Ramon Ferrer (AVL): ‘L’acord amb la RACV no comporta cap cessió normativa’

El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua assegura que no tindria sentit treballar d'esquena amb l'IEC i que hi ha voluntat "d'agermanar"


Jose Soler / ACN / València.
 
El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, considera que del conflicte lingüístic que ha acompanyat el País Valencià les darreres dècades a l’entorn de la unitat de la llengua “tan sols queden residus”. En una entrevista amb l’ACN amb motiu de la seua recent reelecció com a president, Ferrer ha posat en valor la feina de la institució que dirigeix, creada l’any 1998 i constituïda el 2001, indicant que en el preàmbul de la Llei de creació s’assenyala que el primer objectiu “és treure el problema de la llengua de la cosa política del dia a dia i dur-lo a un terreny més seré”.
 
Al respecte, Ferrer ha assegurat que si bé “mai es pot dir que la pau és al 100%”, sí que ha arribat “en un percentatge molt alt, queden residus només”.
 
En aquest sentit, i sobre els rèdits polítics de negar la unitat de la llengua, Ramon Ferrer ha traslladat la pregunta “a aquells que ho diuen”, però ha assegurat a continuació que “sembla que no és massa rendible a la vista dels resultats”. El president de l’AVL considera “un temps totalment perdut” els anys de conflicte per la llengua i ha recordat que ja l’any 2005 l’Acadèmia va fer una declaració institucional en la qual afirmava la pertinença a l’àmbit lingüístic compartit amb el català.

Sobre la Proposició No de Llei que el PP ha presentat aquesta setmana a les Corts Valencianes per defensar que el valencià és un idioma distint i autònom de qualsevol altra llengua, i en concret del català, Ferrer ha respost: “Simplement em remet al resultat que va tenir el debat”. La PNLL tan sols va comptar amb el suport del grup parlamentari popular.

“L’AVL mai ha d’entrar en política però tampoc els polítics mai haurien d’entrar en la llengua”

Preguntat durant l’entrevista sobre si amb aquests posicionaments polítics veu qüestionada l’autoritat lingüística de l’AVL, el president ha indicat que es tracta “d’una qüestió política, ells sabran, si fos una altra acadèmia... però com que és una cosa política, no hem d’entrar”. A continuació, ha advertit que l’AVL “mai ha d’entrar en política, però els polítics tampoc no haurien d’entrar en la llengua”.

Ara fa tres anys, la publicació del Diccionari Normatiu Valencià xocava amb l’oposició de l’anterior govern de la Generalitat Valenciana. La definició de ‘valencià’ que feia el diccionari, admetent la pertinença a l’àmbit lingüístic català, va contrariar sectors del PP i va comptar amb un dictamen del Consell Jurídic Consultiu advertint que podia contravenir l’estatut valencià.

El president de l’AVL assegura que en aquell moment no va veure qüestionada la seua autoritat perquè “els únics que em poden qüestionar l’autoritat són els acadèmics” i ha afegit al respecte “la prova és que la definició és al diccionari”. Ferrer ha defensat la independència “ara i sempre” de l’AVL, que durant els primers 15 anys de vida ha comptat amb l’elecció per part de les Corts Valencianes dels seus membres. “Les idees de l’AVL han estat independents fossin o no concordants amb la política que manava en aquell moment i la que mana ara”, ha asseverat.
 

Museu de la Paraula

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha signat fa un any un acord amb la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (que nega la unitat de la llengua i defensa una normativa pròpia) i que va ser considerat pel mateix Ferrer en declaracions d’aquell moment com “el pas de l’home a la lluna”. Per primera vegada aquestes dues institucions signaven protocols de cooperació efectiva i manifestaven la necessitat de superar conflictes.

El president de l’AVL l’ha emmarcat en la voluntat d’entesa per crear un sistema en el qual “tots ens sentim còmodes dintre de la nostra sensibilitat”. Preguntat sobre quines cessions ha hagut de fer l’AVL per arribar a aquest acord, el president de la institució normativa de la Generalitat Valenciana, ha remarcat que “no es pot fer cap cessió quant a normativa” i que els acords de cooperació es fan en activitats com la declaració de l’escriptor de l’any i altres accions, com l’impuls al Museu de la Paraula.

“No té sentit que dues institucions que treballen sobre el mateix tema, la nostra llengua, estiguin d’esquena”

Al llarg de l’entrevista, Ramon Ferrer ha fet balanç dels seus darrers cinc anys de presidència, assenyalant que l’AVL ha tancat una etapa d’expansió interna i externa amb l’aprovació del Diccionari Normatiu del Valencià i la Gramàtica, i amb convenis amb universitats i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Sobre la nova etapa que ara inicia, el nou president assenyala que l’encara amb la intenció de bastir ponts de diàleg en la consolidació de les relacions amb l’Institut d’Estudis Catalans i amb altres entitats culturals de l’àmbit lingüístic, amb una entesa que permeti una normativa respectuosa amb la diversitat.

Al respecte, ha explicat que les relacions amb l’IEC es concretaran amb comissions que treballaran de manera conjunta per establir la normalitat en la normativització, en aspectes com la gramàtica i el diccionari. “No té sentit que dues institucions que treballen sobre el mateix tema, la nostra llengua, ho facen d’esquenes. Afortunadament això s’està superant, tant per part de l’AVL com per part de l’IEC, les dos estan amb voluntat d’agermanar coses”, ha assegurat.
 

En aquest sentit, Ramon Ferrer ha explicat que l’AVL està estudiant la supressió d’alguns diacrítics i ha fet algunes passes al respecte. Ferrer ha afegit que els accents diacrítics “són una qüestió molt subjectiva” però ha assegurat que “tampoc no és un gran problema quan el mateix Pompeu Fabra en algun moment va pensar en treure’ls”.

“Si un president de la Generalitat parla valencià, la gent aprecia la llengua”

Superat en gran part el conflicte lingüístic, Ramon Ferrer aposta perquè l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ajude a fomentar l’ús social de la llengua. Ferrer ha dit que no compren com la gent de la seua generació parla més el valencià que en l’actualitat sense haver tingut l’oportunitat d’estudiar-lo. “Els mestres han de fer veure els nens l’estima per la llengua”, indica, alhora que reconeix el paper que en el prestigi i en l’ús social de la llengua que poden fer les autoritats. Al respecte, afegeix que si un president de la Generalitat Valenciana parla valencià “això la gent ho aprecia, sinó la gent es pregunta perquè? Si el que més mana no el parla perquè l’he de parlar jo?” En aquest mateix sentit, aposta perquè els docents empenten en l’ús de la llengua.

Sobre el recent decret de plurilingüisme, Ferrer indica que és un pas endavant però el veu “modificable i millorable” perquè l’AVL ha fet alguns projectes al respecte que podrien millorar el plurilingüisme. “En aquests moments no partim en igualtat el valencià i el castellà. La mare vol tots els fills, però la mare dóna suport al més feble, aquí la Generalitat hauria d’ajudar més el més desfavorit”, ha defensat.
 

Comentaris

Xop Barcelona
12.
#11

"Que cadascú es vesteixi com bonament li plagui", però a mi m'agradaria poder sentir-me una mica valencià, perquè comparteixo amb vosaltres, al menys, la llengua, però per damunt d'això us admiro el coratge i la fermesa en defensar-la.
  • 0
  • 0
llaurador Llíria
11.

Informació per a Carme/Girona:

Els valencians, des del segle XV, per no anar més lluny, diem a la nostra llengua, valencià o llengua valenciana. Això no vol dir que no siga la mateixa llengua que el català, que, evidentment, ho és.

Els valencians de forma aclaparadorament majoritària no ens sentim catalans.

  • 0
  • 0
Anastasio Somoza Debayle Managua (Nicaragua)
10.

Hi I'm a seny ordenador.

  • 0
  • 1
Micalet
9.

Cal que d'una vegada per totes l'I.E.C i l'A.V.L. vagin units pel be de tots.
No es tracta d'imposar res es tracta d'enriquir-nos mútuament nosaltres i la nostra llengua.

  • 5
  • 0
Hola catalanes
8.
Imponer una lengua que no es la valenciana, educar a los niños en esa lengua y creerse por encima de la lengua que habla el pueblo valenciano no dan autoridad para decidir que hablamos los valencianos y menos aun por los 4 catalanistas de una academia nacida de la mente colonizadora del corrupto Pujol.
En 3 años lo residual sera la AVL por mucho que la proteja el estatuto de autonomia.
  • 3
  • 11

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat