Puigdemont, Puig i Armengol junts a València per a fer front comú a les infraestructures

‘L’hora de les decisions’ reunirà el dia 2 de març consellers, alcaldes, cambres de comerç i sindicats per fer “balanç de greuges i reivindicacions conjuntes”

ACN / València.
 
El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, clouran el pròxim 2 de març al Palau de Congressos de València una jornada en matèria de finançament, infraestructures i sectors econòmics. En l’acte també participaran el vicepresident del Govern català i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, i la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret. Organitzades per l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga amb el títol ‘L’hora de les decisions’, les jornades reuniran consellers, alcaldes, cambres de comerç, universitats i sindicats de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i l’Aragó per posar en comú un “balanç de greuges i reivindicacions conjuntes”.
 
La trobada es produirà en el marc de la millora de les relacions entre els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. De fet, en els darrers mesos i des dels canvis en els tres executius, s'han anat posant les bases per a la restitució i normalització del contacte entre els tres governs, que havien quedat congelades amb el PP ostentant les presidències valenciana i balear. De fet, Puigdemont ha visitat València i Mallorca per reunir-se amb Puig i Armengol, i tots dos igualment han estat a Barcelona per trobar-se amb el president català. A més, els interessos comuns en matèria d'infraestructures, economia, cultura, llengua, finançament autonòmic o el projecte del corredor mediterrani també ha fet que el contacte entre els tres governs haja estat més fluït des que Puigdemont, Puig i Armengol estan a les respectives presidències. La jornada de València, doncs, s’emmarca en aquest context de millora de relacions tenint en compte els debats comuns i els interessos creuats entre els tres territoris.

El president de l’Aragó, Francisco Javier Lambán, i l’alcalde de València, Joan Ribó, seran els encarregats de l’acte inaugural de la jornada, que començarà amb una taula de debat amb el títol ‘Les infraestructures i la mobilitat a l’EURAM’. Posteriorment, segons detalla el programa publicat a la pàgina web de l’Institut, s’analitzaran ‘Els reptes empresarials de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (EURAM)’ amb el president d’HOSBEC (Associació Empresarial Hotelera de Benidorm i la Costa Blanca) i del Consell de Turisme de CIERVAL (Confederació d’Organitzacions Empresarials de la Comunitat Valenciana) Antoni Mayor, el president de PIMEC, Confederació Empresarial de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya, Josep González, el president de la Comissió de Comerç i Agricultura de la CAEB (Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears), Josep Lluís Aguiló i el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé.

‘La recerca i la investigació a l’EURAM’ centrarà la tercera de les taules, amb el rector de la Universitat de les Illes Balears, Llorenç Huguet, el president de la Xarxa Vives d’Universitats i rector de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Casals, i el vicepresident segon de la Xarxa Vives d’Universitats i rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent.

Els responsables sindicals de l’STEI Intersindical de les Illes Balears, Comissions Obreres del País Valencià i l’UGT de Catalunya analitzaran ‘La dimensió social de l’Euram’ mentre que investigadors, professors universitaris i representants d’Alemanya, Suïssa, Escòcia, el Quebec i Flandes debatran sobre ‘El finançament territorial en el context internacional’.

Els municipis abordaran el seu finançament en una taula amb representació de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB); així mateix els directors generals de l’Agència de Turisme de les Illes Balears, Pere Muñoz, el director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Octavi Bono, i el president de l’Agència Valenciana de Turisme, Francesc Colomer, protagonitzaran la mesa sectorial sobre els reptes del sector.

Amb el títol ‘El sector agroalimentari de l’Euram’, els consellers de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, Vicenç Vidal, la consellera d’Agricultura Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Serret, i la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana, Elena Cebrián, debatran en una de les taules destacades de la jornada.

Una de les altres taules debatrà sobre la reindustralització de l’Euram, amb el conseller de Treball, Comerç i Indústria del Govern de les Illes Balears, Iago Negueruela, el conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Jordi Baiget, i el conseller d’Economia Sostenible, Sectors productius, Comerç i Treball de la Generalitat Valencian, Rafael Climent.

Les dificultats econòmiques i el finançament dels territoris centraran la part final de la jornada amb una taula amb el títol ‘L’ofegament econòmic’ i la presència de catedràtics d’economia com Guillem López, de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador de la comissió bilateral Catalunya-Balears d’estudi de les relacions econòmiques i financeres amb l’Estat, la doctora en Ciències Econòmiques i professora titular del Departament d’Economia Pública de la Universitat de Barcelona, Maite Vilalta, i el catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València, director de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques i representant de la Generalitat Valenciana en la comissió d’experts per a la reforma del model de finançament autonòmic, Francisco Pérez.

Així mateix, el vicepresident de la Generalitat catalana i conseller d’Economia i Hisenda Oriol Junqueras, el conseller d’Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat Valenciana, Vicent Soler i la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques del Govern de les Illes Balears, Catalina Cladera, parlaran de ‘Deute històric i model de finançament’.

La part final de la cimera comptarà amb una intervenció del vicepresident del govern de les Illes Balears Biel Barceló, el president de les Corts Valencianes Enric Morera i amb la cloenda que, sota el títol de ‘L’hora de les decisions’ compartiran el president de la Generalitat Carles Puigdemont, la presidenta del Govern de les Illes Balears Francina Armengol i el president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig.
 

Comentaris

David_BG L\' Alcora
10.
Jo no tinc que anar-me a Catalunya perque ja estic a ella, a la Catalunya Sud. Perque no dius el mateix dels que ens considerwn el seu "levante español ???? A que es que estamos en España. Com se te veu la plomets rojigualda. La gent no es sent majoritariament catalana per dues raons. El nostre país te dues nacionalitats, la catalana i la castellana. Una autòctona i la altra imposada. I quan dic impossada vull dir amés de imposar-nos les provincies i comarques castellanes. El castellà s' imposà com a llengua a les comarquesaragonesses, on es parlava la fabla aragonessa (d'on venen per cer moltes paraules propies del català de valència que el diferencien en quant a vocabulari del del principat (mosatros,barraca, xiquet...). Les comarques catalano parlants, el vertader país valencià hem resistit decades d'humil-liacions expolis i morts a la nostra terra, la nostra llengua i la nostra gent. Lo de valencianitat es una mentira regionalista creada pel poder espanyol per a dividir el nostre poble. No es pot fer un país amb dos sentiments nacionals, un castellà i altre català. Mentres ací maulets lluïtaren contra els Borbons a Almansa i enscremaren viles com Xàtiva, Quart de Poblet, Vila-real...Requena o Villena defensaren amb coratge la causa borbónica com bons botiflers castellans. Jo com Valencià o català del sud mai podré aceptar aquestes terres com a valencianes quan caren contribuïr a la desfeta del País Valenciã a mansdels Borbons. Per o tant lo de valencianitat caldria revisar-ho perque si es ace
  • 0
  • 2
Alexandre Pineda Fortuny
9.
ALLÒ IMPORTANT ÉS QUE ESPAVILEN PER ACONSEGUIR EL CORREDOR DEL MEDITERRANI, QUE ENS ÉS PEREMPTORI. EL REGNE CONTINUADOR DE L'ESTAFA FUNDACIONAL, ESTÀ PAGANT L'AVE, ATOCHA A MADRID AMB ELS FONS EUROPEUS DESTINATS A L'EIX MEDITERRANI. LA CARCASSA ESPANYOLA FARCIDA DE CORRUPTES MORALS I MATERIALS, ENS OFEGA (ESPANYA ÉS LA MAJÚSCULA "UNIDAD" D'EXPLOTACIÓ UNIVERSAL), TREBALLADORS I LES COLÒNIES QUE SOM LES QUATRE NACIONS DE L'ANTIC REGNE D'ARAGÓ, SÓN EL PRINCIPAL OBJECTIU, AMB L'AVIDESA D'OR CONNATURAL A L'IMPERI.
  • 1
  • 1
Pepico L\'Horta Nord
8.
#2 T'ha faltat dir que també són anti-otan a conveniència. Quan Mónica es va posar farruca i volia que aquest exèrcit criminal bombardejara Síria, i quan Compromís a Bétera, firmant al llibre d'honor de la OTAN a la base militar de la població quan aquestos aplegaren al poder municipal, quan abans els feien manifestacions a la porta del quartel.
  • 2
  • 0
VOFO GILET
7.

David_BG, dius que jo em vatja a Castellà, no será més fácil que tu te vatjes a Catalunya ja que el 98% de la societat valenciana ho pensa així?. Doncs vols imposar una dictadura i que el 98% de la societat valenciana faça el que tu vols? Xiquet tindras que fer el que has fet sempre mirar com en totes les eleccions a la Generalitat Valenciana mai en la vida habeu tret ni un misero escó i així será per moltes decades. NO A LES DICTADURES FRANQUISTES I DE MINORIES.

  • 3
  • 5
Castellonenc Castelló de la Plana
6.
Puig, Armengol i Puigdemon, tres politicastres farsants, entre els tres no arriben a fer un polític coherent i defensor dels interesos del poble.

Els dos primers, Puig i Armengol, són membres d'un partit neofranquista el PPSOE, fundat per Carrero Blanco robant-li el nom i els seguidors al partit el PSOE, que va fundar un impresor madrileny a finals del Segle XIX, Pablo Iglesias, un pertit republicà, láic, pacifista, internacionalista i respectuós amb el dret dels pobles a l'autodeterminació, un partit obrer defensor dels interesos de la classe obrera, que va defensar la república amb les armes a la mà contra l'agressió feixista de la Màfia Vaticana.

Aquests dos lacais neofranquistes, Puig i Armengol formen part d'un partit manàrquic, confessional catòlic, militarista OTAN, imperilista castellà, contrari als drets de les nacions ibèriques, un partit defensosr dels interesos de la banca, dels oligopolis de l'energia (a canvi del plat de llenties de les portes giratòries), del militarimse iankee, un partit neofranquista que col.labora amb els franquistes del PP, per a mantindre el règim del 78, que és el franquisme amb la cara maquillada.

Puigdemon, un membre del partit corrupte del Principat, anomenat CDC, ara PDdeC, responsable de col.laboració amb el franuisme del PP i el neofranquisme del PPSOE, un partit de farsants que s'han apuntat al carro de l'independentisme per a dinamitar-lo des de dins, que no fan més que marejar la perdiu i donar llargues, esquivant la seua responsabilitat en l'opressió del Principat.

La última canallada dels farsants de CDC (ara PDdeC) la van fer ahir, dia 9 de febrer del 2017 al Congrés de Madrid. Els beatos estafadors de PDdeC han votat en contra junt am el PP, de la proposició de la resta de partits, incluïts el PNV, per obligar al tribunal de comptes a fiscalitzar els diners públics que l'estat entrega a l'Esglèsia Catòlica.

Doncs mireu si Puigdemon i els seus companys del PDdeC són miserables, que gràcies al seu vot i al del PP, l'Esglèsia continuarà sense donar cap explicació de com uytilitza els diners públics que ens roba a tots els contribuents.

Puig, Armengol i Puigdemon.....Tres inútils totals, al sevei de l'Imperi Castellà........Així anem als Païssos Catalans, afonats en la precarietat i la misèria, per l'actuació de politicastres renegats com aquests tres.
  • 3
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat