones que participen però que decideixen ocultar el seu vot darrere d’una mentida, sinó per aquelles que no participen”, aclareix José Manuel Pavía.
A més, en climes polítics polaritzats, és a dir, quan manifestar en públic determinada opinió pot ser perillós, “no està ben vist o pot anar en contra de l’opinió pública majoritària, s’incrementa la participació diferencial i, per tant, la incertesa de les enquestes a peu d’urna”.
D’acord amb l’entitat, el treball s’ha elaborat en un context espanyol amb una “certa preocupació” pel “desencert” de les enquestes electorals.
La recerca està basada en set enquestes a peu d’urna, amb 165.655 votants, corresponents a les eleccions per a les Corts Valencianes del 2003, 2007 i 2011; així com les autonòmiques del 2012 a Andalusia, Catalunya, País Basc i Galícia. Per al treball publicat, el Grup de Recerca en Processos Electorals i Opinió Pública ha accedit a les microdades de les enquestes, si bé l’estudi no ha determinat els motius pels quals una part dels votants no participa en enquestes a peu d’urna.
